Nou d’octubre, de nou al carrer a València malgrat la policia espanyola i el feixisme

L’Esquerra Independentista i l’antifeixisme fan seva una diada de matí a vespre que reivindica la nació completa i una ruptura nacional i social que arreli des del carrer. La jornada acaba amb repressió policíaca i agressions feixistes.

Nou d’octubre de tot el dia al carrer. Amb el convenciment i la convicció que els veritables canvis vénen des del carrer, l’Esquerra Independentista ha convocat un 9 d’octubre ple d’activitats que, des de les diferents vessants, aglutinava el lema i consigna de la mobilització d’enguany: “País Valencià, Països Catalans: un poble, una lluita, un futur”.

Al matí, independentistes i antifeixistes denunciaven la presència de grups feixistes a la processó cívica al mateix que temps que denunciaven la “hipocresia dels governs del canvi”, en paraules d’un portaveu d’Endavant de l’Horta. A la tarda, els blocs de l’Esquerra Independentista i l’antifeixista esdevenien el conglomerat més nombrós de la manifestació, ja que van aglutinar més de 1000 persones que no van deixar de fer càntics tota l’estona. Els parlaments finals van dibuixar el treball de l’Esquerra Independentista en la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes.

Matí de processó cívica

La convocatòria antifeixista del matí era el segon any que es feia i la policia espanyola ja l’esperava. A algunes manifestants els van escorcollar les motxilles només per qüestions estètiques: ningú duia cap pancarta. Les ‘pancartes’ serien les samarretes que les antifeixistes duien i que mostrarien al pas dels diversos grups feixistes que circulen amb total normalitat i impunitat encara ara en la València del canvi.

Des de ‘Som Valencians’ fins a ‘España 2000’ i passant per ‘Joventuts GAV’, diversos grups feixistes van prendre part de la processó cívica. Al seu pas, les antifeixistes proferien crits com ‘Fora feixistes dels nostres barris’, ‘Refugiades, benvingudes’ o ‘Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’. La part frontal de la samarreta duia escrit ‘Els carrers seran sempre nostres. Acció antifeixista València’. D’altra banda, quan passava la comitiva oficial, les antifeixistes hi donaven l’esquena com a senyal de rebuig i perquè poguessin llegir-hi la denúncia: “Desemmascarem els governs del ‘canvi’”. Crits a favor de la resistència al Cabanyal o que cap persona és il·legal van ser els més corejats.

Les antifeixistes van aplaudir i donar suport al pas de les comitives de la Jove Muixeranga d’Algemesí o de la plantilla de RTVV. Un cop desconvocada la mobilització, la plaça del Pilar, al costat del Racó de la Corbella, va aplegar un dinar popular solidari amb la plantilla en lluita d’Esfosa, a Vic.  No debades, el dia abans, el Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina n’havia acollit un acte de suport, organitzat per la COS.

Tarda de manifestació crítica

La franja vespertina va començar de manera premonitòria: la policia espanyola interceptava només manifestants que es dirigien als blocs de l’esquerra independentista i l’antifeixista i els en requisava els pals de banderes. Les altres formacions assistents a la manifestació no trobaren tal control.

Un cop ja situades en la manifestació, l’Esquerra Independentista desplegà l’estelada gegant que n’encapçalaria el bloc i que marca el tret distintiu polític en la manifestació: la reivindicació de la nació sencera com a “única estratègia de supervivència del País Valencià”, com diria després el manifest unitari. Junt amb el bloc antifeixista, van esdevenir el conglomerat més nombrós i viu de la manifestació, amb més de 1000 persones.

Al llarg de tot el recorregut, la majoria de crits van reivindicar la nació completa, la relació indestriable entre l’alliberament nacional i social de gènere, la necessitat de lluitar i crear poder popular o la de considerar totes les germanes de classe com a pròpies, hagin nascut on ho hagin fet. La manifestació era seguida per furgonetes de la policia espanyola, algunes de les quals també protegien certs llocs estratègics. Agents a peu anaven pels laterals d’ambdós blocs anticapitalistes, per bé que la mobilització va transcórrer pacífica i sense incidents.

En arribar al final, l’Esquerra Independentista es va desviar per fer un acte polític propi que també acolliria l’antifeixista. La primera en prendre la paraula fos Montse Castañé, presidenta del comitè d’empresa d’Esfosa i militant de la COS. “Maten dignitat, maten igualtat racial, maten drets socials”, va denunciar Castañé, que també assenyalava la “màfia càrnica” i la complicitat del govern de la Generalitat de dalt. “Volien revocar el comitè perquè no els era dòcil, però va guanyar la dignitat! Hem perdut la por i el nostre dia arribarà!”, va exclamar amb eufòria. En cloure el parlament, es va solidaritzar amb Joan Coma Roura: “Si ens toquen a una, ens toquen a totes! Visca la classe obrera, visca la terra!”.

