Enguany els Països Catalans recordem el centenari de l’assassinat de -potser- el pedagog català més destacat. Reivindiquem en Francesc Ferrer com a revolucionari, com a combatent per a trencar amb la societat capitalista i transformar-la i, a més, fer-ho des del front de l’educació.
El 13 d’octubre de 1909, ara fa 100 anys, fou assassinat a Montjuïc Ferrer i Guàrdia, acusat d’instigar els fets de la setmana tràgica. La convulsió i el clima revolucionari de l’època, la polarització social i l’aflorament imparable de la lluita de classes al carrer, van fer que Ferrer avancés pel front de l’educació, un front que les classes dominants temien com les pedres de les barricades dels carrers de Barcelona o les vagues. Perquè l’educació de Ferrer i Guàrdia era realment transformadora, revolucionària i trencadora amb la tradició autoritària, academicista i reproductora que l’església catòlica havia imposat durant segles per a mantenir l’obediència dels oprimits. El més greu de tot plegat és que visitant universitats i instituts d’aquest país -salvant les diferències òbvies-, encara trobem un sistema educatiu estructurat per a fer classes com fa 100 anys; per tant és important la figura de Ferrer en la lluita per una educació transformadora i emancipadora de les persones fins i tot avui. L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia practicava, a principis de segle, la coeducació, l’escola laica, racionalista i científica, aspectes que un segle després, continuen encara com una reivindicació de la pedagogia transformadora. Encara trobem escoles on nois i noies van en classes o edificis separats físicament, i l’església continua controlant gran part de les escoles concertades dels Països Catalans, i els concordats amb la Santa Seu continuen vigents. Per tant la lluita de Ferrer continua viva 100 anys després. Els partits del Govern d’Entesa que suposadament homenatgen a Ferrer Guàrdia assumint-lo com a referent en la seva política educativa, estan mantenint un sistema educatiu dual i segregador, amb pràctiques sexistes, amb mètodes verticals i autoritaris, reproductor de les desigualtats de classe i de gènere: això els converteix en hipòcrites i mentiders. Ferrer i Guàrdia va ser assassinat per les mans dels seus antecessors de principis de segle, aquells que defensaven, com “ells”, els interessos dels capitalistes, els seus interessos de classe.
* Quim Framis és militant del SEPC