El camí de (plaça) Sant Jaume
Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l’organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.
Però… quin equip envolta els nous candidats, o aspirants a candidats? En el cas de Joan Laporta, el seu equip és curiosament coincident amb els interessos convergents, cosa que fa pensar que l’operació PI, retorna amb noves cares públiques, nous equips de treball i noves estratègies, àdhuc a noves situacions.
Com pot tornar CIU a la Generalitat? Amb majoria absoluta, amb el trencament del tripartit o amb un nou soci que trenqui la majoria del tripartit. La majoria absoluta, malgrat no descarta-la, és poc probable, i per tant cal incidir en d’altres opcions si volen tornar a les poltrones. Per trencar el tripartit cal, més que una palanca, un punt on recolzar-la, i aquest punt és la frontissa nacional, el punt on el PSC discrepa d’ERC i on els republicans coincideixen amb la dreta catalana. És en aquest sentit que hem vist com destacades primeres espases convergents donaven suport a les consultes sobiranistes. Les mateixes primeres espases que signaven o acataven pactes al Majestic i retallaven estatuts. Mentre tímidament en Duran treia ferro a la cosa per acontentar part del seu electorat i coneixedor del vol gallinaci de les aspiracions nacionals del “pinyol”. Però… i si no tenen majoria absoluta? I Si ERC no trenca el tripartit? Cal activar un tercer front, la cacera de vots d’ERC, però alhora mantenir els d’Unió, i aquells que porucs d’un estirabot barretinaire es podrien passar a les files de l’Alícia Sànchez, o els cants de sirena de la Nebreda. L’única manera de treure vots als republicans, passa pel fet de no guanyar-los des de la federació, sinó des d’un nou partit, amb una bona carcassa i aparença però buit de contingut, un autèntic cavall troià.
I és en aquest punt on reprenem allò de l’organització i la propaganda. Qui és el director general del Barça? Qui és el director de Barça Tv? Qui remena els comptes del més que un club? Convergents de plena confiança. Els llocs claus en l’organigrama de Laporta són “Casa gran del catalanisme”, i només el temps i les enquestes ens resoldran el dubte. Si les xifres diuen que el tripartit suma, Laporta i Carretero, s’encarregaran de descomptar el sudoku, per garantir allò que el PI no va poder.
A tot això… què fa l’esquerra independentista? El de sempre, treballar i consolidar el seu projecte, lluny de cavalls de Troia, d’aliances amb vols de gallina i, reconeixem-ho també, de majories absolutes. Amb la certesa de no enganyar ningú, i molt menys la seva militància. Pot dir el mateix Laporta, Carretero o Mas?
