[bar group="860×106"]

“Més enllà de l’Estat espanyol, la llengua en què cantes no és important”

Kiko Tur (Aspencat) Sota llicència creative commons, el grup de la Marina Alta acaba de traure el seu tercer disc, Naixen primaveres, i com ja han fet altres conjunts valencians l’han penjat a la seua pàgina web perquè qui vulga se’l descarregue de franc; ja se n’han fet devers 4.500 baixades i l’agenda per aquest estiu ve plena de concerts, entre ells l’actuació al Feslloch i la participació a un festival de Croàcia. Kiko Tur, cantant de la banda explica per a L’ACCENT com s’ha gestat aquest nou treball i fa una valoració del dolç moment que viu la música en valencià gràcies, entre d’altres, a La Gira d’Escola Valenciana.

Naixen primaveres és un disc amb cançons les lletres de les quals estan plenes de contingut polític però amb un fons positiu o optimista. Hi ha motius per afirmar que naixen primaveres?

Casualment l’aparició del nou disc ha vingut acompanyada d’aquest fenomen del 15-M i si n’escoltes les lletres parlen de tot això: “Ja es divisa en l’horitzó una remor que de ve de la foscor” (“Futur nuvolat”). És una mica el que nosaltres veiem que està passant. I sí que hem intentat que si bé les estrofes conten el que nosaltres creiem que hi ha al món, hem tractat que la tornada siga una pinzellada alegre, d’esperança. No només en la lletra, sinó també musicalment. El disc vol contar el que passa però també llançar un missatge per posar-se a fer feina, que hi tenim molt a dir. I quant a l’elecció del títol, Naixen primaveres era una de les possibilitats. I, tot i no ser el que més ens agradava, potser siga el que engloba el contingut del disc: les coses estan malament, però queda un mínim d’esperança.

En el disc voleu donar veu a qui no la té.

SOS”, per exemple, és una cançó que parla dels drets humans, de les violacions històriques que n’hi ha hagut i encara avui es produeixen. I “Futur nuvolat” (que comença amb la lectura d’un text d’Eduardo Galeano) parla del que estem vivint, el caos dels mercats i la crisi econòmica, i dels ningú. I els ningú ja no són gent que no coneixem que viuen a països del tercer món. Al final els ningú som nosaltres també. Avui el pastís és el mateix però a nosaltres cada vegada ens toca la part més menuda. Cobrem el mateix a final de mes però hem de pagar més coses cada volta. I al final hi ha uns pocs, cada vegada menys, que es queden la part més gran del pastís.

També hi ha tingut cabuda les experiències més personal.

De fet no volíem que tot el disc tinguera càrrega política, i hi ha cançons que encaixen perfectament en el conjunt musical i amb les que hem volgut contar altres coses amb altres lletres. Respecte a les lletres, la majoria de les quals he escrit jo, sí que hi ha una part personal amb la que em sent identificat, o que conta coses que recorden el que he viscut. Sí que hi ha una part que podríem dir que és autobiogràfica.

En el disc heu col·laborat amb altres grups com La Raíz. Com ha anat eixa col·laboració?

Molt bé perquè la gent de La Raíz són molt amics nostres i els darrers anys hem fet molts concerts amb ells. A la Marina Alta tenen molta cabuda (són de Gandia). Era una col·laboració que teníem pendent perquè considerem que són gent que tenen molt de talent, un dels grups més emergents dels que canten en castellà al País Valencià. I cal destacar que una part de la seua col·laboració l’han fet en valencià. Tot el vessant de les col·laboracions ha sigut molt senzill, perquè ho hem proposat a la gent i tothom ha dit que sí ràpidament i han demostrat il·lusió i ganes de fer-ho, com ara Miquel Ramos (Obrint Pas), Bruno García (Sargento García), Reme Giner (Skalissai) o Àlex Seguí (de La Gossa Sorda) qui ja és un fix, i del resultat n’estem ben contents.

Pel tipus de lletres o músiques us fa por que puguen comparar-vos amb grups més consolidats com Obrint Pas o La Gossa Sorda?

