Toni Tallada, 500×20: “L'Ajuntament de Barcelona només ha posat pedaços al problema dels desnonaments”

Toni Tallada, 500×20: “L'Ajuntament de Barcelona només ha posat pedaços al problema dels desnonaments”

Els districtes de Nou Barris i Sant Andreu de Barcelona es van convertir ahir, 3 de novembre, en punt d’atenció per molts mitjans de comunicació catalans i d’arreu de l’estat. El motiu, 16 desnonaments concentrats en un sol matí. Ara bé, tot i que la xifra crida l’atenció, la situació no és un fet extraordinari a aquesta zona de la capital catalana. Dia a dia, representants de comitives judicials canvien panys de pisos de veïns que no han pogut pagar l’hipoteca, el lloguer o tornar l’import d’un préstec a una entitat bancària. L’Associació 500×20 porta anys lluitant a Nou Barris per defensar el dret a l’habitatge, colze a colze amb entitats com l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. El seu president, Antoni Tallada, ens explica en aquesta entrevista que lluny d’aconseguir una solució estructural, la sortida per les famílies desnonades continua sent l’acció directa. Tot plegat, davant la inacció o les actuacions ineficaces de l’administració.

Quin va ser el balanç final dels 16 desnonements previstos ahir a Nou Barris i Sant Andreu?

Vam poder portar gent a les portes de set d’aquests setze habitatges. D’aquests, en 3 ens vam trobar amb que les famílies ja havien marxat, mentre que en els altres quatre encara hi eren.

Es van poder aturar els quatre?

Tres no es van dur a terme. En dos casos perquè els vam aturar i ara hem guanyat temps, i en un altre perquè la família que ja havia realitzat els pagaments corresponents i la comitiva judicial ho va reconèixer. En l’últim cas, la família va decidir entregar les claus. Als habitatges als quals no vam poder-hi arribar, quatre desnonaments van ser aturats pels jutjats i els altres es van acabar executant. Pensa que de tots aquests desnonaments només ens havien arribat tres casos a través de la nostra assemblea. Un cas d’execució hipotecària, un cas c’ocupació d’un pis d’una immobiliària i una persona que no podia tornar un préstec.

Com s’explica que només us haguessin arribat tres casos?

Hi ha molta gent que té vergonya i opta per buscar altres alternatives, com anar a a casa d’algun familiar, llogar una habitació… A més, moltes vegades la gent no sap on dirigir-se. Durant el recorregut que vam fer ahir se’ns van acostar tres famílies per demanar-nos ajuda en casos similars.

De quina manera lluiteu contra el conflicte dels desnonaments a Nou Barris?

Tenim el distrcite dividit en dos. Per una banda, a Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona hi actua l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. De la resta ens n’ocupem a 500×20. Les dues entitats tenim l’assemblea que serveix per exposar els diferents casos, i també una oficina d’acollida on s’assessora especificament cada cas concret.

Els 16 desnonaments d’ahir representen una situació extraordinària al districte?

No, no és tan extraordinari. El fet que es concentrin tants desnonaments en un mateix dia no és habitual, perquè normalment es reparteixen en dos o tres dies a la setmana, però el volum tan alt de desnonaments és habitual. Les comitives judicials que vénen a Nou Barris tenen com a marc d’actuació el nostre ditrcite i també toquen la part de Trinitat Nova (Sant Andreu) i la part alta del Guinardó. Per posar un exemple, fa no gaire van arribar a concentrar-se 22 desnonaments en un sol dia en aquesta zona.

Davant d’aquesta allau, quina solució pot oferir 500×20 i les diferents entitats en defensa del dret a l’habitatge?

L’única resposta possible és intentar allargar el termini del desnonament per guanyar temps mentre es troba una solució estable. De tota manera, la majoria de desnonaments són silenciosos i ningú els detecta.

Davant d’aquest panorama, quina és l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona i del districte de Nou Barris?

Ja portem dos o tres anys en aquesta dinàmica i fins ara l’Ajuntament només hi ha posat pedaços. Per una banda, s’ha intentat negociar amb els bancs. Per exemple, es va arribar a un acord perquè Catalunya Caixa cedís 120 pisos per lloguer social, La Caixa 15 i la SAREB 5. A l’hora de la veritat, quan es va arribar a l’acord, la majoria dels pisos ja havien estat ocupats per persones en situació d’emergència habitacional, i per tant només es van poder firmar quinze o vint contractes de lloguer social. Va ser un fracàs però, és clar, interessava que la premsa traiés un titular dient que l’Ajuntament havia aconseguit aquest conveni.

Per altra banda, l’Ajuntament també impulsa la Taula d’Emergències Socials, oi?

Exacte. Aquest ens s’alimenta de pisos públics buits. Però cal deixar clar que no hi opta tothom perquè has de tenir un perfil molt determinat per beneficiar-te’n. A més, la quantitat d’habitatges de protecció oficial cedits famílies és molt minsa. Des del 2008 només s’han realitzat 750 contractes de lloguer social en aquests habitatges.

Quina seria la solució, doncs?

Per començar, nosaltres exigíem que amb la creació de la SAREB, els seus pisos passessin a ser automàticament de lloguer públic. Un cop això no es va realitzar, caldria instaurar una càrrega impositiva alta als pisos buits, o arribar a acords amb els propietaris d’aquests habitatges. Evidentment, per a fer tot això s’han de destinar recursos a les polítiques d’habitatge, perquè fins aleshores la major part de les ajudes arriben només per part dels serveis socials.

