Amb el 2010 tot just estrenat, en Montilla, pensant ja en la cursa electoral que li espera, ha ordenat tallar de soca-rel el debat sobre les vegueries convençut que només en pot sortir escaldat. Els seus consellers, fidels escolanets, no han badat boca. Ni tan sols aquells que se l’omplien parlant de vegueries i fins i tot s’han encarregat de redactar el projecte d’ordenació territorial que havia de concloure amb una llei que sembla que passarà aviat a millor vida. Amb el seu gest, en Montilla deixa molt clar qui mana al govern i qui és només una mera comparsa, una crossa que qui necessita utilitza al seu gust.
Amb les urnes a la vista, i amb alcaldes i presidents de Diputació posant el crit al cel per la pèrdua de poder que per ells pot representar el naixement d’una nova administració, en Montilla ha decidit que “això no toca” i ha preferit passar a una altra cosa, que les eleccions són molt a prop i fora del Palau de la Generalitat hi fa molt fred, i més quan l’hivern és gèlid com es preveu el d’enguany.
El gest de Montilla diu molt poc en favor seu com a governant. No ha fet res més que fugir de la controvèrsia (ja se sap que qui no fa res mai s’equivoca) per continuar mantenint tranquil·les, com a mínim, les seves aigües.
És cert que en un territori com el nostre, segurament amb l’índex d’administracions per ciutadà més elevat del planeta, es fa difícil entendre que en vulguem encara una altra. Afegir les vegueries als ajuntaments, a les àrees metropolitanes, als consells comarcals, a les diputacions provincials, al govern autonòmic, i a l’administració estatal té difícil justificació i segurament provocaria que, a casa nostra, hi hagués més administradors que administrats, i, sobretot, una munió d’emprenyats amb una legió de col·locats.
Com que això no hi ha qui ho entengui la solució més fàcil és aparcar les vegueries i tan tranquils. I no ha passat pel cap de ningú que les vegueries només poden tenir sentit si se suprimeixen les diputacions provincials i si es reordenen les competències dels consells comarcals? Segur que sí, el que passa és que el pastís de les diputacions és massa llaminer per a tots com per que decidim suprimir-lo sense més.
Si la nostra aposta és per les vegueries diguem alt i clar que cal suprimir les províncies i estructurar les funcions de les administracions supramunicipals restants (siguin metropolitanes o comarcals) d’una forma racional. I escoltem el clam del territori a l’hora d’estructurar aquestes noves divisions administratives que no han de respondre a l’escaire i el cartabó utilitzats des del despatx d’un funcionari de Barcelona sinó a les necessitats reals de la gent i als lligams històrics establerts entre les comarques d’aquest tram del país. Només així seran creïbles les vegueries i només així creurem que no seran més que una altra capelleta des d’on pagar favors i serveis prestats.