>> Entrevista a Meritxell Fernández i Blanca Rivas, advocades de la CGT i especialistes en dret d’estrangeria
En èpoques de crisi capitalista els primers afectats en les seves condicions de vida són les classes socials més humils. El col·lectiu de treballadors immigrants concentra les taxes més altes dels contractes temporals i precaris, del treball en negre sense alta a la Seguretat Social, i de la sinistralitat laboral, a la qual s’ha d’afegir un control policial en base a les lleis d’estrangeria. Per saber com viu la crisi aquest col·lectiu hem volgut conèixer l’opinió de dues advocades de la CGT, Meritxell Fernández i Blanca Rivas, que porten a terme a Lleida i Tarragona un treball en la defensa dels drets dels estrangers.
Com ha repercutit a la vostra feina d’advocades la situació de crisi econòmica? Heu notat un canvi en les consultes?
En els darrers mesos hem notat un augment important de denegacions de renovacions de targetes de residència per falta de cotització i d’alta a la Seguretat Social, ja que és un requisit imprescindible, i moltes persones no poden renovar la seva residència perquè no troben feina. Aquesta realitat obliga algunes persones fins i tot a “comprar” contractes de treball, paguen milers d’euros, o s’afilien a la Seguretat Social com a autònoms, però sense tenir cap feina real, situacions que suposen grans inversions de diners en col·lectius amb recursos escassos, i que viuen amb gran angoixa i un elevat patiment personal.
L’augment de l’atur també ha repercutit en una major dificultat en el reagrupament familiar. Les persones que estan aquí han d’acreditar un mínim d’ingressos per poder portar els seus fills menors o pares majors de 65 anys, i sense feina és fa molt més difícil, o pràcticament impossible.
Quina és la situació legal de les persones immigrades des de l’aprovació de l’anomenada “directiva de la vergonya”?
Aquesta normativa, que s’anomena oficialment “directiva europea per al retorn de les persones immigrades”, significarà un enduriment real i palpable en les condicions d’aquest col·lectiu. Cal tenir en compte que inclou mesures molt dures, tals com la possibilitat d’internament d’una persona pel simple fet de no tenir papers fins a 18 mesos, sense ni tan sols el requisit d’un control judicial, permet l’internament de menors, imposa a l’expulsat una prohibició d’entrada a tot “l’espai Schengen” de 5 anys, o permet la possibilitat que la persona expulsada no tingui ni tan sols dret a assistència jurídica gratuïta. Són restriccions dels drets més bàsics i fonamentals.
Per tant, la realitat és que ja estem patint un marc jurídic europeu i estatal molt restrictiu amb els drets dels immigrants, que a més a més s’aplica de manera diferent per cada subdelegació del Govern, en matèria de residències, o per cada Ajuntament, com demana els requisits per a l’empadronament, fase imprescindible per a les persones immigrades per poder accedir a drets bàsics com l’educació, la sanitat o la possibilitat d’accedir a la residència.
Creieu que en el marc d’aquesta crisi es poden tenir lloc noves restriccions legals de drets dels treballadors immigrants?
En matèria d’estrangeria estem a l’espera d’una nova llei que ja es negociava abans de l’arribada de la crisi, i per tant semblaria que no hauria d’afectar gaire. En tot cas, crec que l’actual marc jurídic és tan restrictiu que segurament els governs no els caldrà fer noves lleis, sinó que en tenen prou en aplicar-les amb un criteri encara més restrictiu, i aquestes noves interpretacions encara més repressives de ben segur encaixen ja amb l’actual normativa.
En tot cas estem a l’espera de la nova llei d’estrangeria, però tenim nul·les esperances que puguin ampliar els drets dels immigrants.