Durant els darrers dies de setembre i les tres primeres setmanes d’octubre una brigada catalana vinculada a l’esquerra independentista catalana i al sindicat CGT, coordinada per ÍTACA- Organització internacionalista dels PPCC va estar acompanyant diferents comunitats rurals de la Palestina ocupada de Cisjordània a través de l’organització internacional ISM (International Solidarity Movement). Una organització que fa més de vint anys (que …) acompanyant els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània des d’unes directrius i principis d’acompanyament internacional en el terreny sempre basats; en una direcció i lideratge palestí, en la utilització de formes d’acció directa Noviolenta, alhora que lluitant per revertir tota classe d’opressió.
En aquestes tres setmanes en el terreny, des de la Brigada hem pogut corroborar de primera mà; l’apartheid, la neteja ètnica, el desplaçament forçat, la demolició de cases i pobles sencers, atacs amb greus ferits per progroms de colons sionistes amb la complicitat de l’exèrcit, nombroses detencions arbitràries i assassinats extrajudicials. Agressions que dia rere dia cometen els colons i l’exèrcit ocupant israelià contra palestines, i que la població civil palestina de Cisjordània viu en una situació insostenible i plena de violacions als drets humans més bàsics cada dia de l’any.
“Aquí vivim també un genocidi, però a càmera lenta, un genocidi encobert que es va cometent a poc a poc” diu un dels companys activistes palestins i un destacat dirigent dels Comitès Populars de Resistència, col·lectius que acompanyem i coordinen l’acció Noviolenta contra l’ocupació i els assentaments de colons il·legals arreu de Cisjordània.
Després d’una dificultosa, però al final exitosa, entrada al país arribem a la ciutat de Ramallah, capital administrativa de la Cisjordània ocupada. Allà estem durant dos dies rebent formació i tallers preparant-nos per anar cap a la zona rural de Nablus, per acompanyar poblacions palestines sota l’assetjament constant de colons i de l’exèrcit d’ocupació sionista en el marc de la Recollida de l’Oliva d’enguany. La nostra formació comença amb un breu record i minut de silenci recordant la nostra camarada nord-americana d’origen turc, Aysenur Eygi. La militant de l’ISM va ser assassinada ara fa dos anys per un franctirador de l’exèrcit d’ocupació d’Israel amb un tret al cap, quan es trobava acompanyant i gravant una manifestació palestina, a la població de Beita, prop de Nablus.
En un d’aquests espais de formació escoltem un camarada palestí que ens parla sobre la utilitat de la presència d’acompanyament i protecció internacional: «Les autoritats ocupants ens estan fer perdre l’esperança, però nosaltres intentem ensenyar a viure i resistir a través de l’esperança. Ara que ve la recollida de l’oliva, quan la gent us vegi aquí tindrà una mica més d’aquesta esperança. Aquí ens preocupem per vostès. I és que a través vostre podem aconseguir amb una mica més de força, el “sumud” (la resistència a través de la fermesa, la perseverança i la constància).»
I continua:
«Hi havia moltes comunitats diferents al voltant de Ramallah, però més de 50 comunitats beduïnes palestines s’han perdut durant els darrers 3 anys, i s’han hagut de desplaçar forçosament a causa de la violència dels colons i de l’exèrcit d’ocupació israelià. La gent desconeix aquestes coses a pesar de ser una zona més gran que Gaza. Allà hi ha un genocidi total i absolut, en canvi aquí hi ha un altre genocidi, però a càmera lenta, per això se silencia i no se’n parla… Som lluitadors per la Llibertat, però a la presó he vist gent de diferents edats, moltes d’elles joves, intentant suïcidar-se, imagineu-vos les dures condicions i les tortures de tota mena que arribem a patir. Allà ens fan perdre tota la nostra humanitat. Estan intentant assassinar el nostre cor. Aquí a Ramallah veureu que hi ha vida als carrers, però la gent s’està morint per dintre i han d’aixecar-se de nou, ser forts novament i viure resistint. Amb el feu, la gent podrà dormir una mica millor, una nit més, perquè vostès estan aquí acompanyant.»
