Oliva Serra Bassó és militant del Col·lectiu Olesa Feminista, d’Endavant (OSAN) i de la CUP. És dissenyadora gràfica i treballa en una llibreria.
Com consideres que ha repercutit la crisi de la Covid-19 en els àmbits personal, professional i militant de les dones?
L’evidència que la pandèmia té rostre de dona és innegable. D’una banda les dones hem sigut el 65% del personal que ha treballat a primera línia durant l’estat d’alarma i hem estat exposades a més contagis. Aquest fet no és casual, és fruit de la socialització del gènere que ens ha atribuït històricament el rol de cuidadores generant una divisió sexual del treball que es manté fins avui. Pel que fa la situació d’ERTO que moltes treballadores encara pateixen, encara ens ha precaritzat més, tenint en compte que Països Catalans les dones cobrem al voltant del 25% menys que els homes. També cal posar sobre la taula que durant els mesos de confinament les dones hem assumit en major mesura les tasques de la llar i que mesures com el teletreball no són una eina que permeti conciliar per sí mateixes. Per últim, cal recordar l’augment i els repunts de violència masclista que han arribat a l’extrem de 6 feminicidis als Països Catalans durant l’estat d’alarma.
Quins han estat i seran, en la teua opinió, els subjectes més vulnerables d’esta crisi d’organització social i econòmica?
Aquesta situació, juntament amb el que anomenem la cadena global de cures, fa que les dones migrades, amb una escletxa salarial de prop del 50%, es trobin en situacions d’extrema vulnerabilitat i amb unes condicions de vida molt precàries. Si hi sumem el problema de l’habitatge i les privatitzacions i retallades del sistema públic, podem afirmar que hi ha una creixent feminització de la pobresa, malgrat la pobresa ja estava feminitzada.
Quins penses que són els reptes més urgents que se li presenten al moviment feminista en l’escenari post-pandèmia?
Davant de tot aquest escenari de lluites (pels serveis públics, habitatge, laborals, la constatació de que la feminització de la pobresa és un fet i l’augment de la violència masclista) el moviment feminista hem de ser capaces de teixir ponts amb totes aquestes dones organitzades per una vida digne, donar suport i alimentar la lluita feminista i les lluites pels drets bàsics des d’una perspectiva global i articular una esmena a la totalitat al capitalisme patriarcal, que no ens permet viure vides dignes. Cal plantejar mesures com la universalització dels serveis públics, recuperar i integrar al sistema públic els serveis externalitzats i privatitzats o l’expropiació de tots els recursos de la sanitat privada i incorporar també mesures a favor dels drets de totes les persones com la regularització de totes les persones migrades i refugiades, tancament de CIEs i derogació de la llei d’estrangeria. També cal assenyalar que la violència és l’eina d’aquest sistema i que és estructural.
