[bar group="860×106"]

El PP proposa reformar l’Estatut per aferrar-se al poder

El President Alberto Fabra ha anunciat una reforma de l’Estatut que, sota el discurs de la regeneració democràtica i l’austeritat, amaga el pànic dels conservadors a ser desallotjats del Palau de la Generalitat. Contrastarem, en poques pinzellades, discursos i fets:

Participació: El PP assegura que vol fomentar la participació ciutadana a la vida parlamentària. Tanmateix, el 2001 els seus vots es van carregar la ILP de Per l’Horta, signada per 117.000 valencians/es. És més, només fa uns dies, l’1 d’octubre el PP va rebutjar a les Corts Valencianes la possibilitat de rebaixar a 30.000, les signatures necessàries per portar a terme una ILP. Avui dia, amb l’exigència de 50.000 signants, el País Valencià continua sent, juntament amb Madrid, el territori que més difícil té la promoció d’iniciatives legislatives populars.

Honestedat: Fabra vol desaforar tots els diputats i també els membres del govern de la Generalitat per tal que responguen davant la justícia sense cap privilegi afegit. Aquesta proposta sí seria ben vista per bona part de l’oposició, però contrasta amb la fragilitat de llur suada línia roja contra la corrupció. Si bé el President ha aconseguit reduir l’escandalós 20% d‘escons conservadors imputats, després de tres anys al front del partit, el PP encara manté 5 imputats a les Corts Valencianes. Tampoc no va poder evitar que el 85% dels diputats del seu partit haja signat la petició d’indult de l’exalcalde d’Oriola, Pedro Hernández, condemnat a 3 anys per falsedat documental i prevaricació

Relació amb el votant: Els conservadors volen dividir el país en petites circumscripcions de manera que el candidat més votat siga el diputat electe d’aquella zona; proposen aquest sistema per elegir un terç dels diputats. Aquest sistema anglès era el nus central de la tesi doctoral de Francisco Camps presentada a Elx el 2012. No cal dir que en un moment en el qual el PP es troba aïllat (políticament parlant), i sense possibilitat de pactes, aquesta camàndula només pretén garantir la supremacia política del PP a nivell de País Valencià. Al temps que també serviria per castigar els partits, titllats de «minoritaris».

Austeritat: L’estalvi econòmic «en temps de crisi» també s’ha esgrimit des de les files del PP com argument on sustentar la proposta de reducció de 99 a 79 diputats de les Corts Valencianes. La reducció del nombre de diputats es fa, però, per motius polítics. En haver menor representativitat, es reduirien els grups «minoritaris», fent més complicat l’accés al grup parlamentari propi, amb tot el que comporta. A més, seria molt més fàcil reduir el salari de tots els diputats valencians, doncs, de fet, són els tercers millor pagats de tot l’Estat.

Regeneració democràtica: Recuperar la confiança dels ciutadans en la política, sembla ser l’objectiu declarat d’aquestes reformes proposades pel PP del País Valencià. Certament, el descrèdit social de les institucions valencianes en mans del PP ha estat majúscul. En els últims anys les Corts Valencianes, han esdevingut una mena de «cortijo pepero», on la majoria absoluta del PP ha fet quasi inútil el debat parlamentari. Els Presidents de les Corts, des dels imputats Milagrosa Martínez i Juan Cotino, fins l’histriònic Font de Mora, han protagonitzat diverses sortides de to autoritàries i esperpèntiques, com ara la retirada de la paraula a diputats de l’oposició i, fins i tot, l’expulsió. Escàndols que no ajuden, certament, a dignificar els electes.

En tot cas, la proposta de Fabra no té cap possibilitat de sortir endavant perquè no compta amb el suport de l’oposició i necessita el suport de 2/3 del parlament valencià. A més, totes les enquestes publicades fins el moment asseguren que tampoc té cap possibilitat de revalidar la majoria absoluta, ni tan sols amb un eventual suport d’UpyD (formació espanyolista que les últimes enquestes coincideixen en deixar fora de les Corts). Per acabar-ho d’adobar, segons l’enquesta de Metroscopia publicada a El País el passat 9 d’Octubre, el PP aconseguiria només 32 diputats. Això vol dir que, ni tan sols sumant-li els diputats del PSOE, el PP aconseguiria els 2/3 necessaris per tirar endavant una nova reforma de l’Estatut. És més, si s’acomplira el pronòstic d’aquesta enquesta, la resta de partits, és a dir, PSOE, Podemos, Compromís i EUPV, estarien en condicions d’aprovar una reforma de l’Estatut, sense necessitat del suport del PP.


[bar group="860×106"]