En data 30 d’octubre del 2026 hi havia a les presons israelianes més de 9300 presos polítics palestins. La majoria de Cisjordània, més d’una tercera part d’ells i elles, sense cap procediment legal, judicial o penal, trobant-se del tot segrestats amb total impunitat sense cap causa oberta, amb un nombre de més de 350 infants de fins a dotze anys. Molts d’ells i elles han denunciat, a través d’alguns mitjans internacionals, així com Addameer (Organització Palestina que treballa per defensar els drets i la salut dels presos i preses palestines), i el Centre Palestí pels Drets Humans, que han patit tortures, com; inanició, manca d’atenció sanitària indispensable per diferents malalties i patologies de salut, algunes d’elles molt greus, provocant la mort de desenes de presoners, a més de dures agressions i tortures físiques i sexuals, com violacions.
Un altre company palestí ens comenta: «Només vaig passar sis anys a la presó i va ser molt i molt dur, així que imagineu-vos els que han passat vint anys o més. Tant de bo siguin alliberats tots els presos polítics aviat. Sabem que hi ha risc per vostès, però ens alegra molt que estiguin aquí mostrant la seva solidaritat. Durant la recollida de l’oliva, moltes famílies no tenen accés a les seves terres per continuar la collita. Fa poc s’han arrencat i cremat milers d’arbres, i els colons segueixen destruint i ocupant collites necessàries per a la nostra subsistència. La seva presència aquí és útil per poder arribar a les nostres terres.»
Segons les dades recollides per l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) i l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), 1.150 palestins han estat assassinats a Cisjordània en aquests darrers tres anys. Des del 7 d’octubre del 2023 fins a l’octubre del 2026, 66 dels quals, assassinats perpetrats per colons. D’aquest macabre balanç global de víctimes mortals, hi ha almenys 250 infants. De tots aquests 1.150 palestins assassinats per l’exèrcit i colons, no hi ha avui en dia, cap, cap persona detinguda.
Durant la nostra estada de només tres setmanes i des del 27 de setembre i fins a data del 17 d’octubre, 5 palestins més han estat assassinats, més de 240 palestins han estat ferits, alguns d’ells molt greus. D’aquesta xifra, el 74% de les lesions van ser causades directament per atacs i pogroms de colons sionistes armats, a més de documentar-se més de 160 atacs de colons vinculats específicament al boicot i agressions existents durant la temporada de la recollida de l’oliva.
Colons i exèrcit són el mateix
Després del 7 d’octubre del 2023, l’exèrcit israelià s’ha quedat sense tropa a causa dels múltiples fronts oberts. La guerra i el genocidi a Gaza i la guerra, el front obert al sud del Líban contra la guerrilla de Hezbollah i el poble libanès, a més de la guerra intermitent contra el poble d’Iran i Síria, on l’exèrcit israelià ha ocupat nous territoris a prop fins i tot de Damasc. En el seu afany genocida i per colonitzar nous pobles per crear la Gran Israel, milers de colons han estat reclutats per l’exèrcit d’ocupació d’Israel. Són soldats durant el dia i colons paramilitars a la nit. Trobant-nos en un punt en el qual és molt difícil separar la violència de l’Estat de la dels colons. Fins i tot, la nostra brigada ha pogut gravar vídeos on s’observa primer colons que tiren pedres i intenten agredir a població agricultora palestina en els seus camps d’oliveres, per després venir disfressats d’exèrcit colonial israelià, per expulsar-los definitivament.
En aquest sentit, hi ha hagut un interès ferm del govern israelià perquè l’atenció mundial estigui centrada a Gaza, amb la finalitat d’incrementar exponencialment la colonització i l’expulsió de les comunitats palestines a Cisjordània adquirint tota la terra palestina possible. I és que en aquests darrers tres anys el sionisme ha expulsat més població civil palestina i ha robat i colonitzat més territori palestí a Cisjordania que en els darrers 75 anys anteriors d’ocupació, després de la Naqba de l’any 1948, quan l’entitat sionista d’Israel va ser creada.
El passat dilluns 26 d’octubre una Comissió d’Investigació de les Nacions Unides va fer públic un contundent informe que acusava l’Estat d’Israel de cometre un «extermini» intencionat contra la població civil a Cisjordània.
