Albert Artigas, portaveu nacional d'Arran: “disposar d'una única organització que aglutina tot el jovent organitzat per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans ha contribuït al creixement del nostre moviment”

Albert Artigas, portaveu nacional d'Arran: “disposar d'una única organització que aglutina tot el jovent organitzat per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans ha contribuït al creixement del nostre moviment”

Dissabte 6 de desembre, Arran celebrarà la seva assemblea nacional en un moment clau, després de poc més de dos anys del seu naixement. A l’Accent entrevistem **Albert Artigas, en les seves últimes hores de **portaveu nacional** **abans de l’esmentada assemblea i responsable de comunicació. Artigas fa una valoració dels objectius aconsegits fins avui i dels reptes que queden pendents a partir d’ara.

En quin estat de salut arriba Arran a l’assemblea nacional d’aquest dissabte?

ARRAN arriba a la seva primera assemblea nacional després d’un procés de dos anys de consolidació i creixement ininterromput. L’organització compta actualment amb unes 700 militants i una setantena d’assemblees arreu del país. El nou període que iniciarem a partir d’aquest proper cap de setmana ha de servir per mantenir aquesta tendència i aprofitar que ja disposem d’un projecte fort i consolidat per incrementar la qualitat i quantitat de la nostra acció política.

Dos anys i escaig després del naixement d’Arran, quina valoració feu de la tasca desenvolupada durant aquest temps?

Han estat dos anys i mig d’una intensitat descomunal. Només cal fer un cop d’ull als nostres canals de comunicació i als de les nostres assemblees per fer-se’n una idea. El treball desenvolupat en el marc de la campanya “Només Lluitant Tenim Futur” o la presència de l’organització en totes les diades en són dos exemples clars. La valoració general només pot ser positiva.

Quins són els objectius més importants que heu complert?

El principal objectiu d’ARRAN és la construcció d’un moviment juvenil fort i consolidat als Països Catalans que sigui capaç, en el marc de la Unitat Popular, de subvertir totes aquelles problemàtiques que patim el jovent treballador dels Països Catalans. Arreu del país, hem començat a fer les primeres passes que ens han de dur a l’assoliment d’aquest objectiu. Trobo que aquest és un dels resultats més interessants de la feina que hem desenvolupat aquest temps i estic segur que l’etapa que iniciem ara servirà per seguir avançant en aquest sentit.

En quins aspectes ha estat beneficiosa la fusió dels diferents moviments de l’esquerra independentista de fa dos anys?

El naixement d’ARRAN neix de la necessitat, en el si de l’Esquerra Independentista, de disposar una sola organització juvenil forta i cohesionada. L’experiència d’aquests dos anys i mig ho posa de manifest. El fet de disposar d’una única organització que aglutina tot el jovent organitzat per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans ha contribuït molt positivament al creixement del nostre moviment, així com a la qualitat, la projecció i la incidència de la nostra activitat política als carrers.

cropped-webcapceleraarran1

Com valoreu la implantació territorial que heu aconseguit?

ARRAN experimenta, des de la seva constitució el juliol de 2012, un creixement sostingut tant en nombre d’assemblees com de noves militants. Cal tenir en compte, però, que aquest creixement es troba principalment inscrit en determinades àrees del Principat. Fer extensiu aquest creixement a totes les comarques dels Països Catalans és una tasca pendent que haurem d’atendre en aquesta nova etapa que ara iniciem.

De quina manera s’ha aconseguit estabilitzar la fusió entre Maulets, CAJEI i altres entitats juvenils dels Països Catalans?

L’experiència aportada per militants provinents de diferents tradicions polítiques, així com l’entrada de moltes noves militants en un projecte unitari, ha resultat en una nova manera de fer i organitzar-se que avui defineix la idiosincràsia pròpia d’ARRAN. Aquest procés ha tingut lloc de forma natural i és el fruit del treball conjunt en el dia a dia de l’organització.

De quina manera heu treballat per ampliar el nombre d’assemblees territorials arreu del país?

L’element renovador derivat del naixement d’un nou projecte amb una nova marca, acompanyat d’un ús apropiat de les eines comunicatives de què disposem, va ser determinant en un inici per al creixement de l’organització. ARRAN és percebuda avui com l’organització de referència per a multitud de joves independentistes que creuen en la necessitat d’organitzar-se i lluitar per transformar la societat de forma integral. La quantitat i qualitat de la feina feta i l’excel·lent tasca realitzada per les companyes responsables de l’expansió de l’organització són també elements importants per explicar el nostre creixement.

Quina relació heu establert amb les altres organitzacions de l’Esquerra Independentista?

La relació amb la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista (EI) ha estat constant, tant a nivell nacional com en cada realitat. Pensem que el contacte constant i el treball conjunt entre les diferents organitzacions que conformen l’EI és una condició indispensable per al funcionament del moviment tal i com l’entenem avui. El compromís d’ARRAN en aquest sentit és clar i creiem que s’ha evidenciat de forma repetida els darrers trenta mesos.

De totes aquestes organitzacions, segurament la que us toca més d’a prop és el SEPC. Quin treball conjunt s’ha dut a terme?

Moltes militants d’ARRAN que cursen els seus estudis en instituts i universitats dels Països Catalans formen part també del SEPC. Creiem que és indispensable afavorir aquesta doble militància. Primer, perquè la presència del discurs de l’EI als centres d’estudi és d’una valor estratègic incalculable. Segon, perquè sovint la militància estudiantil constitueix una porta d’entrada important de militància al nostre moviment. La realització de campanyes conjuntes com la de “No paguem” en defensa del transport públic és un dels fruits d’aquesta aposta. Creiem que cal mantenir aquesta tendència i incrementar els propers anys el nombre de campanyes que realitzem conjuntament.

