Al desembre de 2009, aquest periòdic ja va publicar al seu número 168 un article explicant els principals casos de corrupció que assenyalaven l’equip de govern de Sabadell. Una informació que va arribar a aquesta redacció provinent dels pocs sectors de la ciutat que aleshores s’atrevien a alçar la veu contra l’alcalde omnipresent. Bàsicament el Moviment Popular de Sabadell, l’esquerra independentista local, l’Entesa per Sabadell i ICV. Poques setmanes després, uns desconeguts entraren a robar a la seu d’Iniciativa i s’endugueren un parell d’ordinadors que contenien documents que algú havia filtrat a la formació on es corroboraven algunes de les coses que L’ACCENT havia publicat setmanes abans i on s’ampliaven altres informacions, sobretot vinculades al cobrament de comissions. Aquest fet, i aquestes denúncies, aleshores no aconseguiren fer trontollar el poder omnímode de Manuel Bustos, i es convertiren en un acte rutinari més de l’activitat de denúncia de l’oposició política i social. Tot i així, els robatoris dels ordinadors de la seu d’Iniciativa són el punt de partida d’una investigació judicial que ha posat contra les cordes -ja veurem si de forma definitiva- l’entorn de Manuel Bustos.
En aquesta trama no hi falta pràcticament res. Comissions il·legals, recol·locació a dit d’alts càrrecs del PSOE, tràfic d’influències, anul·lació de multes de trànsit, etc. A Manuel Bustos, segons les escoltes telefòniques, se’l tractava de “Il Capo”.
Sota la propaganda oficial del bon saber fer de la societat catalana, s’hi amaga un panorama de casos de corrupció que dibuixa un sistema especulatiu, on el binomi política-negocis no té fronteres nítides. Un sistema mafiós, incruent, però que al cap i a la fi segueix els mateixos paràmetres de favors prestats. Els casos de la trama de Ciutat Vella, Pretòria, Innova i ara Mercuri afecten greument responsables polítics municipals de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Reus. Si a això hi afegim les pressumptes implicacions d’alts responsables polítics autonòmics del Cas Palau o del cas de les ITV, el panorama s’assembla més a l’endèmic escenari de corrupció del sud d’Europa que no pas a la idíl·lica arcàdia “civilitzada i endreçada” que se’ns ven des de l’oficialisme autonòmic.
Bustos de moment no ha dimitit, sinó que ha agafat vacances i ha deixat com a alcalde accidental a Juan Carlos Sánchez, el regidor que dirigia els supporters de l’alcalde -entre els quals alguns goril·les vinculats a empreses de construcció- que a les portes dels jutjats es van enfrontar amb els manifestants que protestaven contra la corrupció. Aquest nou estil Bustos ha estat adoptat també per un altre destacat membre del poder municipal català, Jaume Torremadé, el president de la Diputació de Girona implicat en una denúncia greu per assetjament sexual.
Entrevista: Pau Comellas va ser el cap de llista de la CUP a les passades eleccions municipals de Sabadell. Des d’aquesta candidatura ja en plena campanya es va realitzar un vídeo on s’afirmava que “hi ha més merda de la que es veu”. A banda d’això, la CUP sabadellenca porta anys denunciant diversos casos d’¡rregularitats que ara mateix formen part, de forma directa o tangencial, del sumari de l’Operació Mercuri. L’ACCENT parlem amb ell sobre el poder que Bustos ha exercit a la ciutat.
