Els Mossos admeten la persecució política dels independentistes i els moviments socials

Un rotund “sí” pronunciat per un cap de brigada dels Mossos d’Esquadra davant la jutgessa va confirmar dimarts passat que aquest cos policial utilitza fitxers polítics i persegueix moviments socials i veïnals de Barcelona. Amb la seva afirmació, l’agent de l’autoritat responia una qüestió de l’advocat Jordi Busquets, que li havia preguntat si coneixia la militància del seu client, Jonathan Ivorra, en el sí de l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (AJEN). De fet, el policia no només va confirmar que ja tenia constància de que Ivorra era membre del col·lectiu independentista, sinó també que ho sabia des de temps abans que es convoqués la manifestació durant la qual es van produir els aldarulls que l’han fet seure a la banqueta dels acusats.

Durant el judici a Ivorra i Verdasco van arribar a declarar fins a nou policies diferents, entre ells, el que va reconèixer obertament els seguiments als moviments socials, que també va admetre que ell no havia estat a la manifestació. De fet, el mosso va assegurar a la jutgessa que havia reconegut Jonathan Ivorra a través d’una imatges de TV3 i BTV, i va admetre que la seva visió estava “esbiaixada”.

Aquest mateix agent va ser l’encarregat d’explicar una rocambolesca història sobre com va transcórrer la detenció d’Ivorra. Va assegurar que en veure les imatges es va adonar que una de les persones era un jove del carrer Sardenya, on ell feia feina habitualment. Després, va dir, fent ronda el va tornar a veure i va advertir els seus companys de que Ivorra es trobava al carrer en aquells moments. Segons l’agent armat va ser llavors quan es va procedir a la seva detenció.

El MACBA i el periodista

A banda de l’admissió de la persecució política, el testimoni dels diferents agents dels Mossos va destacar també per un cúmul de contradiccions i clarobscurs. Per començar, els agents que havien estat a la manifestació van assegurar haver presenciat el llançament de coets, però no van saber explicar perquè no s’havia detingut o perseguit els responsables de l’acció en el moment dels fets. De fet, ni tan sols no van poder explicar perquè no es van endur els casquets dels coets o el matalàs que protegia un dels manifestants. Això podria permetre haver extret empremtes dactilars, o saber si els coets suposaven un perill real o eren simples coets de berbena.

A més, alguns dels agents van assegurar que els coets van passarlos molt a prop d’on estaven, intentant confirmar l’existència del presumpte delicte d’atemptat a l’autoritat. Un extrem que quedava descartat en la primera declaració d’aquests policies davant el jutge instructor, quan van assegurar que els coets els havien passat molt més lluny.

Finalment, també durant el testimoni dels policies, es van poder evidenciar altres zones obscures. Segons els agents, amb ells hi havia un periodista, de qui desconeixien el nom i a qui no van identificar, malgrat que podria ser un testimoni de gran vàlua. Els agents tampoc no van saber explicar perquè els responsables del Museu d’Art Contemporani de Barcelona no han volgut presentar cap reclamació de danys i perjudicis, quan els presumptes coets van impactar contra la façana de l’edifici del museu.