El passat dimarts 20 d’octubre es reunia la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona.
Allà la CUP Capgirem Barcelona presentava (5:22:55) la proposició per a que en la elaboració dels pressupostos de l’any vinent es prevegi una partida suficient per incentivar l’ús del transport públic fent possible l’extensió d’abonaments gratuïts per als i les aturades apuntades a les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG), els i les joves fins als 18 anys, els i les pensionistes (tots i totes elles empadronats i empadronades a Barcelona) així com reduir el preu de tots els títols de transport públic un 25% a la primera corona.
Hem de recordar que cada any al mes de desembre les classes populars de Barcelona reben la mala noticia de l’augment de les tarifes del transport públic.
La T-10, el títol més utilitzat, des de 2004 a 2013 va pujar un 63% el seu cost. A l’any 2014 es va apujar un 5,1%, quan l’IPC interanual a Catalunya era del 0,3%. A més, el bitllet únic va augmentar a 2,15€, que recordem ja havia augmentat un 28% el 2012 i un 81% des de 2004. La T-Mes va començar costant 38,80€ i ha tingut una pujada del 36% fins a l’any 2012, amb una diferència de 14€ entre 2004 i 2013. L’augment a l’any 2014 del bitllet T-50/30 era d’un 8,4%, per sobre dels 12€ respecte feia nou anys.
Al desembre de 2014, a les portes de l’any de les eleccions municipals, CiU i PSC van arribar a un acord per aprovar el pressupost municipal que va comportar una reducció de la T-10 de 10,30€ a 9,95€ (un 3,4%). La resta de títols quedaven congelats i es realitzava una ampliació de les condicions d’ús de la targeta rosa: 37.000 persones més podrien accedir a la tarifa reduïda (de 3,8 euros) i 16.000 a la gratuïtat.
Veien aquests precedents no és d’estranyar que tots i totes les regidores presents a la Comissió comentessin que estaven d’acord en que el preu del transport públic és molt elevat i que hauria de ser més reduït, però tal com esperàvem cap grup municipal, a part de la pròpia CUP Capgirem Barcelona, va donar suport a aquesta proposta.
Una de les idees centrals que va recórrer les seves intervencions va ser que el cost d’aquesta mesura seria molt elevat, insostenible pel sistema i que, òbviament, no podia ser només l’Ajuntament qui incrementes la partida per aquesta qüestió, quan per la seva banda el Govern espanyol ha anat reduint any rere any la seva aportació.
De fet, CiU i PP van preguntar al nostre grup municipal que quantifiques el cost d’aquesta proposta. No va fer falta anunciar-la, ja que ho va fer la regidora del PSC, que porten “uns quants anys més” que nosaltres a la institució per conèixer l’impacte econòmic.
En concret qui marca les línies dels preus del transport públic i qui, per tant, té la informació de costos/passatge és l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -amb un 51% de la Generalitat, un 25% de l’Ajuntament de Barcelona i un 24% de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)- on la CUP no hi té representació.
Igualment segons Montse Ballarín, regidora del PSC, la nostra proposta té un cost de 120.000.000 €.
Evidentment teníem clar que la resta dels grups no es posicionaríem a favor d’una proposta que concretava una reducció clara del preu del transport públic. La institució és el lloc de l’ambigüitat, les mitges veritats i “la puta i la ramoneta”.
Per aquest motiu entomàvem la proposició de la CUP Capgirem Barcelona com a una declaració d’intencions i la nostra manera de començar a posar sobre la taula quelcom que arribarà a finals de mes de desembre: el preu del transport públic pel 2016.
No sense oblidar recordar a la Comissió d’Economia i Hisenda que a Tallin, Capital d’Estònia (400.000 veïns i veïnes), el transport públic és gratuït.
Finalment a l’hora de votar BEC, CiU, ERC van votar en contra i C’s, PSC i PP es van abstenir.
Fins aquí quelcom esperat i esperable.
