Moltes de les persones que llegiu això, el més probable, és que no conegueu Alacant. Que no hagueu passejat pels seus carrers, que no hagueu passat una setmana entre la seua gent, que no us hagueu amarat de la seua realitat, de les seues contradiccions, de tot allò que ha perdut ni de tot allò que ha aconseguit conservar. No és un retret, al capdavall jo tampoc he estat mai a Maó, a Perpinyà, a Vic, a Girona, o a Castelló; i en el cas que m’haguera recorregut cada comarca dels Països Catalans, tampoc les meues paraules en tindrien més legitimitat.
La Montse em demana 2500 caràcters, així que no els utilizaré per a valorar la Diada, ni el referèndum del Mas, ni la candidatura autonòmica de la CUP. Ans al contrari, plenaré aquest espai per a recordar-vos que allà lluny, físicament, mental, i malauradament política, hi ha Alacant. I que hi ha catalanoparlants, i castellanoparlants, i militants organitzats, i masses alienades, i treballadores precàries, i aturades, i desmotivació, i el Casal Popular Tio Cuc, i oblit, i homenatges a Miquel Grau, i silenci, i manifestacions, i preocupacions, i esperances, i reunions, i botellons, i amor, i desamor, i España 2000, i Esquerra Independentista, i incomprensió, i tendresa, i desarrelats, i aborígens, i govern del PP, i oposició veïnal, i solars abandonats, i horts comunitaris, i platges urbanitzades, i indrets paradisíacs, i edificis lletjos, i construccions centenàries, i gent mal educada, i gent ben bonica, i enemics, i amics, i especulació, i les torres de l’Horta, i mercadones, i Terratrèmol, i mentides, i honestedat, i especuladors, i la finca Morote, i egocentrisme, i una comarca viva, i apressats, i pacients, i feina, molta feina…al capdavall, segurament el mateix que a Maó, a Perpinyà, a Vic, a Girona o a Castelló; i que, per tant, Alacant no hauria d’estar tan lluny, ni mentalment ni política. Així que em costa entendre allò dels ritmes, i les velocitats, i el primer uns i després la resta, i el no podem perdre el tren, i l’ara és la nostra oportunitat. Em costa entendre perquè un govern de Mas és millor que un de Rajoy, perquè una UE és millor amb 28 que amb 27 estats, o perquè un explotador català és millor que un explotador espanyol. Em costa entendre perquè la secessió és millor que la construcció nacional, o perquè no aprenem la lliçó històrica d’Irlanda, al 1916. Segurament siga jo, l’obtús. O serà que visc a Alacant, molt lluny, i que sóc, som, prescindibles.