La persona que ha respost a aquest entrevista ha volgut romandre en l’anonimat. Amb tot, coneix bé la realitat de les Brigades Rurals d’Emergència (BRE) del País Valencià perquè ha estat treballant com a capatàs d’una BRE de reforç durant 12 campanyes. Així doncs, amb les seues respostes explicarà com fou la lluita que va dur aquest col·lectiu l’any 2010 i quin és l’estat a hores d’ara després dels intensos incendis de fa unes setmanes.
Quina era la situació per la qual lluitàveu l’any 2010 i com va acabar?
L’inici de les reivindicacions es remunten a fa uns quants anys, però concretament aquell any s’eliminaren 17 brigades de reforç (brigades d’estiu, entre 3 i 5 mesos de duració) a tot el País Valencià. Passaren de tindre 26 brigades de reforç a tan sols 9: 1 a Castelló, 1 a Alacant i 7 a València. Tenint en compte que cada brigada de reforç està formada per 10 treballadors, en van eliminar 170; més altres treballadors d’autobombes, coordinadors, etc.
En total s’acomiadà a 350 persones i la resta de brigades de reforç que es mantingueren varen patir una retallada en el període de faena de 5 a 3 mesos de duració. Els membres de les brigades de reforç que mantingueren la seua feina són gent amb una contractació fixa discontinua per l’empresa Tragsa, acomiadant a tots aquells que no es trobaven en aquesta situació.
Però no tot va acabar ací, no?
També vam lluitar contra la creació d’una bossa d’ocupació d’oferta pública, on es donava prioritat a la gent que es presentava a la bossa sense tindre en compte la seua anterior experiència en les brigades rurals d’emergència. La bossa es va crear per cobrir places en les brigades rurals d’emergència que treballen tot l’any, condemnant a la gent de les brigades de reforç a no poder accedir mai a aquestes places si no acceptaven els imperatius de la bossa d’ocupació.
Per altra banda, aquesta bossa —poc neutra— ha estat manipulada pels sindicats majoritaris, per la empresa Tragsa i per la conselleria per ocupar a gent de la seua corda, deixant fora a la gent que protestava per les retallades, les mesures utilitzades per contractar a gent…
Els sindicats van jugar un paper rellevant, ja fóra per negociar els acomiadaments o per donar-vos suport. Com valores la seua actuació?
L’any 2009 es va crear una plataforma en defensa dels treballadors de les BRE de Tragsa, que reivindicava millores laborals tans dels treballadors fixes discontinus com dels eventuals i poder accedir des de brigades de reforç a brigades de tot l’any. Els problemes principals als quals es va enfrontar la plataforma foren l’actitud dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) que l’única cosa que aconseguiren va ser dividir al col·lectiu de treballadors de reforç, els quals mai s’han sentit recolzats ni representats per ells. L’únic sindicat que va donar suport a la lluita va ser CGT. Com a conseqüència de tot açò la plataforma va desaparèixer i lluita actual de la situació dels treballadors està canalitzada per la CGT. L’errada en les mobilitzacions va ser la falta de compromís per una part del col·lectiu de treballadors, alimentada pel caciquisme i el suborn (favoritisme a l’hora de contractar) per part de l’empresa i els sindicats majoritaris, els quals cobren per donar cursos de formació a la gent de la bossa d’ocupació per accedir a les BRE de tot l’any.
Quin és la relació entre les vostres condicions laborals i la situació que s’ha donat als darrers incendis del País valencià?
Hi ha un exemple molt clar: en el 2010, abans de les retallades, moltes de les BRE de reforç iniciaven la seua activitat l’1 de juny i finalitzaven el 30 d’octubre, actualment inicien la seua activitat l’1 de juliol i finalitzen el 30 de setembre. Com a conseqüència d’açò no poden participar dels incendis fora d’aquesta temporada, com els que es va iniciar en Cortes i Andilla.
La conseqüència de totes aquestes retallades en les BRE de reforç i la falta d’inversió pública en tractaments per a la prevenció han augmentat els problemes per controlar els incendis d’aquestes característiques. S’ha de tindre en compte que les zones afectades pels incendis han patit un progressiu deteriorament de la població rural, que abandona terres de cultiu que són envaïdes pel bosc i l’abandona la ramaderia, que era una ferramenta de control de la vegetació molt bona i ecològica.
I què opines de les raons climatològiques que ha donat la Generalitat per justificar l’incendi?
S’ha de recalcar que les condicions climàtiques que es van donar durant la tràgica setmana dels incendis de Cortes i Andilla (altes temperatures, vent de ponent, etc.) es repeteixen tots els anys. Com a conseqüència del clima mediterrani que tenim en aquesta zona, els estius sovint són calorosos i molt secs respecte a precipitacions. Per tant, no s’entén que es pose com a excusa la climatologia per dir que no es podia fer front als incendis, quan aquestes condicions es repeteixen constantment amb millor fortuna que la de l’ultima setmana de juny. És a dir, els treballadors que duguem diverses campanyes d’incendis al País Valencià sabíem que aquesta catàstrofe es produiria tard o d’hora, ja que les polítiques de prevenció són inexistents i les d’extinció cada vegada més precàries.
Quina és la situació laboral actual?
La lluita en el context actual se centra en la defensa dels treballadors fixes discontinus i en la possibilitat de accedir a les BRE anuals, ja que en aquest sector hi ha treballadors amb més de 20 campanyes d’experiència i que actualment tan sols treballen 3 mesos a l’any. Les places de les BRE de tot l’any es cobreixen a través de la bossa d’ocupació, moltes vegades amb gent sense cap experiència ni coneixements reconeguts.
Per altra banda, una reivindicació que duguem temps plantejant-li a la Conselleria de governació (qui controla les BRE i tot el dispositiu d’incendis) és la creació d’un dispositiu de neteja de les zones boscoses amb els treballadors de les BRE de reforç que durant l’hivern estan aturats, millorant així la seua situació laboral i les condicions de les muntanyes en previsió dels incendis de l’estiu, és a dir, invertir en prevenció d’incendis.
