Amb pocs dies de diferència, Grècia i Itàlia tenen nou govern. I no són pas governs presidits per persones sortides de les urnes. Ni el nou primer ministre de Grècia ni el d’Itàlia eren diputats abans d’assumir el càrrec. La seva elecció per ocupar el càrrec s’ha cuinat des de les més altes institucions de la Unió Europea per tal que apliquin de manera que els sigui satisfactòria les polítiques que han de beneficiar el sistema financer i les institucions econòmiques internacionals.
I quin són els mèrits que han fet Mario Monti i Lukàs Papadimos per convertir-se en primer ministre italià i grec, respectivament? Doncs un dels punts que tenen en comú és que no han estat escollits en cap eleccions. I un altre és que tots dos formen part de la Comissió Trilateral, un lobby neoliberal creat el 1973 pel banquer nord-americà David Rockefeller i on participen tant economistes i empresaris com polítics. Els anys 70 i 80 aquest grup va ser acusat de donar suport a dictadures llatinoamericanes com les de Xile o Argentina per tal d’assegurar el capitalisme al continent.
Mario Monti
El nou primer ministre italià ja havia format part d’anteriors governs italians i d’altres institucions, però no com a càrrec electe, sinó com a tècnic. Així, a proposta del primer govern de Berlusconi, va passar a formar part de la Comissió Europea el 1994 i s’hi estaria fins el 2004, primer com a comissari del mercat interior i més tard de la competència.
En el sector privat, ha estat president de la Universtitat de Bocconi, un centre privat especialitzat en economia. També ha estat assessor de The Coca-Cola Company i del grup inversor Goldman Sachs, que amb la crisi financera dels EUA el 1998 va estar a punt de la bancarrota. Precisament, Monti, des de Comissió Europea no va voler fiscalitzar mai els comptes grecs que havia preparat Goldman Sachs de manera que el dèficit hi quedés ocult. I després, el 2005, el grup inversor el va acabar fitxant, segons informa el diari Público
A nivell internacional, ha estat membre del comitè directiu del Grup Bildenberg i forma part de la Comissió Trilateral. Tots dos són organismes neoliberals on es reuneixen periòdicament empresaris, polítics i representants d’institucions internacionals.
Lukas Papademos
“No sóc un polític”. Així s’ha autodefinit Lukas Papademos, el nou primer ministre grec, poc després d’assumir el càrrec. Si bé és cert que Papademos no ha format part de cap partit polític ni ha estat diputat, aquesta manera de presentar-se té més a veure amb la voluntat de mostrar que l’única intencionalitat darrere de les decisions que prengui seran de caire tècnic, que no estaran guiades per cap objectiu polític. És el discurs imperant a les institucions europees: presentar el desmantellament de l’estat del benestar com a inevitable.
Format en economia en diverses universitats nord-americanes, Papdimos ha fet la seva carrera des de mitjans dels anys 80 al Banc de Grècia. El 1994 va arribar al capdamunt del banc, i s’hi va estar fins al 2002, quan va saltar a la vicepresidència del Banc Central Europeu fins al 2010. Els partits que han format la nova coalició de govern (el Pasok, Nova Democràcia i un grup d’extrema-dreta) consideren que tot plegat són mèrits perquè ara apliqui el pla de retallades i privatitzacions encara més profundes que vol que faci Grècia en el sistema públic.
Brussel·les (o potser hauríem de dir Berlín i París) poden estar tranquil·les que el nou mandatari grec aplicarà les mesures que li requereixin, ja que el mes de maig passat Papademos ja assegurava que “l’única manera sensata” de procedir és seguir endavant amb reformes ambicioses, incloent la privatització d’actius estatals, com ports i aeroports.