La realitat dels joves també està marcada per les dificultats d’accés al món laboral, i la precarietat que aquest món ha instaurat. En aquest sentit, heu teixit relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical o algun altre sindicat?

Per descomptat, la lluita contra situació d’atur, precarietat i indefensió als llocs de treball que patim el jovent té un protagonisme central en la nostra acció política. Creiem que és indispensable l’organització del jovent als seus llocs de treball així com el foment d’iniciatives com les assemblees d’aturades. De tot això n’hem parlat recentment a la campanya “ARA i AQUÍ, el jovent construïm alternatives”. Ara bé, per dur a terme aquesta tasca és essencial la participació en la lluita sindical, principalment amb la COS, però també amb altres sindicats de classe i anti-capitalistes presents al nostre territori. En aquest sentit, vam impulsar conjuntament amb la COS la campanya formativa “El lloc de feina com a espai d’intervenció política”.

Quina és la posició de l’organització en relació al “procés sobiranista” del Principat?

Entenem el procés de sobirania del Principat com una més de les manifestacions de l’esgotament de la via autonomista i el règim decadent de 1978. Aquest fet, sumat a molts altres factors han fet que el catalanisme autonomista, que fins fa més de 10 anys era hegemònic en aquesta part del país, hagi virat decididament cap a l’independentisme. Els gairebé dos milions de vots independentistes del passat 9N són el darrer exemple d’aquesta situació. Creiem que el moviment favorable a la independència al Principat ha posat el dret a l’autodeterminació al centre del debat polític però presenta un seguit d’elements que sovint entren en contradicció amb el nostre projecte: Primer, l’acceptació del mapa autonòmic de la Comunitat Autònoma de Catalunya com a marc nacional de referència. Segon, el seu caràcter pretesament “transversal”, que sovint exclou del debat tot allò que té a veure amb el procés transformació social que creiem que ha d’acompanyar qualsevol procés d’independència. Amb tot, creiem que com a moviment revolucionari cal que l’EI se sobreposi a aquestes contradiccions per incidir políticament en aquest procés i que aquest resulti favorable a l’assoliment dels nostres objectius estratègics. La campanya a favor de la desobediència a les lleis espanyoles, la denúncia de la institucionalització del procés i la socialització d’un discurs transformador amb la campanya “Independència per Canviar-ho TOT” són un bon inici, però cal seguir treballant intel·ligentment en aquest sentit sent conscients en tot moment de quin és el nostre full de ruta i convençudes nostre programa polític no admet renúncies de cap tipus.

Després de cridar a la desobediència pel 9N, quina és ara l’estratègia a seguir?

L’estratègia de l’EI és l’acumulació de forces en el marc de la Unitat Popular per avançar cap a la construcció d’uns Països Catalans que siguin independents, socialistes i feministes. Cada decisió que prengui el nostre moviment en el marc del procés de sobirania del Principat ha d’anar encaminada en l’assoliment d’aquests objectius estratègics i el procés de sobirania del Principat no pot constituir una excepció a aquesta premissa.

arran (1)

El 20 de juny de 2013, el Govern de la Generalitat va vetar la participació d’Arran al Pacte Nacional pel Dret a Decidir al considerar que l’organització representava les joventuts de la CUP. Què en penseu d’aquesta etiqueta?

Per descomptat, no ens sentim identificats amb aquesta etiqueta. ARRAN, com la CUP i la resta d’organitzacions de l’EI, disposa d’una estructura orgànica pròpia. El fet que sovint se’ns identifiqui com a “joves de la CUP” respon a un intent d’assimilació del nostre moviment a l’estructura de les “forces polítiques tradicionals”. L’organització sectorial de l’EI és un element que caracteritza el nostre moviment, que l’enforteix, i pel qual apostem decididament com a organització.

Heu establert contactes amb altres organitzacions juvenils favorables a la independència o al dret a decidir? Fins i tot amb joventuts de partits polítics amb representació parlamentària?

El passat mes de setembre vam emetre un comunicat conjunt amb organitzacions juvenils independentistes revolucionàries dels pobles oprimits per l’Estat Espanyol a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquest posicionament conjunt s’emmarca en la campanya “Som el vostre pitjor malson”, que vam iniciar fa tot just un any.

Després de dos anys, quins són els principals reptes i lluites de futur que us plantegeu?

Com ja he comentat, l’objectiu central d’ARRAN és la construcció d’un moviment juvenil fort i cohesionat arreu dels Països Catalans amb capacitat d’incidència per donar resposta a totes aquelles problemàtiques que són pròpies del nostre col·lectiu. Els propers dos anys han de servir principalment per avançar de forma decidida cap a la consecució d’aquest objectiu. Això passa per la creació d’estructures de participació juvenil en cadascuna de les realitats locals del país que, en darrer terme, han de servir a l’acumulació de forces en un pol de contrapoder –la Unitat Popular – que sigui capaç capaç de protagonitzar un procés de canvi integral en el marc dels Països Catalans.

Un d’aquests reptes passa per una major implantació territorial a zones com el País Valencià o la Catalunya Nord?

ARRAN ha crescut molt i de forma sostinguda els darrers dos anys i mig. No obstant, hi ha territoris del país on aquest creixement no s’ha experimentat amb la mateixa intensitat. Un objectiu per als propers dos anys serà garantir la presència de la nostra organització arreu del país.