16desnonamentsnoubarris

Actualment, es consideren casos d’emergència social aquells en que els ingressos familiars no superen els 1.000 euros totals, amb fills menors d’edat i els quals no hagin ocupat cap habitatge prèviament. Quantes famílies tenen aquest perfil entre totes les que han patit desnonaments a Nou Barris?

Una de cada deu.

I què passa amb les altres nou?

Es deriven els casos als serveis socials, que només disposen de dos hotels on enviar les famílies que s’han quedat sense casa, així com convenis amb diverses pensions. Els mateixos serveis socials diuen que a ells no els pertoca la feina de trobar ubicació a aquestes famílies i tenen raó. Al final, en molts casos, els mateixos serveis socials insten les famílies a buscar un pis de lloguer al mercat convencional i es comprometen a ajudar en el pagament. A dia d’avui, els serveis socials no tenen recursos per trobar solucions estables, i només actuen amb propostes transitòries. En les reunions de la Taula d’Habitatge del Districte, l’administració assegura que no deixa ningú al carrer. En una ocasió van afirmar que hi havia famílies que portaven dos anys vivint en una pensió pagada per l’Aujuntament. Quants diners costa això? No seria més adequat trobar altres solucions?

Veus factible que l’adminsitració destini més recursos a les polítiques d’habitatge?

No, el govern de CiU no vol incrementar els recursos. La solució des de bon principi era augmentar el patrimoni d’habitatge públic, i aixo no s’ha fet. Per exemple, a Torre Baró tenim una promoció de 260 pisos de Regesa (instrument de gestió del Consell Comarcla del Barcelonès), que portava quatre anys buit i amb seguretat a la porta per evitar que hi entrés algú. Fins que no vam fer una acció d’ocupació, l’Ajuntament no es va decidir a comprar els pisos a la Generalitat, deixant-ne 32 destinats a futurs casos d’emergència social, que ja han estat ocupats.

Ahir vau denunciar que, a més, l’Ajuntament no té constància per avançat dels desnonaments que es produeixen cada dia a la ciutat en general, i a Nou Barris en concret.

Exacte, l’Ajuntament no ho sap. El que és greu és que no hi ha la voluntat política per demanar als jutjats que ho notifiquin per avançat. Desconec si els jutjats facilitarien sense problemes la informació, però crec que no s’hi podrien negar. La realitat és que des del nostre districte no s’ha fet cap gest.

Quants desnonaments més ha d’haver-hi perquè l’adminsitració reaccioni?

No hi confio en aquesta administració. És una administració que fa una mercantilització de les nostres vides, tant en matèria d’habitatge, com d’educació o sanitat. La solució passa per un canvi de poder a l’administració, amb presència d’algú que vulgui garantir els drets dels ciutadans en matèria d’habitatge.

Més enllà de l’àmbit de l’habitatge, en quines polítiques socials s’hauria d’intervenir per trobar solució al problema habitacional de Nou Barris?

Pel que fa a la creació de llocs de treball, és una cosa que portarà temps. Encara ens trobem en un model productiu especulatiu, i s’ha d’intentar començar a posar les bases per realitzar un veritable canvi al mercat laboral. Per altra banda, crec que una possible solució seria la instauració de la renda garantida ciutadana. Si comencem a agafar imposots de grans empreses i diners que actualment es defrauden a Hisenda, això es podria fer perfectament,

Avui (5 de novembre) heu convocat una concentració a les 17:30 davant la seu del districte per mostrar el rebuig a les imputacions que ahir mateix us van comunicar a tu i al president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Fliberto Bravo, a causa dels fets ocorreguts a l’oficina dels Serveis Socials de Ciutat Meridiana el passat 22 d’oactubre. Què va passar?

Bé, de fet no sabem per quin delicte ens han imputat. Ahir ens van trucar a mi i al Filiberto Bravo des de la Brigada d’Investigació de la Guàrdia Urbana per comunicar-nos que estàvem imputats, però no ens van dir per què. Suposem que és per l’ocupació de l’oficina dels Serveis Socials, però no en tenim constància oficial. La Guàrdia Urbana ens demanava que avui anéssim a les seves dependències de la Zona Franca, però els nostres advocats ens han confirmat que el procediment que estan seguint és irregular i per tant no hi anirem. En lloc d’això hem convocat la concentració que comentaves, i farem una instància al Districte i a la Guàrdia Urbana perquè comuniquin les imputacions segons el procediment legal.

Creus que les imputacions són una represàlia duta a terme després de les accions contra els 16 desnonaments d’ahir?

Home… És molta casualitat que entressin 40 persones a l’oficina dels serveis socials i només ens hagin imputat a mi i al president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. Jo el que sé és que ni jo ni el Filiberto Bravo vam trencar res de l’oficina, de fet ell ni hi va entrar, i ja sabíem que l’Ajuntament tiraria endavant una denúncia. Estic tranquil perquè no he comès cap delicte imputable.

Ahir desenes de periodistes de diferents mitjans van ser a Nou Barris, cobrint les accions que les diferents associacions fèieu per eitar els 16 desnonaments previstos, però en molts desnonaments produïts altres dies no hi era present cap periodista. Com valores el paper que desenvolupem els mitjans de comunicació en aquest sentit?

Hi ha de tot. La majoria de mitjans només busquen la notícia, ja ho sabem des de fa temps. En canvi, hi ha alguns periodistes que van més a l’arrel del problema. Avui, per exemple, he vist que a La Vanguardia no sortia res del que va passar ahir… Però, és clar, no pots esperar-ne res d’un mitjà tan subvencionat per CiU.