[bar group="860×106"]

A la memòria d’Eduard Toldrà

toldraAquest país té un coneixement escàs de la seva història. En part per la ignorància generalitzada i en part pel fet que la colonització dels esperits fa percebre les coses pròpies com a minúcies. És per aquest motiu que sentireu parlar poc del fet que enguany fa cinquanta anys de la mort d’Eduard Toldrà. I és una llàstima per què Toldrà fou un dels principals (per no dir el principal) dinamitzador de la música catalana en el període de preguerra, quan tot estava per fer i tot era possible, i també en la postguerra, quan calia refer el poc que s’havia fet i tot era impossible.

Aquesta tasca, que li ha proporcionat un prestigi encara viu entre els músics catalans, la va realitzar amb el caràcter polifacètic que el va caracteritzar: compositor, director d’orquestra i violinista.

Com a compositor va escriure sobre textos de Salvat-Papasseit (La rosa als llavis), Sagarra (Vinyes verdes vora el mar, Cançó de vela), Carner (El giravolt de maig) i Garcés (L’ombra del lledoner o Cançó de l’oblit), entre d’altres autors amb la majoria dels quals tenia coneixença o amistat personal. A més és l’autor de la peça de cambra més coneguda del repertori català de cambra, Vistes al mar, inspirada en el poema de Joan Maragall, i de gran quantitat de sardanes.

En la seva faceta de director d’orquestra va fundar el 1924 l’Orquestra d’Estudis Simfònics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals i va haver de veure com la guerra frustrava el projecte de la Generalitat de crear una Orquestra Simfònica.

L’any 1941 li va ser oferta la tasca d’esdevenir director titular de l’Orquesta Nacional de España, que declinà, però el 1942 s’avingué a dirigir-la en una tongada de vuit concerts que foren un èxit rotund. L’Ajuntament de Barcelona li va proposar aleshores la creació de l’Orquestra Municipal. Va ser-ne nomenat primer director titular el 1944 enmig d’una precarietat material absoluta, s’hi estigué els disset anys següents i hi realitzà una tasca valorada com a excel·lent per tots els que van viure aquell període.

Finalment, com a violinista va fundar l’any 1912 el Quartet Renaixement, única formació estable d’aquest tipus al país, que va exercir una gran influència interpretant obres clàssiques, contemporànies i del propi Toldrà fins la seva dissolució l’any 1921.


[bar group="860×106"]