La Comissió acusa Israel de cometre a Cisjordània, Crims de Guerra i Crims de Lesa Humanitat, entre ells; extermini, persecució, tortura, violació i altres formes de violència sexual. Considera a més, que les operacions militars israelianes i els atacs reiterats dels colons constitueixen una política sistemàtica de violència i desplaçament forçat contra la població civil palestina, destinada a ampliar el control israelià sobre els territoris ocupats. «Els assassinats i les lesions comeses deliberadament a civils palestins, així com la destrucció dels seus habitatges a Cisjordània, amb la persistent negativa d’Israel d’assumir la seva responsabilitat, formen part d’una estratègia més àmplia destinada a exterminar i desplaçar als palestins i imposar-los-hi unes condicions de vida insuportables», va declarar el passat dilluns 26 d’octubre del 2026, Srinivasan Muralidhar, president de la Comissió d’Investigació en un Comunicat.
Segons els investigadors d’aquesta Comissió de NNUU per a Cisjordània, les autoritats israelianes han integrat els greus actes de violència dels colons en el conjunt de les seves operacions militars, com un atac coordinat contra la població civil palestina, sent la infància i els nens i nenes palestines un grup poblacional especialment afectat. La comissió acusa a les forces israelianes d’assassinar deliberadament a infants i a infringir-los greus lesions físiques i traumes psicològics. Les violències sexuals, incloses les violacions i les agressions contra la capacitat reproductiva, també formarien part d’una estratègia destinada a sotmetre, desestabilitzar i desplaçar la població palestina.
En aquests darrers 3 anys, l’exèrcit ha realitzat incursions i grans operacions militars contra Campaments de Refugiats com els de Tulkarem, Nur Shams i Jenin amb més de 50 mil persones afectades que no poden o ja no tenen una llar on tornar, provocant desplaçaments forçosos a causa de la destrucció massiva d’infraestructures civils i habitatges.
Actualment, durant aquests darrers dies una operació i setge primer a Nablus i més tard a la ciutat d’Hebron, ha desplaçat i deixat sense casa ni habitatge una població d’aproximadament 5 mil palestines.
En segon lloc, les demolicions de cases i estructures civils palestines van provocar des del 7 d’octubre del 2023 fins a finals del 2025, 4.300 desplaçats, i durant els mesos transcorreguts d’aquest 2026, ja s’han comptabilitzat 1.790 desplaçats addicionals, dels quals un 37% corresponen a Jerusalem Est, segons l’OCHA.
En tercer lloc, la violència dels colons en comunitats rurals ha provocat al voltant d’uns altres 4 mil desplaçats. L’augment sense precedents dels atacs de colons i les dures restriccions d’accés a terres de cultiu i pastures (sobretot crítiques durant la temporada de la collita de l’oliva) han buidat completament o parcialment desenes de comunitats rurals i agricultores palestines. L’ONU calcula que al voltant de 4 mil palestins de zones rurals i de l’Àrea C han hagut d’abandonar casa seva des d’octubre de 2023 a conseqüència d’aquest entorn de violència colonial i d’assetjament diari.
I és que el colonialisme i l’ocupació israeliana de Palestina ha estat un fet inherent des dels inicis i la creació del Sionisme com a ideologia ultra. Fou cinquanta-un anys abans de la Nakba i la creació de l’ens sionista, l’any 1897, quan el moviment sionista colonial va ser oficialment creat, al seu Primer Congrés Sionista a Basel, amb la seva anunciada estratègia que pronunciava, que el seu objectiu era “per crear per a la gent jueva una llar a Palestina”. El Congrés cridava a la mobilització per a la creació d’un artefacte aparell de proto-estat que amb el suport i complicitat dels poders colonials occidentals pogués “produir les condicions polítiques que permetin, facilitin i protegeixin una colonització massiva i continuada”, així com preparar els pre-requisits per establir un nou estat: amb una població permanent, un territori definit i un govern amb capacitat per accedir en relacions internacionals.
Segons un recent informe de la Comissió de Resistència al Mur i la Colonització des del 7 d’octubre de 2023 i fins al 30 de setembre del 2026, hi ha hagut a la Palestina ocupada de Cisjordània 62.916 atacs i violacions contra les propietats, la vida i els drets dels palestins. D’aquestes, 48.174 van ser comeses per les forces ocupants de l’exèrcit d’Israel i 14.742 atacs contra civils palestins i les seves propietats, van ser perpetrats per colons sionistes.
