Sabeu què? Jo no me’ls crec. No em crec que vulguin la independència. Sóc de les qui sabem que els convergents s’han apuntat al carro d’això que en diuen procés per tapar-se la cartera amb la bandera. De fet, els va fantàsticament bé, a ells, que ens dediquem a parlar del procés aquí, el procés allà i ens oblidem que del que es tracta és de fer la independència. I sobretot que ens oblidem de fer-la. I també de les conseqüències de les seves polítiques: llistes d’espera a hospitals, baixes denegades per malalties cròniques, retallades a l’escola pública i concerts amb la privada, mercantilització de les universitats, precarització dels treballadores i treballadors públics. La llista és llarga.
Però n’hem investit un dels seus com un acte de màxima generositat per dir-los: sí, d’acord, ens ho creiem. Farem que ens creiem que voleu la independència d’una part de la nació, d’una part dels Països Catalans, i us donarem els vots que necessiteu aquesta coalició que heu muntat per tal que ens demostreu que aneu de debò. En 18 mesos, anava a dir, però no, en realitat és “durant” 18 mesos, a no ser que comenceu a incomplir la Declaració de Ruptura que vosaltres mateixos vau aprovar el 9N, perquè en aquest cas no ens trobareu. Els vots no us els donarem per l’encantador de serps que heu posat al capdavant fins ara. Poseu-ne un altre i tindreu els nostres vots per tal de fer possible la República independent que ens heu assegurat que voleu construir.
Però ara, després d’aquesta investidura que a molta gent que participa, dóna suport, confia en la CUP els (ens) resulta extremadament difícil de digerir, hem de recuperar-nos. Hem de recuperar els nostres marcs, els nostres espais (espais on hem nascut i crescut i on debatem, construïm, decidim sense que esdevinguin un plató de televisió) i la confiança que tanta gent ens va donar. A tanta gent que era la primera vegada que acudia a les urnes perquè ens van creure quan els dèiem que independència i anticapitalisme, que anticapitalisme i independència, que no renunciem ni renunciarem a res, que no ens creiem el joc parlamentari. La confiança de companyes i companys de lluita que no comparteixen l’aposta institucional però ens saben honestes i que compartim barricada.
Davant d’una legislatura que comença i que tindrem tota la pressió a sobre per donar estabilitat a un govern burgès, retallador i privatitzador, que ens vindrà amb l’excusa que tot ho fan per avançar cap a la independència, hem de recordar que no hem vingut a gestionar les molles del capitalisme ni a ajudar a uns altres a fer-ho. Hem vingut a destruir aquest sistema. Amb tanta altra gent. I que en el que sigui avançar realment, efectivament, clarament cap a una independència que permeti construir una societat lliure d’explotació i desigualtat (i on la mesquinesa i mercadeig que ha aflorat d’ençà del 27S i que és marca de la casa de CDC no existeixi) nosaltres hi serem. Tot i que ja els advertim que no ens refiem ni un pèl. Però que per la resta, per tota la resta, ni aigua.
Sortim dels focus i reagrupem-nos. Sortim dels seus marcs mentals que ens encotillen i ens condueixen per laberints que ens han atrapat durant tres mesos i d’on cada cop ho tindrem més difícil per reconèixer-nos, per lligar el que fem amb el que veníem a fer. Tinguem un debat que no estigui mediatitzat pels grans mitjans i que sigui honest sobre el paper que hem jugat els darrers mesos i el que hauríem o no hauríem hagut de fer. Fem autocrítica (especialment les qui tenim responsabilitats nacionals dins la CUP), autocrítica de la sincera, no de la que acabes acceptant a corre-cuita (possiblement de manera desencertada) quan et posen el cap de Mas sobre la taula. Autocrítica sobre processos de decisió, sobre delegacions. Autocrítica sobre com ens hem deixat atrapar pel processisme i li hem fet la gara-gara (i que de retruc ha marginat la vertebració quotidiana dels Països Catalans). Debatem què hi hem de fer al parlament, i a les institucions en general, i al carrer, el nostre espai natural de fer política. I sobretot recordem què és el que veníem a fer i decidim col·lectivament com ho continuem fent.
*Laia Altarriba forma part del Secretariat Nacional de la CUP i es militant d’Endavant OSAN
