El passat 14 de gener els treballadors de metro vam decidir en assemblea començar una sèrie de mobilitzacions. Immediatament molts mitjans de comunicació van començar una nova campanya de difamació contra els qui movem Barcelona, frases com “ ja hi tornem a ser” , “xantatge” i “sindicalisme antic” tornen a la palestra.
Però per què “ja hi tornem a ser”? Aquesta és la pregunta que s’haurien de fer.
Fa quatre anys, amb l’arribada de l’alcalde Trias a l’ ajuntament de BCN els treballadors de TMB, empresa privada però subvencionada amb diners públics, vam patir un atac brutal en forma de retallades de tot tipus i colors, fins i tot un ERO signat per un sindicat que ens enviava “ de vacances” un mes a casa. Els treballadors de metro vam aconseguir aturar el cop gràcies a les mobilitzacions i la lluita sindical i vam acceptar com a mal menor una congelació salarial de 4 anys.
Els 4 anys han acabat i amb ells la pròrroga del conveni. El mes de setembre els treballadors vam aprovar en assemblea una plataforma de mínims on es proposava a l’ empresa atacar la precarització, la qual ha augmentat un 50% en 2 anys i una millora salarial després d’ anys de sacrificis. Ara després de quatre mesos de negociacions denunciem que enfront nostre tenim una Direcció que no aprofita les reunions per negociar sinó per passar als representants dels treballadors PowerPoints que fan referència a plans de reestructuracions de personal, a augment de precarització de llocs de treball, a baixades salarials, a pèrdues de caps de setmana i festius, etc. Ni tan sols han volgut entrar a debatre sobre la plataforma presentada pels treballadors, doncs el seu únic objectiu és destruir els guanys aconseguits en moltes dècades de lluita.
El nostre Metro continua la seva degradació, menys treballadors cada dia, jubilacions que no es cobreixen, estacions buides sense atenció als usuaris i menys manteniment de trens i maquinaria, reduint així la seguretat en el servei, menys neteja a estacions, més inseguretat per la retallada constant de personal de seguretat a les línies, etc.
Ens trobem davant una direcció formada per cadàvers polítics, tan aviat són expulsats dels seus alts càrrecs dins els ajuntaments de l’àrea Metropolitana, la sociovergència els recol·loca dins de TMB amb sous opacs però amb tota probabilitat escandalosos. Aquesta opacitat ha sigut denunciada repetidament i fins i tot un jutge ha dictat sentència i ha obligat a informar dels salaris del col·lectiu fora de conveni, però la Direcció continua sense fer-ho.
Abans de fet aquest pas s’ ha parlat amb els nous inquilins de la pl. St Jaume però sense cap èxit, tot són bones paraules cara la galeria però en el fons res ha canviat. Els polítics donen suport a polítics.
No ens queda un altre camí que el conflicte sindical, vagues i mobilitzacions de tota mena. Molt poc l’importa a aquesta Direcció les molèsties que patirà novament la ciutadania que utilitza el Metro i que manté amb els seus impostos una empresa dirigida per ineptes que s’aprofiten de ciutadans i treballadors.
