[bar group="860×106"]

La pluja no va poder amb la ciutadania

“Eixe dia anunciava pluja, i les previsions es van acomplir. Però nosaltres vam guanyar l’aigua”. Eixe podria ser el resum d’un dia que va ser la culminació d’un projecte fet amb més il•lusió i voluntat que experiència i, sobretot, amb l’ajut i el compromís d’una ciutadania que va voler participar en la FiGA perquè se li va donar l’oportunitat. Per tant, aquest serà un article d’agraïment a tots aquells que van fer possible la 1a Fira de Gandia Autogestionada.

Ja feia setmanes que l’activitat era frenètica: un grup d’amic que agafen per sorpresa un consistori en proposar una cosa que no s’havia fet mai i que, sorpresa! obté molta més resposta i difusió que la que s’esperaven. Un grup d’amics, doncs, que inicialment no funcionaven com a col•lectiu ni com a entitat, sinó que participen en l’organització d’un esdeveniment en la mesura dels seus coneixements, del seu temps, més o més gran i, sobretot amb totes les ganes del món. I va funcionar. Va funcionar, però, no gràcies a nosaltres, sinó a la gran quantitat de gent que es va volcar des del primer moment en la FiGA: des de la difusió inicial, (tant en premsa com amb el boca orella) fins al material, experiències (la FiGA deu molt a projectes similars com les FACA, les Festes Alternatives de Carcaixent, o la FAMA, la Festa Alternativa a la Maedéu d’Agost de Vilallonga), diners…fins als artistes que van actuar gratuïtament eixe dia, i els Mel de romer que ho van difondre en streaming i per Twitter. Però, i torne a insistir, els vertaders protagonistes de la FiGA va ser la gent, la ciutadania.

Des dels primers moments, la gent va gaudir dels actes de la programació, amb els tallers per xiquets i xiquetes, les dansaes i els documentals; es van oferir a ajudar, ens van seguir fent aportacions econòmiques i, sobretot, ens van agrair un projecte com aquest. Però el millor vindria a l’hora de sopar, quan va aparéixer gent de sota les pedres amb el seu entrepà superant les nostres previsions i va aplaudir emocionada l’homenatge en forma d’albà a Enric Valor. Tot seguit, va caure l’aigua, i ahí es va comprovar el compromís de la ciutadania amb la FiGA, quan tothom va ajudar a recollir les taules, i es va esperar a que parara per poder continuar amb els concerts; primer dintre del local, i després a la porta.

Al final, malgrat les pors, els errors, el temps i el cansament, tot va superar les nostres previsions. I el millor de tot és que ens anima a pensar ja quin serà el proper esdeveniment de la FiGA: falles? Sant Joan? els Porrats? Tot es parlarà i, amb l’experiència apresa, es farà millor. Fins la propera FiGA!


[bar group="860×106"]