Del programa marc nacional al programa local
Les Candidatures d’Unitat Popular vam cloure el passat mes de setembre els debats nacionals sobre els eixos temàtics a partir dels quals sonem forma al nostre programa polític. Un seguit de reflexions que han d’orientar la redacció dels programes polítics locals per a les properes eleccions municipals de maig de 2011.
Ara, al mes de novembre, ja són moltes les Candidatures que estan immerses en processos locals de redacció dels respectius programes polítics locals, la majoria mitjançant processos oberts, transparents i participatius: Badalona, Blanes, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Manresa… ja porten setmanes i mesos convocant públicament a punts de trobada per aportar idees i crítiques als programes política municipals.
El debat en front de l’enquesta
No és cap opció propagandística ni es tracta de complir amb cap papereta. Les Candidatures entenem fonamental la posada en marxa de processos participatius per a convertir la nostra idea de projecte popular de transformació en un realitat. Es això, al cap i a la fi, el que diferencia amb una profunda línia roja un projecte popular, d’un projecte elitista. Un projecte construït pedra a pedra des de la base, d’un projecte fet a cop de talonari i estratègia mediàtica.
En un sistema de partits a distància, que modulen paraules clau i eslògans a partir d’enquestes i detecten estats d’ànim a partir d’estadístiques fora de context, des de l’esquerra independentista i els moviments socials tenim la necessitat de ser una eina útil al servei de la construcció d’un teixit social solidari, crític i prou fortament organitzat per impulsar les necessàries transformacions socials i nacionals.
La participació, eina de lluita
No es tracta d’usar els processos participatius per explicar didàcticament i amb màscara de pedagogia barata les meravelles de les polítiques públiques. Es tracta de forçar la gent a pensar en quina societat li agradaria viure, en quin poble, en quin barri i quina és la distància que queda per recórrer entre l’ocupació plena i un 20% d’atur; entre un entorn verd i natural i el desert del Gobi de ciment que envolta ara per ara la vida de molts de nosaltres. La distància que queda per lluitar entre avui i demà. En aquest context han de tenir un paper útil els programes polítics participatius de les Candidatures d’Unitat Popular.
Un regidor de Ribes acostuma a repetir que la nostra tasca no ha de ser mai obrir minsos espais de participació en les institucions, perquè ens prenguin el pèl i justifiquin les seves polítiques amb la participació com a coartada. Sinó que el nostre objectiu ha de ser promoure l’autoorganització de la societat en les seves pròpies organitzacions i institucions, siguin candidatures, plataformes, sindicats o entitats culturals. Només així serem algun dia incòmodes, prou incòmodes per canviar el guió i plantejar un final diferent on no guanyin sempre els mateixos interessos.
