El 10 de setembre Barcelona també es va mobilitzar

Els darrers anys, l’Esquerra Independentista del Barcelonès ha anat consolidant una mobilització anterior a la pròpia de l’11 de setembre: una Marxa de torxes. Enguany, aquesta estava convocada just la nit del 10 amb el lema “Desobediència per la independència”. Abans, però, hi havia preparats un parell d’actes més.

En primer lloc, el col·lectiu Som Països Catalans havia convocat a un acte al vespre al Fossar de les Moreres sota el lema “On hi ha ocupació hi ha resistència”. Quan va començar, el Fossar de les Moreres era ple a vessar per escoltar els diferents ponents i músics que hi van participar, que van insistir en la necessitat de treballar per la llibertat del país sencer. Així, es va poder escoltar la lectura d’un text de l’historiador Pau Tobar en què es recordava que feia 300 anys, catalans i catalanes de totes les comarques es van conjurar per defensar Barcelona com una de les darreres oportunitats de salvar el país sencer, i s’animava a seguir lluitant, com ahir, pel conjunt dels Països Catalans ara que arrenca el segle XXI. També va prendre la paraula un representant de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, que va establir una sèrie de paral·lelismes entre la lluita particular del seu col·lectiu i la que du a terme l’esquerra independentista arreu del país. I tot plegat va anar amenitzat per les actuacions d’en Jordi Montañez, la Meritxell Gené i el Feliu Ventura. L’acte es va cloure amb la interpretació per part d’en Miquel Gironès de la muixeranga.

També al Fossar de les Moreres es va viure una acció simbòlica que volia evidenciar la necessitat de desobeir si es vol trencar amb l’Estat espanyol, si es donar veu al poble. L’acte, que va sorprendre la multitudinària riuada de gent que amunt i avall passava pel Fossar, va consistir en la instal·lació de 4.000 espelmes que dibuixaven la paraula “Desobediència”. Amb les espelmes encara enceses, sortia del Fossar la Marxa de torxes convocada per l’Esquerra Independentista del Barcelonès, que fou seguida per centenars de persones, i que va acabar a la plaça Sant Felip Neri, un indret d’especial record perquè les seves parets recullen encara avui les ferides de la metralla que va despendre una bomba llançada per l’aviació feixista durant la guerra civil.