Carta a les preses: la solidaritat traspassa els murs

Sóc l’Alfonso. No sé si com a lectora em coneixes, però estic patint la privació de llibertat de 3 anys per defensar-me d’una agressió. Millor dit, per defensar-me de les agressions que patim dia rere dia en tot el territori per part dels gossos d’en Sauron, en la manifestació en defensa dels espais alliberats en la data, ja llunyana, però retinguda a la retina de totes per com els agents policíacs ens van reprimir, sobretot, amb les armes il·legals del Kubotan.

Vull dir-vos que gràcies a tota la solidaritat que rebo des de tots els indrets del territori i de part de l’estranger puc anar suportant tota aquesta barbàrie i maltractaments que patim les persones preses i que malauradament es queden aïllades dins els murs de les presons.

Comunicar-vos que no deixeu d’escriure a les preses i als presos per anar enfortint els llaços i els canals de comunicació, perquè és una manera de trencara aquests murs i barrots que ens tanquen i demostrar així que la solidaritat és molt més gran. Que no pareu, i que si no heu començat sempre esteu a temps, segur que moltes vegades us heu preguntat què podeu fer per lluitar. Doncs una cosa ben senzilla i alliberadora: que és agafar un bolígraf i un paper i adreçar-vos a les presos i els presos deixant anar la vostra imaginació.

No us quedeu en què no sabeu escriure i tal i tal, perquè amb unes simples frases es fa molt per enfortir la moral de nosaltres, les preses, que intenten anar minant des de dins de les presons. Us sentireu reconfortades fent aquest simple exercici i reonforteu les persones preses. Per això jo, des d’aquí Brians 2, i amb tota la força i vitalitat que em donen totes les mostres de suport que rebo, us animo que continueu fent servir la solidaritat a tota la gent reclusa en forma de carta, ja que aquesta arma contra tota la seva maquinària carcerària els demostra que les preses no estem soles i que mai no ens faran creure en totes les seves lleis i normes per molt que ens les vulguin imposar.

Contra tota la seva violència, abans, ara i sempre resistència.

Fortes abraçades i ànims a na Laura, na Marina, na Lola, na Tamara, n’Àlex, en Rodrigo, en Juan i a totes les que patim aquesta barbàrie.

*Treballador empresonat a la presó de Brians 2