La pressió popular atura l’expulsió d’un veí absolt d’un cas de suposat “terrorisme”

Punt i seguit al malson d’Abdelbarie Dahane, un veí de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) que duu quatre anys amb l’estigma del “terrorisme islamista” i que, després d’absoldre’l, afronta un procés d’expulsió.
La pressió popular d’amics i familiars ha permès que, de moment, el jutge del Contenciós de Girona hagi decidit ajornar fins al 12 de novembre la decisió d’expulsar-lo del país.

Quatre anys de malson i dotze hores de celebració
Abdelbarie Dahane és veí de Sant Joan des de fa nou anys. El 2005 es va quedar sense feina i se’n va anar a viure a Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès). En aquella ciutat el 16 de juny el van detenir en el marc de l’operació Tigris, dirigida pel jutge “estrella” Baltasar Garzón, acusat de pertànyer a una xarxa per finançar el “terrorisme islamista”.

Després de passar dos anys en presó preventiva -i dos més en llibertat sota fiança de 6.000 euros- el passat dimarts 12 de maig va saber que l’havien absolt ja que el fiscal havia retirat l’acusació. La “celebració” però només va durar dotze hores. L’endemà la Policia Nacional espanyola el detenia per expulsar-lo del país ja que mentre estava empresonat no havia pogut renovar el permís de resistència. Una detenció realitzada amb “traïdoria” ja que els agents el van induir a creure que anaven a la comissaria de Camprodon a buscar la sentència. Pel seu germà Jamal, a l’Abdelarie se’l volien treure de sobre “per tapar que ha passat dos anys injustament a la presó”.

Dos anys empresonats per ingressar 100 euros
Per Jamal Dahane la història del seu germà és la d’un “infern de quatre anys”. I l’inici de tot plegat és, deixant de banda el dramatisme de la situació, pràcticament anecdòtic. Abdelarie va fer una transferència de 100 euros -amb noms i cognoms- a un amic de Tànger implicat en una investigació per “terrorisme”. Aquesta “prova” va ser suficient per tal que el jutge “estrella”, Baltasar Garzón, l’inclogués en la denominada operació Tigris que va suposar la detenció d’una cinquantena de persones arreu de l’Estat espanyol. Si resultava increïble finançar el jihadisme amb 100 euros, les teories de Garzón encara queien més pel seu pes quan dies després li van tornar els diners a Dahane.

Tanmateix el fet que trobessin 800 grams d’haixix en el “pis pastera” de Vilafranca on vivia -que sempre va negar que fossin seus- li va suposar una nova acusació: “tràfic de drogues per finançar activitats terroristes”. Els seus dos germans que viuen a Sant Joan no van saber res de la detenció fins al cap d’un mes i al llarg de dos anys van fer un periple per les presons de Madrid, Cadis i Picassent (l’Horta) per poder visitar-lo.

Absolt sense càrrecs
En esgotar el període màxim de presó preventiva el jutge va ordenar llibertat amb una fiança de 6.000 euros que van pagar entre els quatre germans. Abdelbarie va tornar a viure a Sant Joan de les Abadesses i durant un parell d’anys cada setmana ha “fitxat” al jutjat de Ripoll. En quedar lliure van intentar renovar el permís de residència -que li havia caducat mentre era a la presó-. Mentrestant però va continuar treballant en diverses feines i fins i tot va fer-ho en una obra pública de la Generalitat, al túnel de Bracons.

La petició per regularitzar la situació de Dahane la van denegar a inicis de 2009 just tres setmanes que comencés el judici. Immediatament van interposar un recurs que encara avui no s’ha resolt.

En el judici el ministeri fiscal va retirar els càrrecs de finançar cèl·lules islamistes però va mantenir el de tràfic de drogues. Finalment, tal i com va passar en deu imputats més, la sentència va ser absolutòria. La celebració però només va durar 12 hores. El dimecres 20 de maig la Policia Nacional espanyola es presentava a Sant Joan per endur-se’l a la comissaria.

En passar a disposició de la jutgessa de Ripoll, l’advocat va intentar que l’Audiència Nacional enviés la sentència però a Madrid era festa (Sant Isidre) i no va arribar. D’aquesta manera la jutgessa va decretar l’ingrés d’Abdelbarie al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca. Una vegada a Barcelona va rebre l’ordre d’expulsió amb data 22 de maig.

Mobilització clau
Amb uns tempos tant apretats la ràpida mobilització d’amics i familiars va ser clau. El cas va saltar ràpidament als mitjans comarcals, als de la demarcació i, en menor grau, als nacionals. En poques hores es va crear la plataforma Abdelbarie Dahane et volem a Sant Joan! i, per altra banda, l’advocat va aconseguir endarrerir la decisió sobre l’expulsió fins al dilluns 26 de maig. Un centenar de persones es van concentrar a Sant Joan el dissabte 23. El portaveu de la plataforma, Pere Villanueva, va lamentar que en casos de presumpte “terrorisme islamista” “es condemnés abans de jutjar”. Després d’una nova concentració a Girona, el jutge del Contenciós va decidir aplaçar la decisió fins al novembre i es va revocar l’ordre d’internament. El dimecres 27 de maig Abdelarie tornava al municipi ripollès.

>> “Garzón primer deté i després investiga”

L’advocat Benet Salellas coneix el cas de Dahane perquè va defensar a quatre encausats a l’operació Tigris de Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. La resolució final, quatre condemnats de la cinquantena de detinguts de la considerada “l’operació contra el terrorisme islamista més important de l’Estat espanyol”, és segons Salellas una mostra més del plantejament preventiu del jutge Baltasar Garzón: “primer ordena les detencions i després comença a investigar”.

La teoria de la “xarxa de cèl·lules” s’enfonsa
Centenars de policies van participar a l’operació Tigris que va suposar la detenció d’una cinquantena de persones tant als Països Catalans com a Ceuta, Madrid i altres ciutats de l’Estat espanyol. Garzón en processa una quarantena acusats de formar part de cèl·lules que, de manera coordinada, formaven una xarxa dedicada a captar i enviar combatents islamistes a l’Iraq. Tots els processats van passar dos anys en presó preventiva i sense poder conèixer el sumari.
A la tardor de 2008, la fiscalia només processa a 14 persones -entre les quals Abdelbarie Dahane i els quatre clients de Salellas-. La reducció de persones suposadament implicades continua amb la sentència. Només quatre condemnats de cinquanta detinguts dels quals un per falsificació -un delicte sense connexió amb el “terrorisme”-. Els altres tres per cobrir la fugida de persones investigades pels atemptats de l’11 de març. En tot cas una acusació que res tenia a veure amb l’objecte de l’operació.