Els treballadors de TMB es tornen a mobilitzar en defensa d’un company
Un any després de la campanya per la readmissió d’Andreu del Cabo, els i les treballadores dels autobusos de Barcelona es tornen a mobilitzar en suport d’un company acomiadat per l’empresa.
Es tracta del conductor Antonio Bonilla, acomiadat després d’uns incidents amb un passatger. El Comitè d’Empresa (ACAT, ACTUB, CCOO, CGT, PSA, SIT i UGT) ha respost a l’acomiadament de Bonilla convocant una aturada el dijous 11 de juliol d’11h a 16h, i una Assemblea General a les 12:30 a Cotxeres de Sants on es van discutir les mobilitzacions posteriors, entre elles la proposta de la COS des dues setmanes d’aturades intermitents fins el 26 de juliol en què una nova Assemblea General haurà de decidir accions posteriors en funció de l’actitud de la Direcció de l’empresa. Ja han anunciat noves convocatòries si la direcció no fa marxa enrere.
La vaga convocada el dia 11 de juliol va tenir un seguiment massium i a l’Assemblea General d’autobusos de TMB es va acordat tornar a convocar vaga la setmana del 22 al 26 amb aturades de dues hores de 9h a 11h, de 19:30 a 21:30h i de 2h a 4h. Així mateix, si la Direcció no reconsidera la decisió, es convocarà una nova aturada amb Assemblea General el 12 de setembre de 11h a 16h.
Treballadors indefensos
Segons han denunciat els i les treballadores, el cas de Bonilla demostra la indefensió dels treballadors davant les agressions dels viatgers, ja que l’Empresa ha donat per bona la versió del passatger malgrat les nombroses contradiccions que presenta, i sense tindre en compte les al·legacions del conductor.
Així, segons l’empresa, fou Bonilla qui agredí el passatger i actuà amb negligència ometen diverses normes internes, però segons ACTUB, el sindicat a què pertany Bonilla, aquest va actuar en legítima defensa després de ser agredit verbalment i fica mentre conduïa. En tot cas, com destaquen els sindicats, hi ha un procés penal obert i, precisament per això, els treballadors denuncien que l’empresa l’haja acomiadat sense esperar la resolució judicial.
Persecució política
Tot i que el Comitè d’Empresa en conjunt ha donat suport a les mobilitzacions en suport d’Antonio Bonilla, tant la COS com ACTUB denuncien que darrere d’aquest acomiadament hi ha una voluntat de castigar els sectors més combatius dels treballadors. De fet, l’ACTUB s’ha negat a avalar alguns dels pactes entre la Direcció i alguns sindicats, com el recentment signat acord per l’extensió del pagament de l’entrepà.
Pressions i difamacions de TMB
En convocar-se les mobilitzacions en suport de Bonilla, la Direcció d’Empresa inicià una campanya de pressió i difamació de les protestes. D’una banda, va instar els treballadors a informar si anaven a participar amb les protestes, vulnerant els drets dels treballadors, i de l’altra argumentant que la protesta posava en perill la continuïtat de la pròpia empresa. En aquest sentit, la COS va alertar de la possibilitat que s’anunciara un ERO coincidint amb les protestes per induir la por.
Carta oberta del conductor Bonilla, 12.733, a tots i totes les companyes i treballadores de TMB
Us dirigeixo aquestes línies per desmentir les versions que, lamentablement, van corrent per les diferents cotxeres (“radio macuto”) amb un clar ànim de voler perjudicar-me i, potser, pretendre justificar la postura de l’empresa que, incomprensiblement, de forma interessada i sense mantenir-se imparcial, pel que sembla, té la intenció de sancionarme de manera del tot injusta sense atendre ni tan sols a les meves explicacions i, pitjor encara, ignorant els fets ocorreguts que són fàcils de constatar a les diligències públiques o oficials.
Mai, en els més de dotze anys i mitjà que porto en l’empresa, he estat sancionat, per la qual cosa considero que l’empresa no està a l’altura -sobretot, ara- quan, segons sembla, pretén fer-me expedient sense atendre a les veritables circumstàncies concurrents i sense tenir en consideració, tampoc, el meu expedient personal i historial laboral, especialment, l’agressió que vaig patir -amb arma blanca- l’any 2011 quan prestava el meu servei en la línia 74, que em va mantenir de baixa laboral durant més 5 mesos a causa de l’estat de xoc a resultes d’això.
En aquella ocasió els metges de l’empresa no em van receptar medicació (només assistència psicològica), sense que ningú em pressionés en cap moment perquè agafés l’alta.
Al contrari, ara, després de l’infortunat incident ocorregut i a pesar que l’empresa li constava que vaig precisar assistència mèdica a la Comissaria dels Corts (on vaig estar detingut més de 24h), ningú em va oferir ni tan sols la possibilitat d’assistència psicològica o psiquiàtrica; només paraules que, en realitat, després tampoc van venir acompanyades d’actuació de suport de cap tipus.
