Perdent la salut per una vida digna

Dimarts 13 d’octubre. Durant tot el dia, a Barcelona hi ha anat caient de forma intermitent la pluja. Davant la porta de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), sota un tendal, dintre d’una tenda, fa una setmana que la Natividad López Gama, una veïna de l’Hospitalet de 32 anys, ha iniciat una protesta per tal que es revisi l’alta mèdica que l’obliga ha haver de buscar feina en unes condicions de salut molt precàries. Si fins ara la Natividad cobrava 300 euros per la seva incapacitació a treballar, ara s’ha quedat sense cap ingrés i ha estat forçada a haver de jugar-se la salut per lluitar per una vida digna.

Hem quedat a les vuit del vespre perquè ens expliqui la seva situació, i a aquelles hores està ja molt cansada, però encara li queda energia per atendre’ns. Ens explica que ara fa tres anys va tenir el primer problema de salut important: un infart per dissecció coronària. L’atenció mèdica, en aquells moments, ja no va ser gaire bona, perquè degut a la seva joventut els metges van creure que era un atac d’ansietat i li va negar assistència ambulatòria. Malgrat tot, va aconseguir recuperar-se i tornar a la feina de comptable internacional. El segon avís important va ser ara farà un any i mig. Aquest cop es va apropar a urgències per un dolor de cap molt fort que li cegava la visió d’un ull. Els metges li van diagnosticar una migranya i la van enviar cap a casa, però uns dies després va caure estesa a terra a causa d’un Ictus cerebral derivat d’una trombo a la caròtida. Després de 25 dies ingressada li van donar l’alta però malgrat la rehabilitació i el logopeda li han quedat seqüeles que li impedeixen fer una vida normal (dificultats per memoritzar i per prendre decisions, migranyes molt fortes i d’una setmana de duració o pèrdua de reflexes a la part dreta del cos). A més, i de resultes de tota la medicació a què s’ha de sotmetre, les pèrdues de sang que pateix sovint la deixen molt dèbil.

Amb tot aquest historial, és lògic que la Natividad estigués en un procés d’incapacitat absoluta avaluat per l’ICAM. Però, de forma sorprenent, i sense que hi hagués cap nova prova mèdica que ho justifiqués, ans el contrari, tres dies després de la darrera revisió, l’ICAM li va enviar una carta anunciant-li que li donaven l’alta. Això va suposar que se li retirés la petita pensió que percebia i que, per tant, deixés d’ingressar els únics 300 euros que entren a casa seva ja que sempre ha volgut provar de seguir vivint sola, sense cap ajuda de l’assistència social. Davant d’aquesta situació extrema, la Natividad va decidir no creuar-se de braços i plantar cara a la que sembla, de totes totes, una decisió absolutament mancada de criteri mèdic. És per això que ha instal·lat una tenda davant la porta de l’ICAM, on exposa la seva situació i recull signatures per tal que es revisi la seva alta mèdica. De moment, han estat nombrosos els veïns i veïnes que s’han preocupat per ella, i també alguns sindicats i organitzacions polítiques li han fet saber que poden comptar a ells. També els pacients que surten del CAP o de l’ICAM parlen amb ella. Mentre som allí, per exemple, una dona ens explica que li fan mobbing a la feina i que li acaben de donar l’alta, que demà ha de tornar a anar a la feina. Amb la cara paga. Però aquest és només un altre cas més del que sembla que és una nova política molt més restrictiva per part de l’ICAM a l’hora d’assignar incapacitat laborals.

Totes les fotografies són obra d’en Victor Serri