Jo no vull pagar a Endesa

Fa temps em vaig fer soci de Som Energia. Ja sabia que era una simple comercialitzadora i que el gruix de la meva factura seguiria engreixant les arques dels oligopolis beneficiaris de la venda a preu d’amic de la industria energètica per part dels governs PP-PSOE.

També era conscient que el mon cooperatiu no sempre destaca per la intensitat i profunditat del debat polític i que sovint acull simples pràctiques d’autoocupació: una mica com les ONG, que tenen com a funció força important donar feina i sortides professionals a joves “amb sensibilitats”.

Pensava tanmateix que reforçant d’aquesta mena d’iniciatives ajudaria a crear espais propicis per al creixement de masses crítiques, capaces de qüestionar els models econòmics i socials dominants, tot posant les bases d’alternatives tan radicals com viables.

M’alegrava doncs veure com s’eixamplava el nombre de persones, llars i usuàries associades, i com s’engegaven propostes com les compres col·lectives de plaques solars o l’explotació de petites centrals. Sempre amb la consciència, suposava que compartida, de la necessitat de tot allò i alhora de la seva insuficiència.

Així que, quan van començar a assetjar-me des d’Endesa i l’administració per tal que permetés instal·lar a casa meva el famós comptador intel·ligent, vaig escriure a la cooperativa.

Companyes” venia a dir al meu missatge “davant d’aquesta operació agressiva de col·locar-nos a totes les llars l’enèsim dispositiu de control, que permetrà a les elèctriques tenir més dades nostres, explotar-nos millor i automatitzar la repressió (amb tele-talls de la llum), no creieu que hauríem d’informar i mobilitzar les 50.000 associades, obrint un debat sobre l’exigència de treure de les mans de les multinacionals aquest recurs essencial?”.

La resposta, si fa no fa, va ser “Benvolgut soci usuari t’adjuntem uns estudis que diuen que no està demostrat que les ones electromagnètiques dels comptadors siguin nocives i el càlcul de les franges horàries de consum serà probablement molt beneficiós per als usuaris i el medi ambient ja que permetrà adaptar els nostres hàbits etc.. T’adjuntem un estudi del teu consum on et repetim per milionèsima vegada que apaguis tots els leds de tots els aparells quan no els fas servir i pel que fa a la resta no sabem de que c. ens parles”.

Així que em van instal·lar el comptador intel·ligent i vaig dedicar el meu quart d’hora diari a buscar i apagar tots els dispositius amb LED de la casa.

Van passar els mesos i finalment implanten les franges horàries. I – oh sorpresa – resulta que les hores punta pugen una barbaritat i les vall no són gaire vall com preu però coincideixen amb les hores en que una persona normal ni treballa ni fa cap activitat que necessiti dispendi elèctric.

Torno a escriure a Somenergia, aquest cop amb un toc una mica crític, tipus “A veure, llestes, ja entenc que sou una cooperativa i no el soviet revolucionari que ens portarà al comunisme energètic, tanmateix si que crec poder-os demanar que no doneu per bones les estratègies dels monopolis de la distribució i la producció, que son un obstacle evident en qualsevol camí cap a una transformació de debò del model energètic del país.

La resposta (sempre si fa no fa): “Benvolgut usuari/soci a nosaltres què ens expliques? els canvi de tarifa venen marcats per llei! I a més no queda clar que al final no surtis beneficiat pel tema de les franges horàries, ja que a la nit i els caps de setmana pots centrifugar, passar aspiradora, planxar i cuinar amb forn elèctric per 4 xavos. De totes maneres et passarem l’informe amb el teu consum amb els leds que t’encaparres en no voler apagar que ya te vale cabrón… Ah i deixa ja de donar la brasa amb les elèctriques aquestes.”

En resum:

1) el meu ideal d’una cooperativa que posi la seva merescuda puixança a disposició d’una lluita contra els oligopolis, ni que sigui promovent la creació de taules de debat on confegir estratègies col·lectives de desobediència a l’actual model com a contrapunt necessari a la creació d’espais no és, clarament, d’eixe mon.

2) encara que sembli mentida hi ha gent que realment es pensa que es pot superar el capitalisme construint com formiguetes espais “alternatius” sense que els gegants se n’adonin, fins al moment en que serem tant grans que ja no hi podran fer res més… com a guió d’un compte dels germans Grimm no està mal, com a programa polític irrita.

3) No només la cooperativa en qüestió no ajuda al desenvolupament i extensió d’actituds i comportaments “destituents” de l’actual ordre establert, si no que directament se situa en primera línia en la defensa del sistema, al ser una de les encarregades de la recaptació per compte del gran capital: això significa concretament – i per exemple – que si volem muntar una vaga de pagaments per acabar amb el negoci de les Endeses & C. haurem de passar per damunt del cadàver dels nostres socis i cooperativistes.

Els petits canvis no sempre son poderosos”

(El Capità Enciam 30 anys després)

*Rolando d’Alessando