Vaig haver d’acudir, pel meu compte, al meu metge de capçalera perquè em visités i, en veure el meu estat d’ansietat, va expedir informe on es va fer constar que la meva afecció era un clar cas d’accident laboral. Només llavors l’empresa, després de justificar recepció del mateix i d’excusar l’haver d’efectuar consultes, finalment, em va ser reconeguda la baixa per accident laboral. Malgrat estar en tractament i de precisar forta medicació -per prescripció facultativa- donat el meu estat de salut i ànim, l’empresa, incomprensiblement, ja en la segona visita, va pretendre que em donessin l’alta i apte per conduir el bus, encara malgrat venir contraindicat pel meu mèdic-psiquiatre. La meva esposa és testimoni presencial d’aquestes inquisitives pretensions manifestades per la pròpia empresa, sense cap fonament.
Sobre els fets ocorreguts, només dir que:
Em trobava a l’altura de la parada de l’Estació de França, direcció Poble Nou. Vaig observar com dues persones (un senyor i una nena) sortien corrent de l’estació cap a la parada del bus i que, malgrat estar buida, vaig parar per recollir-los.
La menor es va asseure darrere del meu lloc de conducció i en anar donant puntades a la mampara vaig cridar l’atenció, educadament, a aquest senyor, una sola vegada i sense cap problema aparent.
Després de prosseguir el recorregut de ruta de línia (unes 7 parades), abans d’arribar a la segona parada de l’Avinguda Icària el passatger en qüestió (i la nena) es van aixecar sol·licitant la propera parada i, abans d’arribar a la mateixa, el passatger (adult) es va apropar al meu lloc de conducció i em va dir en veu baixa: “hijo de puta otra vez sé más educado”, alhora que va intentar propinar-me un cop a la cara que, afortunadament, vaig esquivar (sense poder evitar que caiguessin les meves ulleres de sòl) i, atès que el vehicle estava en marxa vaig procedir immediatament a parar i immobilitzar el bus accionant el fre de mà dient-li: “a mi me vas a decir qué?”, moment en què, sense més, va començar a proferir paraules altisonants i insults cap a mi seguides de més cops que, en repel·lir-los en defensa de la meva integritat, es va produir el tan desgraciat com a indesitjat desenllaç de quedar maltret, precisament, qui prèvia i intencionadament m’havia agredit verbal i físicament.
Tot això va succeir dins del bus.
L’empresa argumenta que jo vaig colpejar deliberadament al passatger, o sigui, fa cas omís a la prèvia provocació intencionada per part del passatger cap a la meva persona mitjançant insults i amenaces verbals, així com de l’agressió física que vaig patir sostenint que, a més, vaig mantenir retingut al passatge sense obrir les portes, la qual cosa no és certa ja que els Mossos que van acudir en estar propers al lloc dels fets van atendre a l’indicat passatger al carrer, concretament, a la vorera des d’on -en presència d’altres passatgers i altres transeünts- (jo estava a l’interior del bus) em cridava: “hijo de puta, te voy a matar, me he quedado con tu cara”, intervenint un dels agents comminantlo a que callés. Vaig acabar humiliat, emmanillat i introduït en el cotxe patrulla i, tristament, malgrat la presència del responsable de l’empresa, en absoluta indefensió, vaig ser conduït a la Comissaria dels Corts on l’advocat de l’empresa em va dir que no declarés davant els Mossos. Vaig passar tota la nit en el calabós.
Quan vaig sortir, em vaig trobar sol i desolat, sense ningú que mostrés interès algun pel meu estat de salut i ànim, per la qual cosa em vaig dirigir a la cotxera on em van comunicar que l’empresa ja havia preparat un expedient pel qual quedava suspès.
Agraeixo al Sr. Cano el seu suport moral en argumentar davant del Sr. Bernal i Sr. Barriga que feia un any i mig havia sofert una agressió amb navalla i, malgrat el comentari de Cano, l’empresa en cap moment de la reunió va sol·licitar cap aclariment sobre els fets ocorreguts ja que, pel que sembla, ja tenia preconcebuda una idea de l’esdevingut, o sigui, prejutjant-los sense requerir majors explicacions.
Considero un greuge inacceptable que l’empresa actuï de forma arbitrària posant en risc la meva salut, el meu futur i el de la meva família quan en l’atestat dels Mossos diu, clarament, que quan ells van arribar les portes estaven obertes i els testimonis confirmen que va haver-hi un intercanvi de cops prèvia provocació del passatger (i que ell reconeix), tot això em provoca un profund desànim per la falta de suport, desprotecció i indefensió, màxim, en veure com es tergiversen els fets i se’m prejutja dispensant-me un tracte com a un vulgar delinqüent -que no sóc. Únicament demano justícia!
Com a reflexió final d’aquesta carta, constato, una vegada més, la indefensió que “tots” patim en els nostres llocs de treball, a més l’actitud absolutament arbitrària, contradictòria i incoherent per part de l’empresa que, en general, mai ens dóna suport davant qualsevol incident que sofrim trobant-nos de servei, per la qual cosa resulta una veritable fal·làcia quan se’ns manifesta pels representants de l’empresa que: “la vostra versió és la primera que anem a creure”, resulta obvi que no és cert i als fets em remeto!
Conductor 12.733.