A més, durant aquests darrers tres anys, l’informe també ha documentat 1.182 incendis provocats per colons, incloent-hi 809 incendis que han afectat propietats i 373 que han afectat terrenys. L’informe assenyala a més a més, que 147.111 arbres han resultat malmesos, arrancats de soca arrel, cremats o enverinats, incloent-hi 100.485 oliveres, un arbre que és més que un símbol per a la cultura, la vida i la resistència palestina, ja que és alhora un pilar econòmic fonamental per a la dura economia de subsistència de les poblacions rurals palestines.
La Comissió també ha documentat 922 casos de confiscació de terres i 2.645 atacs a arbres i cultius palestins. Afegeix que, durant aquest període, els colons han intentat establir 211 assentaments i que fins a 376 aldees, pobles i comunitats palestines han estat víctimes del terrorisme dels colons.
Pel que fa a les demolicions, la Comissió declara que les autoritats israelites han dut a terme 1.814 demolicions que han afectat 5.059 estructures de la nació àrab palestina, incloent-hi més de 2.100 habitatges, 1.524 instal·lacions agrícoles, 723 instal·lacions de subsistència i 611 altres estructures. Sent Jerusalem la població que encapçala la llista d’estructures derrocades, fent inviable una futura capitalitat per un Estat Palestí a Jerusalem Est, tal i com estableix la legislació internacional.
Les autoritats d’ocupació israelites han emès també 2.133 ordres de demolició que es troben pendents i en procés. La comissió també ha registrat 7.775 atacs contra danys materials i vandalisme, 1.120 incidents de confiscació de bens i 1.437 robatoris, incloent-hi la confiscació o el robatori de 13.539 caps de bestiar, 1.095 vehicles i 125 tractors agrícoles.
Pel que fa als assentaments la Comissió afirma que s’han aprovat més de 400 plans d’assentaments de colons per construir més de 45.000 nous habitatges en els territoris ocupats, sobretot a Al Quds o Jerusalem Oriental.
Tal com afirma el cap de la Comissió, Muayyad Shaaban, “Cisjordània ha esdevingut un camp de proves per a les polítiques colonials que cerquen eliminar la presència palestina i fragmentar encara més el seu territori.”
Controls militars arreu, ràtzies constants amb centenars d’assassinats i arrestos massius, trets intimidatoris i d’altres amb objectiu de ferir o matar, per part de l’exèrcit ocupant i colons fortament armats. I és que mentre a Gaza el genocidi no s’atura i l’alto el foc és una quimera i no té vigència perquè els bombardejos continuen, a Cisjordània, la situació empitjora cap a un punt de no retorn i el govern d’extrema dreta israelià segueix incrementant els plans d’annexió i colonització immediata de poblacions senceres palestines arreu de Cisjordània. Aquesta setmana per exemple a Hebron, destruint barris sencers i on el seu pla d’extermini contra Palestina lluny d’acabar, s’incrementa dia rere dia.
Durant aquestes darreres setmanes des de la brigada d’ITACA hem pogut corroborar assassinats, companys palestins ferits de bala i munició real davant dels nostres ulls, progroms sionistes sobre poblacions palestines que hem acompanyat, amb maquinària agrícola, hivernacles, panels solars, i subministrament d’aigua destrossada, a més de cases que han estat arrasades i cremades, i sobretot com colons i exèrcit colpegen, retenen, detenen i humilien dia rere dia a companys palestins fent ràtzies de matinada i altes hores de la nit. Hem passat ràbia, frustració, i també por, alhora que hem patit com també companyes internacionalistes eren colpejades per colons sionistes i d’altres detingudes i deportades.
La setmana de l’aniversari dels tres anys del 7 d’octubre del 2023, va ser molt dura, amb un dur toc de queda militar i una tensió constant pels nombrosos atacs de colons patits amb la complicitat i suport de l’exèrcit que malauradament no podíem aturar. Uns dies més tard érem testimonis de com l’exèrcit israelià duia a terme una dura incursió paramilitar a la ciutat de Ramallah, assaltant les oficines de l’organització de suport als presos polítics Addammeer i del sindicat Unió de Comitès de Dones Palestines (UPWC), qualificant-les injustament com a “organitzacions terroristes”. Argumentant l’exèrcit israelià que aquestes entitats actuen com a façana civil i financera dels camarades del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP), malgrat que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) i nombroses i diverses ONG internacionals han condemnat aquests atacs i denunciat que formen part d’una campanya per a eliminar l’espai cívic i la defensa dels drets humans, sense cap prova que justifiqui la falsa acusació de terrorisme.
