Som lo que Sembrem continuarà amb la lluita contra els transgènics malgrat el “frau” de la ILP

Audiència al Parlament principatí dels promotors de la ILP, l’estiu passat. FOTO: Parlament.catSom lo que Sembrem, la plataforma creada el 2007 per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que aturés els cultius i aliments transgènics a Catalunya, ha declarat que no cessarà en la seva lluita per un model agroalimentari més sostenible i saludable tot i el “frau democràtic” que han viscut al Parlament.

Després d’haver assolit 105.000 signatures i que 60 municipis i 4 comarques s’hagin declarat zones lliures de transgènics, el Parlament de Catalunya es va negar a debatre la ILP en el ple del passat 2 de juliol.

>> Entrevistem Josep Pàmies i Alexis Inglada, tots dos representants de la Plataforma Som lo que Sembrem

Alexis Inglada, el membre de la plataforma Som lo que Sembrem que va intervenir al ple, va acusar allà mateix els polítics de deixar-se portar pels interessos econòmics i no pas científics.

Dies abans de la sessió parlamentària PP, PSC i CiU ja van presentar esmenes a la totalitat, fet que va portar 6 activistes antitransgènics a fer una vaga de fam de 5 dies i gairebé 5.000 persones al carrer per reclamar “Democràcia, salut i bons aliments”. Però els resultats van ser 95 vots en contra de la proposició de llei, 35 vots a favor i una abstenció. D’aquesta manera aquests partits van bloquejar la ILP sense tenir en compte l’opinió popular i impedint-ne el debat.

Malgrat la sordesa política, Som lo que Sembrem ha declarat que “no frenarem la campanya, entre d’altres motius, perquè valorem molt positivament la feina feta” i expliquen que continuaran treballant. A més, presentaran un contenciós administratiu per la negativa de la mesa del Parlament al dret a rèplica durant la sessió parlamentària, dret establert en la normativa de la iniciativa legislativa popular.

 


>> ENTREVISTA A JOSEP PÀMIES
“Es va aconseguir augmentar la pressió, però vam veure que aquest Parlament estava totalment buit de contingut”

Josep Pamies és pagès de Balaguer, membre de la plataforma Som lo que Sembrem i de l’Assemblea Pagesa de Catalunya. Pàmies va ser un dels pagesos que va iniciar una vaga de fam de 5 dies el passat diumenge 28 de juny per protestar sobre l’ús i la producció de productes transgènics a Catalunya, així com per exercir més pressió als membres parlamentaris. 

Quins són els motius pels quals una persona que defensa l’alimentació de qualitat decideix iniciar una vaga de fam?
La decisió de la vaga de fam la vam prendre des de tot el col·lectiu de Som lo que sembrem, per la profunda indignació que sentíem cap als partits, sobretot el PSOE, ja que en un principi semblava que permetria un debat veritable al Parlament i al final no.
Al veure que era impossible aconseguir aquest debat, després de la manifestació del dia 28 de juny, calia mantenir l’opinió pública assabentada de tot i que la pressió que fèiem no afluixés. Volíem que tothom estigués al tanto del que passava el dijous.
 
Després d’estar 5 dies sense ingerir aliment, com heu valorat aquesta acció i el resultat obtingut?
Personalment, va ser molt positiva. És una experiència personal on t’adones de moltes coses. En primer lloc, t’adones que sense menjar pots sobreviure, valores molt més l’aliment, ara mateix, moltes coses de les que menjo no em fan falta.
Cal dir, també, que per a nosaltres, que fèiem una vaga de fam establerta en 5 dies, el sacrifici era menor que el que va fer, per exemple, l’estudiant de l’Autònoma que hi va estar 31 dies.
D’altra banda hi ha la solidaritat. És molt gratificant veure com hi ha moltes persones que es preocupen per tu, antics companys que feia temps que no havia vist i que em venien a veure d’arreu de Catalunya.., vaig adonar-me que la solidaritat era possible.
El resultat, però, no va ser prou. Sí que es va aconseguir augmentar la pressió davant del Parlament, però vam veure que aquest Parlament estava totalment buit de contingut.
 
