Descriure com s’ha viscut la nevada generalitzada del dia 8 de març des d’un punt de vista social i polític no és del tot senzill. De fet, més aviat, hauria de parlar de com s’ha viscut l’apagada elèctrica, la nevada només va ser la demostració de la fragilitat de la “nostra” xarxa elèctrica, és a dir, la de Fecsa-Endesa. Per començar, si fem un seguiment de la premsa generalista d’ençà d’aquell dia, ens quedarà molt clar que hi ha una manca de comunicació i coordinació excessiva entre el Govern i les elèctriques.
Un exemple banal seria que ni tant sols les dades donades per Protecció Civil i la companyia coincideixen. Una setmana després de la nevada el recompte d’afectats variava de milers a desenes: l’empresa elèctrica sostenia que quedaven “unes quantes desenes” d’abonats escampats per nuclis aïllats de la Selva i el Baix Empordà; la direcció general de Protecció Civil va comptar-ne 1.800. I és que mentre protecció civil suma els habitants censats dels municipis afectats, Endesa suma els seus clients sense fer la multiplicació pel nombre mitjà habitual de persones d’un habitatge.
A més, els primers dies hi havia una tendència, no pas nova, d’informar sobretot del que succeïa a Barcelona. Pel que fa al Govern, va informar dos cops, tard i poc durant tot el dia vuit. Un dels altres aspectes que se’ns va evidenciant és la quantia inimaginable de diners que s’han perdut els darrers dies, amb el petit comerç com el més perjudicat. Del que més es parla és de les pèrdues en el turisme (excepte pel sector català d’esquí per la Setmana Santa, que es preveu immillorable). Els altres actors que han tingut més veu han estat els alcaldes dels més de cent ajuntaments que han firmat un manifest per expressar el seu malestar: “No és acceptable que, en situacions com les viscudes, les elèctriques actuïn amb tanta opacitat i ofereixin una informació tan poc precisa i poc creïble[…]. El col·lapse integral del sistema (llum, telecomunicacions, xarxa viària, transport públic, informació pública) ha caigut sobre les esquenes dels conciutadans”. Sigui com sigui, el dia a dia de les persones afectades ha quedat en segon grau i en anècdotes particulars.
Si tornem al primer dia de l’apagada la sensació general que es percebia era d’incertesa i angoixa causada per una manca d’informació. Dos cents mil ciutadans sense electricitat i aïllats. L’única manera que tenien per informar-se era la ràdio (els que en tenien amb piles), com en temps de postguerra. L’altre problema era saber com estaven els familiars i amics, ja que la telefonia mòbil en moltes zones no funcionava i els telèfons fixes estaven col·lapsats. D’altres van quedar-se en pavellons municipals o atrapats en cotxes. A mesura que van anar passant els dies, les queixes anaven relacionades amb la fred, les ganes de dutxar-se amb aigua calenta, els aliments que s’havien fet malbé, danys materials dels quals ningú se’n vol fer càrrec, etc. Les botigues i tots els serveis estaven inutilitzats. Els que s’ho podien permetre compraven estufes de gas butà, anaven a casa d’algun familiar o buscaven una alternativa. La sèptima nit d’ençà de la nevada, encara hi havia més de 60.000 persones sense llum en les comarques de Girona i Barcelona. Alguns que l’havien recuperat el mateix dia com Platja d’Aro, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Santa Cristina, van tornar a quedar-se’n sense: una de les línies que, teòricament, havien estat reparades per Endesa havia tornar a espatllar-se.
Vista l’experiència i la dimensió de la catàstrofe, la companyia diu que canviarà els criteris tècnics en la reconstrucció de les torres que van caure “arran del temporal”. Segons va explicar ahir el seu director general a Catalunya, Josep Maria Rovira, els suports de les noves torres es faran més resistents i amb unes característiques més exigents que les que recull la ‘”normativa”, la qual cosa fa pensar que l’empresa no és l’única possible responsable del desastre, d’una patètica incompetència. I és que potser ho podrien haver començat a fer abans això de millorar les xarxes elèctriques, abans de començar a construir altres torres com la MAT per exemple, o abans d’oblidar-se que la xarxa elèctrica és un servei públic i no un negoci. Perquè per molt que vulguin culpar al temporal, de nevades d’aquesta magnitud n’hi va haver una l’any 62 i molts es van quedar igualment incomunicats, sense llum, etc. De tant en tant doncs es produeixen on no és habitual i cal estar preparats. Però quan no són les nevades, són les tempestes i inundacions, o els temporals de vent, o els incendis i això passa cada any.