La fira del vi de Gandesa

A La Vanguardia del 31 d’octubre, es deia -en una notícia signada per l’Agència Catalana de Notícies- que Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament i número sis de la llista de CiU per Barcelona “va declarar que davant la situació d’ alarma ciutadana generada pels atracaments dels darrers dies es ‘troba a faltar’ dirigents dels cossos policials “que no flirtegen amb okupes i antisistema”. L’associació entre els atracaments i els antisistema és digna de Salvador Dalí i desvetlla aquell vincle secret que hi ha entre el surrealisme i l’estupidesa conservadora. D’altra banda l’expressió “es troba a faltar” és impersonal i resta el dubte de si qui ho troba a faltar és l’ànima de la pàtria o alguna altra entitat metafísica car jo no ho trobo a faltar en absolut i crec que no sóc l´únic. Però la veritat de les coses, quan es descontextualitza, es fa fonedissa. Tot és més senzill i més clar si tenim present que les declaracions esmentades es van produir en el marc incomparable de la fira del vi de Gandesa. Sigui perquè llegeix sociologia d’amagat o per allò de que “in vino veritas”, Oriol Pujol es va permetre, mentre buidava el porró (“un titiu, dos titius…”) una reflexió teòrica, reproduïda així pel diari barceloní: “el candidat convergent ha vinculat la inseguretat amb les conseqüències de la crisi econòmica, ‘amb 600.000 aturats, gent que no pot seguir així, és més insegur’”. Fins aquí trobem un principi sociològic que no per tòpic deixa de ser cert: la degradació de les condicions de vida dels treballadors incideix negativament en els índex de delinqüència. D’altra banda la reaccionarització de l’ambient ens ha conduit a un punt que fins i tot costa que la ideologia burgesa liberal-conservadora accepti veritats tant òbvies. Però va afegir-hi un matís particularment interessant: “No diem que sigui un automatisme, que crisi econòmica signifiqui més inseguretat, però acaba apareixent”. És la fira del vi de Gandesa el context ideal per un puntillisme conceptual tant esmolat? Si “acaba apareixent”, és per què és un automatisme? O és un automatisme per què acaba apareixent? Tant se val. Què significa aleshores aquesta subtil matització? S’hi entreveu la secreta esperança que, malgrat que “sempre acaba apareixent”, “ más allá del mar habrá un lugar” on es pugui explotar a plaer la púrria obrera i aquesta tingui el bon gust d’acceptar la seva situació amb resignació, enlloc de dedicar-se a atracar, ocupar cases o militar en organitzacions revolucionàries. Solució? Reconduir tot aquest detritus social que cau al buit de la marginalitat i la degradació dels costums cap al gloriós cos dels Mossos d’Esquadra. Com que la política ha quedat lamentablement reduïda a l’àmbit dels problemes “que realment importen” a les eleccions només cal debatre les proporcions del còctel. Montilla es vanta a la seva web electoral (http://presidentmontilla.cat) d’haver creat “durant 4 anys, 2 metges, 3 Mossos, 5 mestres” cada dia. I demostra així que, a més de ser més gris que un vespre d’hivern al nord d’Escòcia, és un pèssim planificador: la incidència de la creació de tres places de Mossos en els serveis traumatològics d’urgències, ella sola, ja exigeix més que les insignificants dues places de metge al dia. Després diran que els serveis es col·lapsen per culpa dels immigrants.