Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix, víctima de la transició espanyola

Un centenar de persones homenatgen Jordi Martínez de Foix, víctima de la transició espanyola

</meta>

</meta>“Un dels herois del nostre país és en Jordi. No tant per com va morir, sinó per com va viure”. Amb aquestes paraules començava la seva intervenció en l’homenatge a Jordi Martínez de Foix la Conxa, propietària de la llibreria XOC, seu del primer homenatge a aquest patriota i comunista assassinat durant la “transició”. Unes paraules que resumeixen la voluntat de l’acte: recordar en Jordi per la seva entrega a una causa encara vigent i, sobretot, la voluntat de seguir lluitant com a millor homenatge.

Des d’aquest primer acte han passat deu anys. Deu anys en què no s’ha deixat d’homenatjar aquest jove lluitador, militant del PCE(i). I cinc des que l’Assemblea d’Endavant Sant Andreu-Nou Barris n’organitza un, en col·laboració amb l’Assemblea de Joves, al voltant del 14 d’octubre, dia en què va ser assassinat ara fa 31 anys.

Homenatgem-lo, lluitem per vèncer”

Especialment emotiu i amb una gran assistència, l’homenatge d’aquest dissabte 17 d’octubre ha comptat amb la presència de la mare, el pare i els germans d’en Jordi; la mare de Martí Marcó; la Conxa i en Toni Munné, amics i propietaris de la llibreria XOC i l’historiador Josep Maria Solé. A més de l’actuació de la Bastonera de Sant Andreu i el poeta Carles Rabassa.

Família, companyes, amics i les que actualment serien les seves companyes de lluita van coincidir en denunciar la farsa que va representar i representa encara avui l’anomenada transició democràtica. I van recordar que en Jordi lluitava precisament “contra els límits que aquesta suposava”. Uns límits i unes traves amb les que encara ara es troba la família a l’hora de poder obtenir el reconeixement oficial de la seva detenció i estada a l’Hospital Clínic en ser ferit de bala el desembre del 77, del que no hi ha cap tipus de documentació. Però com diu la seva mare, Josi Llorenç, “som tossuts” i malgrat les promeses del Departament de Justícia que no arriben i el fals procés de recuperació de la memòria històrica, gràcies a aquests homenatges “aquell historiador desconegut que un dia fixarà la curiositat en la silenciada etapa de la transició espanyola” podrà saber qui era Jordi Martínez de Foix i Llorenç i com va morir assassinat.

Al Jordi el van assassinar i és un crim d’estat”

I és que aquest és un altre punt fosc de la història no aclarit oficialment. Però Josi Llorenç té clar i denuncia amb aquesta contundència que la mort del seu fill no va ser fruit de l’explosió dels petards irlandesos que manipulava, sinó de la incorporació de fòsfor al preparat per part d’algun infiltrat. Fet conegut en la investigació posterior promoguda per la família i justificat pel fet que es donés en un pis franc que només coneixia en Jordi i els companys del PCE(i).

En aquest mateix sentit, un membre l’Assemblea d’Endavant Sant Andreu-Nou Barris ha explicat a L’ACCENT que amb aquest homenatge recorden que en Jordi “és una víctima del que anomenen transició”, un període “que no va ser tant modèlic com ens volen fer creure” i en què “també s’hi va vessar sang”. I que, lluny de la traïció i la renúncia de molts polítics de l’època als ideals que deien defensar, reivindiquen un lluitador del que se senten hereus i amb el deure de mantenir la seva lluita, “que també és la nostra, per la independència i el socialisme als Països Catalans”. Com va dir Lluís María Xirinachs en el primer homenatge: “el Jordi és el nostre estendard i exemple. Sempre li serem fidels, i un dia serem lliures!”.