Aquestes darreres setmanes hem reviscut a la Universitat Autònoma de Barcelona un fet històric dins del gran cúmul d’esdeveniments revolucionaris que protagonitzem els estudiants dels Països Catalans. Després de convocar una jornada de vaga estudiantil el passat 17 d’Abril, emmarcats dins de la campanya “Desobeïm el règim. Recuperem el nostre”, es va ocupar el Rectorat del Campus de Bellaterra. Més de 300 estudiants entràvem plens d’il·lusió a dins l’edifici per quedar-nos-hi indefinidament i així aconseguir que l’equip de govern actual de la UAB apliqués i executés les mocions ratificades pel Claustre.
Les diferents comissions començaven a treballar, la xarxa n’anava plena i els mitjans no paraven d’entrar i sortir del Rectorat. La novetat portava al neguit: què passarà si l’equip de govern no vol negociar amb nosaltres? Tanmateix, la I·lusió de voler canviar la UAB es mantenia viva i així han passat els dies fins a un mes de nits senceres sense dormir, de reunions llargues i de voler trobar manera per deixar de ser els silenciats, els criminalitzats.
Ha passat el temps, doncs, i després de tantíssimes temptatives de promoure una taula negociadora per aconseguir els objectius marcats del moviment estudiantil s’ha pogut demostrar que la via democràtica i institucional està totalment obsoleta a les universitats. No hi hagut voluntat política de negociar ni d’arribar a un acord mitjançant el diàleg, i així podem comprovar com juguen a diluir la veu d’aquells que es mouen i reclamen el que és seu.
N’hi haurà que pensaran que no hem materialitzat objectius, però és totalment equívoc. No sempre és fàcil demostrar que les mateixes estructures universitàries són limitadores per estudiants i treballadores. Hem aconseguit que gran part dels universitaris se’n senti partícip d’aquest abandonament democràtic per part de les elits polítiques així com també hem aconseguit fer trontollar un equip de govern que tot perdent els papers ha demostrat immaduresa i poca responsabilitat vers la comunitat educativa. Ferran Sancho, acompanyat de la Vicerrectora d’Estudiants, Silvia Carrasco, han mostrat la seva feblesa atacant els estudiants activistes de la UAB tot emplenant-se la boca d’igualtat i justícia davant de la societat.
Jo els hi dic a tota la colla que mou els fils des de dalt del Rectorat que no pateixin pas, els estudiants de la UAB, juntament amb els seus treballadors, no es deixen trepitjar i mai es rendeixen davant d’aquells que els volen fer callar.
I com molts tararajem a vegades… “És escrit a les parets: Guanyarem!”
*Maria Garcia és portaveu Nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans