Zuma ja és president, i ara què?

Jacob Zuma aconseguia el 22 d’abril la quarta victòria consecutiva per al Congrés Nacional Africà (ANC en les seves sigles angleses) des que la democràcia es va instaurar al país el 1994. Els quasi 12 milions de vots superaven amb escreix els resultats de les dues anteriors eleccions de Thabo Mbeki i quedaven just per sota del resultat record de Mandela a les primeres eleccions. Després de 15 anys al govern sembla que el projecte d’alliberament de l’ANC continua viu. Però també després d’aquests 15 anys milions de sud-africans continuen esperant que les promeses fetes durant la lluita contra l’apartheid es compleixin.

>> I entrevista a Zwenzilima Vavi, secretari general de la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica (COSATU)

L’esperança que amb la democràcia tindrien feina, casa, serveis bàsics, educació, sanitat i els retornarien les terres robades pels blancs s’ha convertit, al final, en una realitat on l’apartheid només ha estat desmantellat legalment, però no socioeconòmicament i la majoria de la població continua vivint en la pobresa. Els townships on es va forjar un dels moviments d’alliberament més imponents del segle XX continuen patint els mateixos problemes socials que abans, però avui -sense l’esperit revolucionari que els contagiava- són camp abonat per la violència, l’alcoholisme, la xenofòbia o els fonamentalismes.

El canvi és votar el mateix
Amb aquesta perspectiva, com explicar que milions dels sud-africans més pobres hagin apostat per mantenir l’ANC al poder?

Després d’una dècada de presidències de Thabo Mbeki, responsable de les polítiques neoliberals que van empobrir encara més els més pobres i van disparar l’atur tot i viure un període d’expansió econòmica sense precedents, l’ANC va quedar sota la direcció de Jacob Zuma, un controvertit personatge, exvicepresident d’Mbeki, que va aconseguir derrotar-lo gràcies al suport dels sindicats i el partit comunista, aliats de l’ANC i virulents opositors a Mbeki.

El “nou” ANC ha promès durant la campanya electoral fer un gir en les prioritats de la política econòmica i beneficiar els més pobres. El pes dels aliats d’esquerra del moviment -sindicats i partit comunista, claus a l’hora de posar Zuma a la presidència- és més forta que mai i fins i tot Trevor Manuel, totpoderós ministre d’economia d’Mbeki semblava convertit a la nova doctrina i assegurava a L’ACCENT que “haurem d’expandir els serveis socials per als més pobres per tal de fer front a la crisi”.

Vistos els resultats electorals David van Wyk assegura que “la classe treballadora i els pobres han optat massivament per donar suport” a aquest gir. A més, assenyala que el fracàs del projecte d’Mbeki ha quedat palès amb el 7,4% del Congrés del Poble, el partit dels seus seguidors. Zuma sembla que té ara totes les cartes que tenia Mandela el 94 més unes quantes més. No sols té un suport popular i electoral igual d’ampli, sinó que es troba en una situació internacional en que el neoliberalisme està fortament desacreditat i on existeixen altres blocs regionals on recolzar-se, un cop acabada l’era de l’uniteralisme nord-americà. El rebombori que va generar la visita de Chávez el passat setembre seria una prova d’aquesta situació

Un Chávez africà?
Si només s’observés el fenomen Zuma des de la reacció dels grans poders econòmics i les classes mitges fàcilment es podria arribar a la conclusió que ens trobem davant un possible Chávez africà. Però lamentablement les coses no són tan senzilles, i menys a l’Àfrica.

Patrick Bond, un dels intel·lectuals de l’esquerra més reconeguts del país avisa que durant la campanya electoral “no s’ha donat cap missatge concret que porti a pensar que es donarà un canvi real”.
Fins ara Zuma ha fet moltes promeses però no ha explicat com pensa complir-les. Als electors ha assegurat feina, habitatge, serveis bàsics i reforma agrària. Als mercats financers els ha garantit que no tocarà la política econòmica. Mentre, la crisis global no sembla que vagi a deixar-li massa marge de maniobra per actuar en una línia socialdemòcrata.

Per la seva banda, l’activista i escriptor Ashwin Desai creu, irònicament, que al final Zuma serà positiu per a l’esquerra: “és incompetent, és corrupte, és masclista i prepotent, deixarà el camp abonat per a l’actuació dels moviments socials”. I llavors quin és el paper de dels sindicats i el partit comunista en aquesta nova etapa de l’ANC? Teresa Yates, directora d’Nkusi, organització que treballa per la reforma agrària és contundent: “volen càrrecs”.

>> Entrevista a Zwenzilima Vavi, secretari general de la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica (COSATU)

“Confiem plenament en la paraula del president”

La política de Zuma serà diferent a la d’Mbeki?
Sí, això és segur.

Però, si al final no canvia, què farà la COSATU?
S’ha d’haver vist aquesta campanya electoral per entendre que és inevitable aquest canvi. Al llarg de tots els mítings l’ANC ha mobilitzat centenars de milers de persones que clamaven per millores en l’educació, salut, desenvolupament social,… tota aquesta gent no pot ser defraudada.
Ens hem reunit amb Zuma i hem discutit quin serà aquest canvi, les noves prioritats i confiem plenament en la paraula del president.

La situació internacional els ho posa millor que durant el 94?
És obvi que ara les polítiques neoliberals estan desacreditades i que els grans mercats han perdut el seu poder per l’actual crisi. Molts governs canviaran les seves polítiques econòmiques.

Però al mateix temps la crisis els dificultarà complir totes les promeses de la campanya electoral.
Com la resta del món, el nostre país està sent afectat per la crisi global i s’estan perdent llocs de treball, però hem d’esperar que aquesta no durarà massa.
De totes formes Sud Àfrica és l’únic lloc del món on el govern treballa juntament amb els sindicats i per tant les principals línies de la política econòmica es decideixen entre el govern i els treballadors, així que es farà tot el que es pugui.

Veurem finalment una reforma agrària?
La COSATU ha estat pressionant molt sobre aquest tema. No es poden resoldre els problemes d’atur, pobresa o habitatge sense resoldre abans el tema de la terra. Hem jugat un paper molt important perquè la reforma agrària estigui a l’agenda política i farem que es dugui a terme.