Per la seva banda, la plataforma antifeixista feia una crida a lluitar “colze a colze, entre germanes” per construir una “València de totes i per a totes”. La crida emplaçava la lluita feminista, l’antifeixista i l’anticapitalista per a protegir el Cabanyal, per denunciar els abusos a la població migrada o per combatre el patriarcat.

El tercer parlament fou el de l’Esquerra Independentista. El moviment rupturista s’afanyava a denunciar que malgrat el govern ‘progressista’ la crisi continua i que no hi ha futur en un nou encaix a l’Estat espanyol. Criticava la falsa alternativa d'”una nova reforma constitucional” o “un valencianisme regionalista que persegueix un nou encaix del País Valencià en el projecte espanyol”, “ni es tracta tampoc d’aconseguir un «poder valencià» a Madrid”. Per això, l’Esquerra Independentista aposta per “compartir la necessitat d’un projecte d’alliberament social, un projecte per a construir el socialisme i el feminisme als Països Catalans, com a única via per enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de gènere”. I posant les sobiranies com a centre, com a nus gordià de la qüestió, acabava afirmant els “Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al País Valencià” perquè “som un poble, compartim una lluita i anhelem un mateix futur”. En acabat, es va alçar una Muixeranga al so de les dolçaines.

Amb tot ja desconvocat i la gent camí de casa, la policia espanyola va assaltar un grup de manifestants que tornaven material de la mobilització. Primer es van abraonar damunt d’un jove i el van treure del grup. Quan la gent va preguntar què passava i es negaven a marxar sense el jove, la policia va respondre ràpidament de forma violenta i agressiva: empentes, cops i un parell de persones a terra. De seguida es van posar els cascs i van cridar a tothom que es posés contra la paret. Vora 30 persones van ser registrades i identificades i les seves motxilles regirades de forma completament arbitrària. Ningú va ser detingut ni es van endur res, malgrat que van amenaçar de sancionar a alguna de les persones identificades.

Feixistes que amenacen de dia i agredeixen de nit

Durant la processó cívica del matí, els grups feixistes van amenaçar la gent del bloc antifeixista present entre el públic. Els feixistes van alçar el braç dret, va realitzat amenaces verbals i físiques i van prendre fotografies intimidatòries de les antifeixistes; tot, davant d’un cordó policíac doble.

Al vespre, les amenaces es van complir. El regidor de la CUP de Torredembarra Toni Sacristán i l’activista valencià del Col·lectiu Lambda Fran Pardo abandonaven l’acte final de l’esquerra independentista i es dirigien al vehicle que tenien a prop. “Anàvem vigilant, perquè ja sabem què hi ha”, explica Sacristán. Al final del pont reial van veure un parell de persones al capdamunt d’una escala. En no veure res estrany, van seguir.

Quan hi van arribar, van veure que eren una munió. “Entre 20 i 30”, assegura Sacristán. Eren tot homes, molts d’ells rapats, corpulents, alguns amb el casc al braç; algun d’ells es va tapar amb una braga. Només veure’ls, van arrencar a córrer per separat. A Pardo el van enganxar de seguida i el van colpejar amb un pal i amenaçar; és un activista conegut a la ciutat. A Sacristán el van atrapar més tard però es va endur la pitjor part: cops de puny, cops de peu estant al terra i ferides a abdomen, pit i ambdues extremitats superiors. “Només vaig sentir que cridaven ‘guarro de mierda’ i ‘catalufo’”, narra Sacristán. Un cop els feixistes van marxar, Sacristán va demanar ajuda a una noia que duia una samarreta del casal Tio Cuc d’Alacant. Va resultar ser del Bloc Antifeixista d’Alacant i els va acompanyar a l’hospital.

Dimarts 11 presentaran denúncia a la fiscalia: Pardo a València i Sacristán a Tarragona. “Volem assegurar-nos que es tramita com a delicte d’odi; el que ens ha passat no és un puntual ni aïllat, sinó un delicte polític reiterat”, exposa Sacristán. No debades, el lloc on es van trobar els feixistes i la posició en què estaven fa pensar en una acció premeditada, en una emboscada. “Se situen en llocs estratègics per esperar la gent”, rebla l’agredit.

Tal com afirmen representant de l’Esquerra Independentista «Cap agressió ens aturarà. Al País Valencià la impunitat feixista és més flagrant que enlloc, ho hem hagut de patir amb l’assassinat del Guillem Agulló o més recentment amb el cas Pànzer, però sempre ens trobaran al carrer. El feixisme és la cara no amable del capitalisme, quan no pot amagar les seues contradiccions han de traure els gossos al carrer. Som anticapitalistes, som antifeixistes, i com deien les samarretes, els carrers seran sempre nostres».