Està bé que em faces eixa pregunta, perquè jo crec que aquest nou disc canvia una miqueta el concepte de grup. Tenim només un tema d’ska (“Naixen primaveres”), però els altres temes es distancien una mica del que fa La Gossa Sorda, que és una mica més punk. Jo crec que tenim una clara voluntat de diferenciar-nos d’aquest grups. A banda, nosaltres no utilitzem la dolçaina, sinó que em inclòs el llaüt com a instrument tradicional de corda per donar un toc mediterrani al disc. I quant a Obrint pas, sí que és cert que les nostres lletres s’aproximen al que ells fan, però crec que el nostre estil és diferent. Sona a grup valencià però em sembla que en aquest disc ja hem consolidat el que seria el so Aspencat, perquè tenim cançons que no tenen res a veure amb els altres dos grups. Nosaltres celebrem que grups com Orxata Sound System tinguen una proposta tan diferent i pense que l’escena valenciana està creixent a bona velocitat i d’una manera bastant positiva.

I com dueu el fet de ser considerats un grup “en valencià”, sense que es tinga en compte l’estil?

Jo crec que això succeeix bàsicament al País Valencià; al Principat també tenen aquest prejudici. Però cada vegada hi ha propostes més interessants, com Orxata. Jo trobe que la nostra proposta és molt fresca i bastant diferent al que hi ha. També hi ha grups de molta qualitat com 121 db, dels que més en tenen, encara que ara han fet un parèntesi, i res té a veure el que fan amb La Gossa o Obrint Pas. Cada vegada s’obre més el ventall i la pluralitat d’estils es fa palesa.

Al disc hi ha una cançó que es diu “L’herència” en la qual parleu, entre d’altres, de Raimon i Ovidi Montllor. Heu volgut retre homenatge als primers que cantaren en català al País Valencià?

La idea era fer un petit homenatge a aquesta gent sense la qual a hores d’ara no podríem estar on estem. Són un referent. Ells van fer el pas, s’enfrontaren a la censura, com Lluís Miquel, que fou empresonat per cantar en valencià. Crèiem que es mereixen un homenatge. També hi apareixen Els Pavesos, Al Tall, Carraixet, molts grups. En cada frase hi ha referències a discos de grups de l’època.

Els disc es pot descarregar de bades al web, com han fet recentment Orxata o Rapsodes. Ho heu fet per moda?

No. Nosaltres volem que ens conega el major nombre possible de gent perquè així podrem fer concerts. Ens encanta el directe i això és el que volem fer. I l’única manera de fer concerts és ser molt coneguts, ja que si un col·lectiu o institució vol organitzar un concert i sap que Aspencat aplega 2.000 persones, ens contractarà. No es tracta de vendre discos, es tracta de fer actuacions, perquè al capdavall, tal i com està el món de la música, el futur és fer directes. I nosaltres hem penjat el disc perquè ens puga conèixer el major nombre de gent possible i així poder fer directes. Hem superat les 4.500 descàrregues, així que crec que està anant bé.

I aquest estiu toqueu a Sueca, a València, al Feslloch i també a Croàcia…

Sí, ens han contractat per a l’Skaville, un festival que du ja molts anys fent-se i al que no van només grups que canten en croat o en anglès. Hi estem molt il·lusionats perquè serà el primer concert internacional que fem. Més enllà de l’Estat espanyol la llengua en què cantes no és important. El que compta és la música i que tingues un discurs combatiu, reivindicatiu. A l’Estat espanyol encara hi ha massa prejudicis. I en la gira de l’anterior disc (Obri la llauna Tour 2010) vam fer uns 30 concerts i la cosa va anar prou bé, ja que ens ha permès donar-nos a conèixer. El directe és fonamental i ara durant el mes de juny ens anem a tancar a treballar a fons el nostre. Del nous disc només hem tocat cinc cançons en directe (a Xeresa el passat 7 de maig) i, com que havíem penjat el disc poc dies abans, poca gent se sabia les lletres. Però la resposta fou bona. I volem veure si almenys per al Feslloch ja tenim el directe ben treballat.

Tant el concert de Sueca com el Feslloch, i també l’anterior de Xeresa, formen part de La Gira d’Escola Valenciana. Com valoreu aquesta iniciativa?

Jo crec que ha fet una tasca impressionant que ha permès consolidar molts grups. Nosaltres estem on estem gràcies a La Gira. I a molts altres grups que també eren desconeguts els ha passat el mateix. És un festival fix i anual que ha aconseguit fidelitzar el públic i donar a conèixer nous projectes. Jo crec que era necessària i la resposta que ha obtingut ho palesa.

 

+ Totes les entrevistes de L’Accent


[bar group="860×106"]