El desallotjament de Sant Cugat evidencia la necessitat d’un canvi d’estratègia per part de la PAH

La passada nit del 10 de novembre, agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra irrompen a l’oficina de Catalunya Caixa a l’Avinguda Torreblanca de Sant Cugat del Vallès. Un cop dins, van desallotjar les tretze persones que hi havia dins, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Rubí que l’havien ocupat des del matí per reclamar solucions a l’entitat bancària en vint casos d’impagaments d’hipoteques, ja sigui per reclamar la dació en pagament, el lloguer social o la condonació del deute. La càrrega policial va acabar amb cinc membres de la PAH ferits, la identificació de totes les persones que van protagonitzar l’ocupació, i empentes al càmera de TV3 que estava cobrint el desallotjament (vídeo).

“Els nostres membres estan al llindar de l’exclusió social i necessiten ser atesos”, explica la membre de la PAH rubinenca Luz Adriana. Després de 49 dies acampant a les portes d’una altra oficina de Catalunya Caixa al carrer Villà de Sant Cugat, Adriana afirma que la inacció i la falta de respostes de l’entitat van portar-los a emprendre l’ocupació d’una segona oficina, ja que part dels membres de la Plataforma resideixen a Sant Cugat o són clients d’alguna oficina de Catalunya Caixa a la ciutat. “Volem compromisos per escrit, no de forma verbal”, reclama Adriana.

Els negocis de Catalunya Caixa amb Blackstone

El silenci de Catalunya Caixa no és un fenomen aïllat a Sant Cugat, ja que a molts altres punts del territori català la mateixa entitat o d’altres fan cas omís des de fa mesos a altres reclamacions de negociació impulsades per la PAH. Segons el portaveu de la PAH Albert Jiménez “s’ha arribat a un punt en què aquesta entitat rescatada amb diners de tothom té una de les actituds més esquives davant les nostres reclamacions”.

Acampada davant l’oficina del C/Villà. Foto: Sant Cugat informa.

Una de les raons de la falta de respostes és la venda que l’entitat està fent d’hipoteques i deutes de diferents persones al fons d’inversió Blakcstone, conegut fons voltor. “Els processos de negociació oberts s’estan allargant, i mentre aquests processos duren ens consta que Catalunya Caixa continua venent hipoteques a aquesta financera americana”, explica Jiménez. Entre les moltes conseqüències negatives que la venda dels diferents actius a Blakstone té per les famílies afectades, hi ha el fet que és una empresa internacional amb molt poca presència de seus al Principat, la qual cosa fa més difícil la tasca d’enfrontar-s’hi i exigir solucions. A més, és una empresa que, a diferència de Catalunya Caixa, no està participada per capital públic, cosa que segons Jiménez fa més diícil la pressió. “La jugada està clara: l’entitat s’allibera d’actius tòxics i ho traspassa a un sector fosc amb el vist-i-plau governamental”, relata el portaveu de la PAH.

Precisament, pel que fa a les responsabilitats de l’administració, la PAH reclama la intervenció dels responsables polítics en favor dels afectats: “la nostra primera referència és la Generalitat, però entenem que, amb el volum de capital que es mou, s’hi haurien d’involucrar totes les autoritats polítiques de l’estat espanyol”, argumenta Jiménez.

Canvi d’estratègia

Amb el desallotjament de membres de la PAH de Rubí protagonitzat dels Mossos d’Esquadra, queda clar que de moment els responsables polítics de la Comunitat Autònoma de Catalunya, no volen fer cas a les demandes de la PAH. Segons Albert Jiménez, “no s’entén que després de cinc anys de recorregut de la PAH, encara hàgim d’estar ocupant oficines i sent víctimes de desallotjaments que provoquen ferits. Òbviament el desallotjament requereix una ordre judicial, però els seus responsables són polítics”. Segons la Plataforma, fets com els d’ahir evidencien una manca de voluntat política a l’hora de solucionar el greu conflicte de dret a l’habitatge que molts ciutadans pateixen a dia d’avui.

Mesos enrere, la PAH va apostar per una estratègia de mobilització basada en el diàleg conjunt entre diferents afectats amb les respectives entitats bancàries. Ara, segons el portaveu de la PAH Albert Jiménez, és que aquest rumb no té més recorregut: “el fet que hàgim apostat per tirar endavant vies de diàleg ha provocat que els bancs i l’administració és relaxin i es sentin menys pressionats. Això provoca el ressorgiment de la seva arrogància i la seva manca de voluntat per resoldre els problemes”, afirma.

El mateix Jiménez recorda que la PAH no és una ONG ni una assessoria, i que el moviment social busca un canvi de fons a la situació de l’habitatge arreu de l’estat. Tenint en compte aquest precepte, i comprovant que bancs i caixes han optat per una posició intransigent, quins són els passos a seguir? “Hem de tornar a les coses que sabem que funcionen. Tornar a fer accions individuals per tots aquells casos que ho requereixin, siguin 10, 15 o 30. Hem de pressionar les entitats, ser molestos i ser un corcó”, explica Jiménez. “Ens estan forçant a desobeir, a lluitar cas per cas i batallar-los tots perquè és l’única manera que les entitats entrin en raó”, conclou. Una lluita al carrer que, properament, vindrà acompanyada del treball per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular catalana que exposarà les reclamacions de la PAH en matèria del dret a l’habitatge.

*Fotografia de portada: cugat.cat