En quina situació es troba la pagesia catalana en aquests moments?
La pagesia catalana no es troba en una situació massa diferent a la de la pagesia mundial. En general, el món pagès està dominat per poques multinacionals de l’alimentació i de les llavors que són qui ho controla tot. En aquest aspecte, la pagesia catalana es troba sota els mateixos interessos i té els mateixos problemes que a altres països, siguin europeus, africans, sud-americans…, etc.
 
Catalunya és un dels territoris on es cultiven més productes transgènics de tot Europa. Com està afectant el seu ús?
Afecta en molts àmbits: sobre l’alimentació, sobre la pagesia, sobre el medi natural… Nosaltres, els pagesos, veiem cada vegada més com es van perdent totes les varietats pròpies de Catalunya. S’importen llavors més resistents que acaben amb les autòctones.
Aquesta contaminació transgènica hauria d’estar controlada en qualsevol país democràtic, però en aquesta democràcia a mitges que tenim, el govern no hi posa remei ni se’n responsabilitza. És realment lamentable. 

 


>> ENTREVISTA A ALEXIS INGLADA
“Les administracions aposten per un model agroindustrial on els pagesos som simples peces”

Alexis Inglada és pagès, membre de Som lo que Sembrem i de l’Assemblea Pagesa de Catalunya. El passat 2 de juliol va intervenir com a portaveu de Som lo que Sembrem al ple del Parlament per explicar els motius que els han portat a presentar una ILP per declarar Catalunya lliure de transgènics. 

La primera gran fita de la Plataforma Som lo que Sembrem era la ILP contra els transgènics. Quines accions emprendreu a partir d’ara?
Estem preparant és una reunió al setembre per valorar tot el procés i començar de nou l’activitat de cara a la tardor. Pensem que ens hem d’acostar a la ciutadania per canviar les coses, així que en aquesta assemblea volem que hi participin d’altres col·lectius dolguts i preocupats per aquest frau democràtic. o grups vinculats a temes de la salut o el medi.
A més, tot i que no hi confiem massa, també hem presentat un contenciós a Justícia per invalidar el ple el Parlament, perquè considerem que teníem dret a rèplica. Doncs la decisió de no tenir-ne va ser de la mesa del Parlament i no de la normativa de les ILP.
És que és un frau tant gran! Perquè fan les ILP, però si no els interessa ni tan sols es debat. Han demostrat que la democràcia és molt més feble del que ens pensem i que estan tractant la població com a consumidors purs i durs, que no poden decidir sobre el seu model alimentari. Però això pot fer obrir els ulls a molta gent, doncs igual que tenim el dret de decidir el nostre futur, tenim el dret de debatre el que vulguem.
 
Heu denunciat que els arguments contraris a la ILP eren molt pobres. Quins motius van esgrimir?
S’excusen en la impossibilitat de canviar aquest model. Però no és cert. Si agafem l’exemple que ells mateixos van posar de la “necessitat” d’importar soja de l’Amèrica Llatina per part dels ramaders, nosaltres podem contrastar que molts ramaders catalans han trobat cereals que la poden substituir i que tenen els mateixos valors nutricionals. I que, a més, a diferència de la soja, es poden produir aquí. De manera que a més, aposten per circuits curts de producció i un model més sostenible. A diferència del model de l’administració, que es basa en la simple importació i treu vida als pagesos d’aquí. A més de les conseqüències que té pels pagesos sud-americans, que han de renunciar a cultivar diversos aliments pel seu consum, per fer grans extensions de soja per subministrar a Europa. I de les greus conseqüències que està tenint allà pel medi l’ús dels transgènics en la soja.
 
Tu mateix vas denunciar pressions econòmiques davant els partits en la teva intervenció al Parlament. Creus que són les mateixes que fan que Catalunya, juntament amb l’Aragó, siguin els territoris d’Europa on més transgènics hi ha?
Sí. Els parlaments a Europa els han prohibit, basant-se en estudis científics que nosaltres mateixos hem presentat al Parlament català. Però aquí s’han agafat als seus propis estudis. Aquí les administracions aposten per un model agroindustrial en què els pagesos som simples peces, en lloc d’apostar per un model local, artesà i ecològic que nosaltres defensem. I això, a la llarga perjudica el sector agrari.