[bar group="860×106"]

La CUP afronta la gestió dels bons resultats del 22M

navasEl 22 de maig es constituïren els ajuntaments de bona part dels Països Catalans. Quatre d’aquests municipis seran governats per alcaldes de la CUP. El procés de constitució dels ajuntaments en què la CUP ha tingut un paper clau no ha estat un procés senzill. La preeminència dels acords en matèria de programa per damunt del repartiment de poder han significat un xoc entre les formes tradicionals de política institucional i les noves formes de radicalitat democràtica. Precisament, aquests dies s’han convocat des de la CUP desenes d’assemblees obertes a tota la ciutadania per a decidir l’actuació en matèria de pactes.

Navàs serà el poble més gran governat per la CUP / A Arenys ERC es negà a acceptar els aspectes més socialitzants del programa de la CUP / Centenars de persones han participat en assemblees obertes per a decidir el sentit del vot en les investidures

Quatre alcaldies

Navàs serà el poble més gran governat per la CUP. Aquesta localitat de 6.500 habitants de la Catalunya Central tindrà com a alcalde a Jaume Casals “Tai”, de dilatada trajectòria militant a l’esquerra independentista. L’aliança amb ERC ha permès constituir el primer govern d’esquerres de la localitat des de 1939. La suma dels representants de la CUP (4) i ERC (3) superava la de CiU (5) i deixava fora de qualsevol combinació l’únic representant del PSOE. La primera mesura que ha pres el nou equip de govern ha estat reduir el sou net de l’alcalde de 3.100 euros a 1.600 euros. Per Jaume Casals “es tracta de construir alternatives amb pocs recursos, perquè les arques estan buides. Tot i així, la nostra prioritat en matèria social serà potenciar l’educació i l’atenció social públiques, aconseguint construir un institut de secundària i ampliant l’escola bressol, i millorant la gestió del geriàtric”. En un emotiu discurs d’investidura, Casals afirmà que des de l’ajuntament treballarien tant per l’alliberament nacional com per combatre els efectes de la crisi provocada pel capitalisme.

També a Celrà la CUP ha arribat a un acord de govern amb una llista independent vinculada a ERC. Els resultats havien atorgat 3 regidors a cada formació, però 38 vots més per la llista vinculada a ERC. La suma dels sis regidors supera els 3 d’Entesa per Celrà i els 2 de CiU. En aquest cas, l’acord implica que Dani Cornellà de la CUP ocupi l’alcaldia els dos primers anys mentre que els dos darrers anys aquesta correspondrà a Gerard Fernàndez.

A Arenys de Munt, tot i guanyar les eleccions, les coses no han estat tan plàcides per la CUP. Josep Manel Ximenis ha estat investit alcalde gràcies a un pacte amb CiU. L’aposta inicial de la CUP era assolir un pacte ampli amb ERC i CiU en base als aspectes més importants del seu programa electoral que permetés una certa estabilitat en un panorama polític sense majories clares. El pacte no reeixí degut a l’oposició frontal dels republicans a diversos aspectes socialitzants del programa polític de la CUP, aspectes que paradoxalment CiU sí que ha acceptat. Es dóna la circumstància que en l’anterior legislatura, els regidors de CiU ja van donar suport a l’equip de govern aleshores capitanejat per una candidatura vinculada a ICV. El cap de llista d’ERC, Joan Rabasseda -que ostentà un alt càrrec polític en el segon tripartit a la Generalitat- també s’oposà a la idea que fos la CUP qui tingués l’alcaldia tots quatre anys. Amb aquest acord la CUP d’Arenys de Munt té al davant el repte de materialitzar el seu programa polític, especialment la construcció d’un geriàtric públic i la diversificació d’activitats de l’empresa municipal GUSAM en el camp de la construcció, la distribució agrícola, la generació d’energia i el tractament de residus fins a generar 250 llocs de treball en l’economia municipalitzada. Si ho aconsegueix molt probablement surti reforçada de la pugna amb ERC per l’hegemonia política al municipi. Si no ho aconsegueix també és probable que el pacte amb CiU li passi factura.

Més plàcida serà, a priori, la governabilitat de Viladamat. En aquest poble de l’Alt Empordà la CUP té majoria absoluta i Irene Palol governarà els propers quatre anys aquest municipi.

Embolics locals

A Alfés, al Segrià, malgrat haver estat la llista més votada, la CUP s’ha quedat fora de l’alcaldia degut a un pacte entre CiU i ERC. Aquest pacte ha fet que ERC atorgués l’alcaldia a CiU a canvi de res, fent explícit el seu desig que governés “qui fos, mentre no fos la CUP”.

A Artés, al Bages, la CUP s’ha trobat amb un escenari molt complicat. CiU guanyà les municipals amb 5 regidors, mentre que la CUP fou la segona força amb 3. Una llista independent vinculada a ERC n’obtingué també 3 i una altra llista independent vinculada al PSC n’obtingué 2. L’oposició frontal a les formes de fer de CiU era un denominador comú de la resta de forces. Per tant, la primera acció de la CUP fou explorar si era possible un govern per desbancar CiU del poder. Les negociacions, però, quedaren bloquejades per la manca d’acord en aspectes programàtics, sobretot aquells referents a la democràcia participativa i la gestió transparent. Davant d’aquest fet, i com a mesura de pressió, les dues llistes independents van “amenaçar” amb votar el candidat de la CUP i investir-lo alcalde en franca minoria, amb l’objectiu de forçar posteriorment la CUP a acceptar un pacte on ells fossin qui en marqués els termes. La CUP va denunciar aquest fet i va anunciar que per evitar aquesta maniobra el dia de la investidura s’abstindrien. Un cop desarticulada aquesta operació, la CUP prengué la decisió de facilitar el canvi polític que les urnes havien marcat clarament però de continuar a l’oposició. Així, donaren dos dels seus tres vots per a investir alcalde el candidat independent vinculat a ERC.

Processos assemblearis

A l’hora de configurar els pactes o decidir el sentit del vot en les sessions d’investidura, la CUP ha convocat els seus electors a assemblees obertes per a discutir-ho i decidir-ho. En casos com Molins de Rei, Girona o Sant Celoni, en què els resultats obtinguts per la CUP els convertien en decisius, aquestes assemblees han aplegat centenars de persones. En totes tres localitats han estat els votants de la candidatura qui s’han decantat, d’una forma abassegadorament majoritària per mantenir-se a l’oposició i votar el propi candidat.


[bar group="860×106"]