La sorpresa va saltar al dia següent quan a la Comissió de Presidència, Seguretat i Prevenció, Drets de Ciutadania i Participació el PSC proposava (3:10:00) el pagament per part del Govern d’Ada Colau de l’1% del sou dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. En concret l’ambigüitat institucional de la qual parlava abans era tan gran que el propi Govern de BEC que, segons la Gerència de Recursos Humans defensa que ja ha complert amb la sentència de l’1% i que l’ha abonada després de negociar-la amb la part social, es va sumar a la proposta del PSC.
Així mateix la proposta del PSC oblidava explicitar que la reivindicació dels treballadors i treballadores és que s’abonin els endarreriments de tot el període 2007-2015 corresponents a un increment retroactiu i consolidat de l’1% en les retribucions del 2007 i un altre increment igual en les retribucions del 2008 (amb l’increment consolidat prèviament del 2007). I a més a més que es pactin com s’apliquen aquests increments consolidats a les taules salarials i que es reconeguin els interessos de demora derivats de l’obstruccionisme que ha vingut practicant l’Ajuntament.
Finalment, la part que desllorigava tota aquesta ambigüitat institucional era la part en que a la proposició del PSC amb suport de BEC deia literalment: “en funció dels pronunciaments judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. En aquest sentit, aquest afegitó deixava les coses tal com estaven amb l’anterior Govern de CiU, o sigui, en mans del TSJC i és per aquest motiu que el grup municipal de Xavier Trias es va sumar a la proposició del PSC. Com no podien ser menys, C’s, ERC i el PP també van sumar-se al consens absolut de pagar als treballadors i treballadores l’1% sense especificar exactament què volia dir, però sense qüestionar l’afegitó que deixava tot igual que fins ara.
Vist el panorama els sindicalistes de CCOO presents a la sala anaven rebufant mentre comprovaven que anaven a sortir de la sala igual que havien entrat.
Com a CUP Capgirem Barcelona vam abstenir-nos per no caure en tan gran espectacle de demagògia i cinisme institucional que serveix d’exemple de com funcionen les coses aquí dintre. Paga la pena veure l’escena per fer-se una idea completa del teatre de l’absurd que aquí es pateix.
On estava la sorpresa us podeu estar preguntant a aquestes altures de l’article?
Doncs en saber que la partida econòmica que implicava pagar aquest 1%, tal com indiquen els treballadors i treballadores i que tots els grups municipals donaven “suport”, és de entre 60 i 70 milions d’euros segons el Comissionat d’Economia i Hisenda.
Recordeu allò dels 120 milions d’euros per reduir el preu del transport públic i la impossibilitat de finançar-ho dels mateixos grups municipals que no tenien cap problema en defensar la despesa de 60-70 milions per l’1%?
Penseu en quanta gent beneficia una proposta i l’altre. I encara més, penseu que en els dos casos el que van acabar votant els de sempre com sempre és que tot és quedi igual que està, això sí intentant fer creure a qui es vulgui deixar enganyar que ells estan per la defensa de l’interès general.
Per acabar de contextualitzar el ball de xifres i les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament només posar sobre la taula que l’actual Govern ha portat al Ple d’aquest divendres 30 d’octubre una modificació pressupostaria per aquest any d’aproximadament 95 milions d’euros per destinar-lo a qüestions socials, expropiació-compra d’edificis, manteniment d’infraestructures, etc.
Era això o deixar que aproximadament 120 milions d’euros de superàvit d’aquest any anessin a parar al pagament del deute financer de 1.000 milions d’euros que manté amb la banca l’Ajuntament de la ciutat. Un pressupost total anual d’aproximadament 2.600 milions d’euros.
Com tot en aquesta vida, hi ha prioritats i prioritats, per a tota la resta ambigüitats i més del mateix.
* Josep Garganté. Conductor d’autobusos de TMB i regidor de la CUP Capgirem Barcelona