Però sí hi ha quelcom que aprens aquí és que aquests fets són un capítol més des de la Naqba, que des de l’any 1948 mai ha acabat i que és la consolidació d’una neteja ètnica, un apartheid sistemàtic, i sobretot un genocidi constant, planificat i organitzat metòdicament contra el poble palestí, per part del sionisme.
Per això, des d’ÍTACA, com organització internacionalista dels Països Catalans fem una crida al conjunt del moviment popular, al sindicalisme combatiu i de classe i al moviment social i polític de l’esquerra independentista i dels Països Catalans, a que com a país i militants solidaris i internacionalistes enfortim l’acompanyament de solidaritat internacionalista al territori de la Palestina ocupada de Cisjordània. És i ha de ser la nostra obligació moral, ètica i internacionalista. A Gaza no hi podem accedir, ho hem intentat per terra, mar i aire, i ha estat impossible, però a Cisjordània malgrat les dificultats, sí que podem, i és un requeriment i demanda de les nostres germanes palestines.
Palestines i palestins, que seran sempre les autèntiques heroïnes i herois d’una Resistència que ja dura 78 anys i que malgrat tot el que han patit, segueixen dempeus combatent l’apartheid, l’ocupació i l’intent de genocidi, alhora que ens segueixen mostrant amb humilitat i exemple el camí a seguir contra tota injustícia.
Al final i principalment, cal treballar des d’aquí per enfortir la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’estat criminal d’Israel, ja que és l’eina més potent que des de casa nostra tenim per doblegar aquest Estat genocida. Cal tallar d’arrel tota complicitat i suport cap al sionisme als Països Catalans, aquesta ha de ser la màxima aportació i objectiu solidari i internacionalista des d’aquí, tal com també demanen les nostres germanes palestines.
I és que front a la Resistència i Resiliència d’aquest increïble poble, és el mínim que podem fer en retorn, des de la solidaritat i el suport mutu, pel seu exemple constant en combatre i resistir a la maquinària internacional reaccionària feixista imperialista i colonial.
Perquè Palestina, és a cada centre de treball lluitant contra la vulneració de drets laborals, a cada intent d’aturar un desnonament amb els sindicats d’habitatge del nostre barri, és arreu del país en la defensa de l’escola pública i de la nostra malmesa i minoritzada llengua, és en la lluita contra la privatització de la sanitat pública i en favor dels drets socials que ens intenten robar des del gran capital en aquests temps d’imposició del feixisme polític i econòmic ultra-neoliberal amb forts lligams amb el sionisme. Per això, la lluita per Palestina és en definitiva la lluita de tots els pobles i causes justes del món, en l’actual combat contra l’extrema dreta racista i feixista allà on sigui present. Palestina és un far a seguir, una llum al final d’aquest túnel fosc de temps reaccionaris que ens ha tocat viure, i que en el seu exemple de persistència, de resiliència, de lluita i de “sumud” ens mostra el camí de la lluita irrenunciable per un món millor.
I en les entranyes del record que ens colpeja la memòria d’aquestes setmanes d’acompanyament ens quedem amb el rostre del nostre estimat camarada Ghassan, líder i coordinador de la cooperativa agrícola de Burin, detingut i empresonat el passat 29 d’octubre, o de la Fàtima, apallissada amb barres de ferro per colons per no voler abandonar casa seva, i qui quasi és assassinada, però que es va recuperar després de més de 3 setmanes ingressada a l’hospital amb diverses ferides i ossos trencats, així com en la lluita de tants d’altres militants palestins que hem conegut, que després de perdre familiars assassinats pel sionisme, de rebre cops i pallisses plantant cara als colons i a l’exèrcit, de ser arrestats i detinguts repetidament, i de passar mesos i fins i tot anys a les dures presons israelianes, segueixen dempeus lluitant per defensar la seva terra ancestral front a l’ocupació.
Són ells i elles, la més sincera i rebel dignitat, són totes elles en definitiva, l’autèntica esperança dels nostres temps per un nou món.
Visca la Resistència Palestina!, i Visca Palestina Lliure del Riu fins al Mar!
ÍTACA, organització Internacionalista dels Països Catalans. Per a L’Accent.