**
Què és el que ha facilitat l’assentament del poder de Bustos durant 13 anys a Sabadell?** Ras i curt, per tres motius clau: 1) una xarxa clientelar molt ben tramada amb els principals poders econòmics de la ciutat, amb les empreses constructores com a pal de paller, que ara –per fi!– comencen a sortir a la llum; 2) un control acèrrim dels mitjans de comunicació locals, tant públics (Ràdio Sabadell) com privats, així com un ús abusiu i partidista de les publicacions de l’ajuntament com el butlletí Sabadell a prop; i 3) l’ús d’una estratègia política demagògica que, adornada d’una falsa aura de bondat, ha permès a l’alcalde i al seu equip enlluernar a una part considerable de la ciutadania –sobretot, gent gran– i, en un moment o altre, a gairebé tots els partits polítics de la ciutat. Es pot definir en poques paraules l’estil Bustos? No és fàcil, i després de més de 13 anys d’aguantar-lo i de la seva no-dimissió tot i estar imputat amb tres càrrecs en l’Operació Mercuri, t’asseguro que les que em vénen al cap no són publicables. Te’n diré 10 que es refereixen no tan sols a l’estil de l’alcalde, sinó a la manera de fer del seu govern: destrucció (del rodal), amiguisme, desgovern, classisme, exclusió (social i democràtica), especulació, retallades, malbaratament, lerrouxisme i privatitzacions. Aquestes eren les 10 paraules de la contra-campanya “Sabadell, ciutat de voltors” que vam dur a terme a primers d’estiu i que oposàvem als 10 “valors” de l’enèsima campanya de propaganda de l’ajuntament –”Sabadell, ciutat de valors”. Entre d’altres, incloïa paraules com “confiança”, “austeritat” o “responsabilitat”, que davant del panorama actual semblen gairebé un insult o un acudit de mal gust. Quina ha estat l’actitud dels grans partits durant tots aquests anys? Com ja t’he dit abans, un dels èxits del PSOE local ha estat enredar a la pràctica totalitat de partits sabadellencs en un moment o altre de les 3 legislatures i escaig que duen al poder. A part de trànsfugues, CiU, ERC i ICV han passat pel govern i s’han repartit sous i poltrones, en especial després de les eleccions de 2003, quan van governar tots junts. En la passada legislatura, el pacte no escrit entre Bustos i el PP va ser un dels exemples de lleialtat més clara entre aquests dos partits a arreu del Principat. Les relacions amb el seu soci predilecte, el popular Jordi Soriano anaven molt més enllà del consistori, com finalment comencen a revelar les filtracions de l’Operació Mercuri. Si eren coses que “tothom sabia o imaginava”, per què la gent no ha reaccionat més enllà dels col·lectius socials que es mobilitzen habitualment? Jo crec que possiblement per dos motius que afecten a sectors diferents i oposats. Per una banda, la xarxa de complicitats que ha creat i la fama de “bona persona” que ha sabut teixir a cop de canapè o a cop de visita “espontània” a un grup de jubilats que marxen d’excursió, fa que ara bona part d’aquests sectors recelin de les acusacions de corrupció i vegin tota la operació com un sinistre complot de la justícia i de l’oposició sabadellenca cap al seu estimat alcalde. I per altra banda, tot i que és fort haver-ho de dir, crec que hi ha certa por: por de represàlies si la trama de corrupció no acaba destapant el què molts pensem que hi ha, por de que es retirin subvencions… i cal trencar amb aquesta por! Tampoc podem obviar que n’hi ha que tenen un altre tipus de por: que si esclata el femer també en surtin esquitxats de merda. Quines propostes s’estan articulant des dels moviments socials i polítics de la ciutat per a superar l’etapa Bustos? Vàries i des de diversos fronts. Per una banda, molta de la gent que portem anys i panys denunciant que aquí no hi ha un pam de net ja ens hem concentrat en tres d’ocasions per a dir que ‘prou de corrupció: Bustos dimissió!’ Fins i tot, el diumenge que jutjaven l’alcalde, vam aconseguir organitzar una manifestació espontània d’uns quants centenars de persones des de davant de l’ajuntament, on estàvem concentrats, fins a l’entrada dels Jutjats, i en la que va participar gent del Moviment Popular de Sabadell, l’Entesa, la CUP i d’altres partits i entitats. Però cal anar més enllà, i per això s’està gestant la plataforma “Sabadell lliure de corrupció” per articular les mobilitzacions i agrupar a un ampli sector de moviments socials i polítics que d’una vegada per totes posem les bases per a superar el règim sectari, mafiós i cleptocràtic que ha campat lliurement per Sabadell durant masses anys.
