Presos de 13 anys a Israel

Crònica des de Cisjordània sobre l’empresonament  durant 45 dies d’Abed Al Rahman, un palestí de 13 anys. El text ha estat escrit a partir de l’entrevista a l’Abed després de sortir de la presó.
* A.J. és una activista catalana a Palestina que signa amb sigles per motius de seguretat.

>> Israel va obligar la família d’Abed a pagar 6.000 euros per la seva llibertat sinó volien que complís una pena de vuit mesos de presó. La família va pagar.

>> L’Abed diu que haver estat a la presó no aturarà la seva implicació en la resistència. Demà anirà a la manifestació en contra de la construcció del mur de l’apartheid.

Al voltant de les tres de la matinada l’exèrcit va arribar per emportar-se l’Abed de la seva família mentre dormia a casa seva. L’exèrcit va llançar pots de gas als voltants de la casa abans de colpejar la porta. El pare de l’Abed el va despertar i el va fer anar a la part de baix de la casa on dorm la seva àvia. El pare contestà a la porta i li van demanar els noms dels membres de la família que es trobaven a la casa. Quan el nom de l’Abed va ser nomenat li digueren que estava arrestat, van entrar dins i se’l van emportar. Els militars li van ensenyar una foto ampliada de la seva cara. Fet això li van demanar que es vestís. No li van deixar agafar roba d’abric adient, només portava una samarreta, els pantalons i les sabates. Hi havia una trentena de soldats rodejant la casa. El van emmanillar i se’l van emportar caminant fins a la plaça del poble, Ni’lin, on la resta dels jeeps i soldats esperaven ocupant els carrers.

A prop de la benzinera del poble els soldats van començar a cridar-li que callés, que tanques la boca tot pegant-lo. L’Abed va veure com el seu cosí de 20 anys i un altre noi del poble, també arrestats, estaven sent colpejats i sagnaven. “Els ulls dels militars tenien molta violència” observà l’Abed quan el tiraren a terra, encara emmanillat, i li trepitjaven el coll amb la bota ofegant-lo mentre els abusos verbals no cessaven.
Un cop arribats al check point a l’Abed li van tapar el ulls. Els tres arrestats anaven en jeeps diferents, l’Abed doncs estava sol amb els militars. Un cop el jeep s’aturà van treure l’Abed amb força i el van llençar a terra. Havien estat portats a la base militar de Ben Yamina. Allí va ser interrogat durant tot el dia negant-li l’aigua, el menjar i l’anar al lavabo fins que es va fer fosc. Durant l’interrogatori el van pegar amb un pal a la cara, als braços i les cames, per tot el cos. Un cop acabat l’interrogatori l’Abed és portat a la presó d’Ofer aprop de Betyunia.

Un cop a la presó d’Ofer, no li permeten estar a l’àrea on es troben els altres presoners, el motiu que li van donar era que estava “castigat per llençar pedres”. Per aquesta raó, l’Abed va romandre captiu durant dos dies dins de la furgoneta que el traslladava del centre d’interrogació a la presó. En aquests dos dies li negaren novament menjar, beure i anar al lavabo. Abed dormia a la furgoneta, emmanillat de peus i mans i amb els ulls tapats, i estava sol amb els militars que l’humiliaven menjant davant d’ell. Al segon dia el portaren a la base militar, l’Abed no s’adonà on estava fins que al vespre li van destapar els ulls i li van treure les manilles. Al dia següent el van tornar a portar a la presó d’Ofer i un cop a dins li van preguntar si volia anar a la secció de Hamas o d’Al-Fatah. A cada secció hi ha quatre tendes de campanya, i a cada tenda 24 presoners que són contats tres vegades al dia. Abed va triar la secció d’Al-Fatah on va retrobar els nois de Ni’lin que arrestaren el mateix dia que a ell. L’Abed era l’únic noi de la secció per sota dels 16 anys. Ell en té 13 i va estar segrestat 45 dies a la presó d’Ofer.

L’Abed explica com els presoners eren tractats violentament per part dels soldats. Ell va ser portat a una petita cel·la, com a càstig per no aixecar-se durant el recompte de la nit, on va passar dos dies completament sol amb la única llum que entrava per un petit forat que els guàrdies utilitzaven per passar-li el menjar. L’Abed va ser castigat en aquesta cela un parell de vedades. Dins la secció, després de mitjanit s’havia de demanar permís per utilitzar el lavabo i després de la una de la matinada estava prohibit deixar el llit.

Durant els 45 dies que va estar a Ofer va ser portat a judici en deu ocasions. Cada vegada li tapaven els ulls i encadenaven fent-lo esperar des de les nou del matí fins a les quatre de la tarda en una petita sala amb altres presoners que esperaven per ser jutjats també. Abed no va tenir dret a una trucada telefònica i va ser jutjat per un tribunal militar. Al judici hi havia el jutge, l’advocat, representants de l’exèrcit i un traductor donat que el procés era en hebreu. Finalment la resolució va obligar a la família a pagar 6.000 shekels (1.200 euros) pel seu alliberament o bé fer-li complir una pena de vuit mesos tancat a la presó. La família va pagar.
L’Abed denuncia els maltractaments que reben els presoners. Ell ha estat castigat a romandre en una petita cel·la sense llum amb un forat per fer les seves necessitats i un altre per rebre el menjar, per no llevar-se durat la nit quan els soldats fan el recompte. A partir de mitjanit han de demana permís per fer les seves necessitats i a partir de la una està prohibit moure’s del llit. L’empresonament ha afectat la seva educació impedint seguir el curs escolar.

L’Abed declara sentir que l’experiència d’estar a la presó no aturarà el seu camí en la resistència. Ell vol que s’alliberin els presoners i vol viure en llibertat. L’Abed declara que mai s’ha sentit culpable o avergonyit per haver estat arrestat, jutjat i tancat a la presó. Demà anirà a la manifestació en contra de la construcció del mur de l’apartheid.