“El jovent necessita espais de joves i per a joves que donin resposta a la manca d’espais lliures on poder construir alternatives al sistema capitalista”

lleida casalFa tot just un mes que un grup de joves de Lleida alliberava un cèntric edifici per tal d’ubicar-hi el Casal Popular de Joves de la ciutat. Per tal de conèixer aquest nou projecte ens apropem al Casal Popular de Joves on el Carles i el Ruben, membres de l’Assemblea del Casal, ens expliquen què és i què vol ser aquest nou espai.

D’on sorgeix el projecte del Casal Popular de Joves de Lleida?

Tot sorgeix a partir de la iniciativa d’un grup de joves de la ciutat provinents dels moviments socials, del moviment 15-M o simplement joves amb inquietuds transformadores, que coincidíem en la idea de crear un espai que permetés als i les joves de Lleida donar resposta a la manca d’espais lliures per poder viure la cultura i l’oci d’una forma activa i al marge dels interessos especulatius i mercantils pels quals es troba sotmesa la nostra societat.

Després d’un temps de debat, anàlisi i planificació, el 29 d’octubre es va fer pública l’ocupació d’un immoble de la ciutat que havia d’esdevenir el Casal Popular de Joves i que va acabar amb el seu desallotjament el mateix dia, evidenciant com totes les institucions, també a nivell local, actuen en la mateixa direcció, frenar qualsevol iniciativa que qüestioni el sistema.

Després d’aquest primer desallotjament i, per tant, del primer intent fallit d’ocupació, no es van generar dubtes en el sí de l’Assemblea del Casal?

Una de les claus en tot el procés d’inici del projecte del Casal Popular de Joves ha estat no considerar aquest primer intent com un fracàs, ans al contrari, la primera ocupació ens va servir per reafirmar-nos en la necessitat de construir un espai com aquest, que servís com espai de trobada per a joves, associacions i moviments socials, on poder dur a terme les nostres iniciatives des d’una perspectiva anticapitalista, assembleària i autogestionada. El desallotjament ens va donar una lliçó en tots els sentits, i especialment ens va servir per veure el que ja intuíem: el projecte que plantegem des del Casal Popular de Joves, en tant que planteja una alternativa a l’hegemonia del capitalisme pel que fa a models d’oci o de relació social, és un problema per al sistema, i això ens mostrava que anàvem pel bon camí. Amb aquesta empenta vam seguir treballant fins a poder alliberar l’espai actual del carrer Governador Montcada 9: Un edifici de quatre plantes que, entre altres usos, havia acollit una sala cultural i d’oci molt coneguda a la ciutat.

Una de les primeres reaccions per part de l’Ajuntament de Lleida fou per part del seu alcalde, Àngel Ros, que afirmà que a Lleida no li calien més espais per a joves. Què en penseu al respecte?

Aquesta afirmació, feta el mateix dia que es va fer la manifestació on vam fer pública l’ocupació de l’espai, és una mostra més de la mediocre política juvenil de la Paeria. Els diversos governs municipals no han sabut dotar el jovent d’iniciatives il·lusionants ni fer-lo partícip de les seves pròpies problemàtiques i inquietuds. Al contrari, han mantingut al jovent al marge i això ha provocat al llarg dels anys un cert desmembrament del teixit associatiu juvenil de la ciutat. Per no parlar d’equipaments, infraestructures i serveis propis, una necessitat per al jovent i una històrica demanda de diverses associacions. Entenem que el projecte de Casal de Joves recull la crítica que molts joves de la ciutat fan al centre de la Regidoria de Joventut, un espai que els joves no han fet seu i que no afavoreix la trobada, coneixença i treball conjunt entre ells.

És, per tant, en aquest context que el projecte de Casal de Joves es fa més necessari que mai: el jovent necessita (i més amb la situació actual de més del 43% d’atur juvenil i la precarització generalitzada de les nostres vides) espais de joves i per a joves, que donin resposta a la manca d’espais lliures on poder construir alternatives al sistema capitalista, unes alternatives col·lectives, basades en el treball conjunt i la col·laboració entre joves, lluny de l’individualisme al que els seus models d’oci consumista ens volen portar.

Quina relació pretén tenir el Casal de Joves amb la resta d’entitats existents a la ciutat?

Des del principi, per l’Assemblea del Casal Popular de Joves ha estat una prioritat donar a conèixer el nostre projecte a les entitats juvenils de la ciutat. I no només això, també ha estat una prioritat fer-les partícips d’aquest projecte, sent conscients de la importància d’apropar l’espai que representa el Casal Popular de Joves a les entitats per tal que esdevingui molt més que un espai físic: també ha de ser un lloc on es generin sinèrgies entre col·lectius, on es puguin crear xarxes d’equipaments i serveis, on es puguin dur a terme activitats… en definitiva un espai de trobada per a les entitats juvenils lleidatanes que doni resposta a les necessitats que tenim.

En aquest sentit la feina ja està iniciada: s’ha contactat amb moltes associacions i la resposta ha estat força positiva. Moltes han mostrat el seu interès amb el projecte, set col·lectius hi han fet les seves assemblees, alguns han realitzat actes als espais del Casal de Joves… Una de les darrers iniciatives sorgides en el sí del Casal ha estat la d’acollir una assemblea d’artistes de la ciutat, que han iniciat la tasca de recuperar el que havia estat la Sala Europa, un espai de referència de la cultura lleidatana durant els anys 80 i que és precisament una de les sales de l’edifici alliberat.

I ja per acabar, quines són les vostres perspectives de futur?

El grup de joves que hem iniciat el projecte del Casal Popular de Joves de Lleida sempre hem defensat que simplement hem posat les bases per a construir un espai que serveixi al jovent per empoderar-se i ser capaç de generar les seves pròpies activitats, així com afrontar les seves pròpies problemàtiques des d’una perspectiva anticapitalista, sense paternalismes ni tutelatges. A partir d’aquí, és al jovent lleidatà, així com a les diverses entitats que conformen el teixit associatiu de la ciutat, a qui els toca seguir amb el camí iniciat, fer-se seu el Casal i generar iniciatives i activitats. En definitiva, donar-li vida a un Casal que necessita de moltes mans per tirar endavant, però que estem segurs que esdevindrà un espai obert i participatiu de referència dins de la ciutat de Lleida.

+ Totes les entrevistes de L’Accent