Vagi per ells. Vagi per totes nosaltres.
Corria l’agost de 2006. Enfilant de nit el curs del Llobregat en direcció a la plana ceretana ell em va dir que després de rumiar-hi força, creia que a les joves ens calia fer un cop de cap. Necessitàvem una sola organització juvenil robusta per vertebrar un moviment juvenil emancipador, que fos capaç de bastir espais de contrapoder. Que estava fart de desunions absurdes. Que ens apropava molt més del que ens distanciava i havíem de deixar aquella etapa enrere. Em vaig quedar estupefacte. Això no feia pas per ell. Vaig pensar que es feia gran, mentre em relatava, amb el seu habitual entusiasme contagiós, aquella visionària visió
Fatalment el dia següent la desgràcia va interrompre el nostre rumb ple de somnis, finint la seva, intensament viscuda, vida. Avui una placa amb versos del gran Estellés ens el recorda allà on va perèixer, al capdamunt del Carlit, torre vigia de la Cerdanya i de tot el país al nord de l’Albera. De sud a nord, el combat per la llibertat i la unitat del nostre poble plasmat en un senzill homenatge.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga. […]
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Aquell fatídic dia en Marc encara va tenir temps, amb la seva genuïna actitud, d’arrencar l’ensenya del jacobinisme francès enrotllada a la creu del cim. Company infatigable i militant únic, moltes vam conspirar insurreccions i victòries amb ell a l’antic Arran de Sants, i ara es construiran, en un espai d’idèntic nom, al llarg i ample dels Països Catalans. El part no ha sigut ni ràpid ni senzill, però estàvem disposades a dedicar-hi els esforços i la suor que fes falta. Al cap i a la fi, i més enllà de possibles compromisos generacionals, ens ho devíem a nosaltres mateixes. I jo d’alguna manera i humilment, també a ell, després d’aquella fecunda conversa recorrent una màgica nit d’estiu berguedana.
En els últims anys a la CAJEI ens havia tocat deixar absurdament i prematura a alguns companys en el camí. Només podem recordar-nos de vosaltres i maleir que no hagueu pogut veure aquest somni, que sovint vèiem llunyà, fet realitat. Hem plantat una il·lusionant llavor de futur, tot passant el testimoni. El jovent trepitja fort, s’obre pas en temps de misèries superlatives, ha perdut la por i ha pres la coratjosa decisió de vèncer. Marc, Carlos, Marc i Jusep: seguim, seguirem. I seguem, segarem arran, ara també. Sempre fins a la victòria. Amb vosaltres. En el vostre record i de part dels bons, fins a la mort.
Jordi E. C. és Ex-militant de l’Assemblea de Joves del Poblenou (CAJEI)
