La bellesa quotidiana de la Franja de Gaza

La bellesa quotidiana de la Franja de Gaza

El periodista i documentalista David Segarra (València, 1976) va estar a Gaza els tres mesos anteriors a la darrera campanya militar de l’exèrcit israelià contra aquest territori palestí, l’operació Marge Protector, que es va desenvolupar el passat estiu (els noms d’aquestes accions bèl·liques acostumen a ser una barreja de cinisme i crueltat). Segarra formava part d’un col·lectiu d’activistes que feien d’escuts humans per als llauradors palestins, i va aprofitar aquell període per a aplegar informació per a un documental que tenia en ment.

Gaza1

Amb una càmera de fotos precària i prestada va realitzar milers d’instantànies de la vida diària a la Franja. Pocs dies després de l’inici dels bombardejos israelians, Segarra va marxar de Palestina. El fruit d’aquell trimestre captant el dia a dia del poble palestí és el llibre de fotografies Viure, morir i nàixer a Gaza, editat per Sembra Llibres i que ha esdevingut un homenatge a les gents de la Franja i al seu capteniment davant la situació d’opressió que pateixen.

L’obra està dividia en tres parts, cadascuna anomenada amb una paraula àrab: Hayat (vida), Sabr (paciència, perseverança) i Shukr (gratitud). I en cadascun d’aquests capítols les imatges de Segarra capten la quotidianitat d’aquest bocí de terra palestina, fugint de les imatges habituals del conflicte i la violència. No ho fa, però, per evasió, sinó amb la voluntat de mostrar com és una societat que considera culta i civilitzada, un col·lectiu humà que només rep l’atenció dels mitjans de comunicació per motius de l’ocupació.

Gaza2

L’objectiu de la càmera de Segarra ha capturat instants de la vida de pescadors, llauradors, xiquetes i xiquets, mesquites i esglésies, estudiants, famílies, gats… Les imatges, belles -el fotògraf Germán Caballero ha treballat en el seu tractament-, mostren un país que, malgrat la situació extraordinàriament dramàtica que pateix, s’entesta a viure. I això ja és tot un acte de resistència. La destrucció causada pels atacs de l’Estat d’Israel, però, és inevitable, i les fotografies recullen l’estat d’edificis i infraestructures malmesos pel foc israelià.

Les instantànies van acompanyades de textos d’autors de la mediterrània, des d’Ausiàs March a Estellés, tot passant per al-Russafí, Ibn Arabí, Kavafis, Martí i Pol o Mahmud Darwix i d’escrits del mateix Segarra, que fa apunts històrics, conta anècdotes viscudes a Gaza o hi aporta alguna reflexió. El resultat és una edició molt acurada, per a la qual l’editorial va aconseguir reunir més de 12.000 euros en una campanya de micromecenatge que va doblar la quantitat que es volia assolir en un primer moment.

Gaza3

Viure, morir i nàixer a Gaza, no és el primer treball de Segarra sobre Palestina: l’any 2010 va participar en la coneguda com a Flotilla de la llibertat, que tractava de trencar el bloqueig sobre la Franja i portar-hi ajuda humanitària. La Flotilla fou atacada per tropes israelianes i sobre aquells fets Segarra va realitzar el documental Foc sobre el Màrmara. El documentalista valencià, amb bona part de la seua trajectòria professional desenvolupada a Veneçuela, encara té històries sobre Palestina per contar. No podem descartar, per tant, nous treballs sobre aquest país i la seua gent. Perquè, malgrat que els focus dels mitjans internacionals han abandonat Palestina, l’ocupació persisteix; i davant l’opressió, la resistència i la vida s’alcen cada dia.

Gaza4