Cap de setmana de mobilitzacions socials

Imatges: Escola Valenciana, Marea Blanca Lleida i @santsmarc

Aquest cap de setmana han tingut lloc al llarg i ample dels Països Catalans diverses mobilitzacions socials. Educació, sanitat i habitatge han estat els eixos d’aquestes convocatòries, impulsades per Escola Valenciana, la Marea Blanca de Lleida i la PAH.

Milers de persones a València per una educació pública i en valencià

Escola Valenciana va convocar pel dissabte 21 a la tarda una mobilització festiva en defensa de l’ensenyament públic i en valencià. Coincidint amb el Dia Internacional de les Llengües Maternes, l’acte fou concebut com un preludi de les Trobades d’Escoles en Valencià de la primavera. Escola Valenciana va aprofitar, els dies anteriors, per a presentar el document “L’escola que volem”. En aquest document s’aposta per una escola plenament en valencià i per un plurilingüsime que no sigui l’excusa per a reduir la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament. També es reclama un model amb valors populars, democràtics i coeducatius que després de semblar haver conquerit l’hegemonia entre els anys 70 i 80, ara mateix es troben qüestionats per models conservadors i neoliberals auspiciats per l’administració. Finalment, el document també fa una aposta clara per una xarxa pública única d’ensenyament. Aquest document estratègic té una clara voluntat d’incidir en el debat polític del proper cicle electoral, ja que davant d’una perspectiva de canvi de governs, proposa reformes estructurals a l’actual model.

La mobilització de dissabte es va iniciar a la plaça de Sant Agustí i va recórrer diversos carrers del centre de València. Milers de persones van seguir el seu recorregut fins a plenar completament la Plaça de la Mare de Déu, on va finalitzar. La mobilització va comptar amb una gran participació de grups de cultura popular. 10 muixerangues, colles de gegants i capgrossos, i cavallets van donar color a una marxa amb representants de la comunitat educativa de centenars de pobles valencians.

Document Escola Valenciana: L’escola que volem

Lleida contra la privatització de la sanitat

La lluita contra el projecte de consorci sanitari de Ponent va tornar a sortir al carrer el passat dissabte 21 a la tarda. Altra vegada sota la pluja, com a la darrera mobilització del passat 29 de novembre. I altra vegada un èxit de públic, 3.000 persones, unes xifres en la banda més alta del rànquing de manifestacions a la capital del Segrià.

La convocatòria exigia la derogació del projecte de consorci sanitari. Aquest projecte pretén generar un nou model de gestió que pugui ser posteriorment traslladable arreu del territori. Un model que substreu la gestió sanitària del règim públic per a instal·lar-la en la lògica mercantil, i que beu de l’estratègia de fraccionament de serveis públics -dividir els serveis públics en múltiples lots per a treure’ls a concurs separadament-. El projecte de consorci de Ponent és fill de l’estratègia de Boi Ruiz de fraccionar l’ICS en 11 consorcis territorials, una estratègia presentada en el moment de ser nomenat conseller el 2011 i que no ha pogut desplegar obertament i de cop degut a la resistència de treballadors i usuaris de sanitat.

Sisè aniversari de la PAH a Barcelona

Fa sis anys ja de la creació del que molt probablement sigui el moviment social més important sorgit per a fer front a la crisi. I la PAH va convocar per aquest diumenge 22 al migdia una cercavila a Barcelona, al barri de Sants, per a commemorar-ho. La cercavila, però, tenia reservada una sorpresa final. En arribar a la cantonada entre Bordeta i Hostafrancs, han anunciat l’ocupació d’un bloc de pisos buits per a reallotjar-hi famílies desnonades. Un nou bloc que es suma a la iniciativa de l’Obra Social de la PAH, consistent en ocupar blocs de pisos nous, en mans de bancs o de la SAREB, per a convertir-los en habitatges socials. Aquesta iniciativa de desobediència, que als Països Catalans ha tingut Sabadell i Manresa com els seus centres neuràlgics, ha deixat en evidència la manca de solucions que ofereix l’administració davant l’emergència habitacional, fins al punt que els propis Serveis Socials de molts municipis deriven a la PAH les persones desnonades o en risc de desnonament.