Del poble igbo, instal·lat a les dues ribes del riu Níger, no en coneixem gran cosa. Durant els convulsos anys seixanta del segle passat va ocupar algunes portades de periòdic quan, el 30 de maig de 1967, va declarar la seva independència de Nigèria. Però el nou estat de Biafra va haver d’afrontar des d’un primer moment una guerra amb la intervenció de tercers països que li van dificultar consolidar-se. Finalment, després de gairebé tres anys de conflicte armat, anunciava la seva capitulació el 12 de gener de 1970. Ara bé, guerra de Biafra a banda, els igbos haurien de ser populars també per un adagi de la seva cultura que ha fet fortuna gràcies en bona mesura al seu escriptor més reconegut, Chinua Achebe: Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caça sempre glorificaran al caçador.
Com qualsevol altra episodi històric, la transició espanyola tampoc no s’escapa d’aquesta lògica. El període de temps en què es va anar transformant una dictadura en una democràcia parlamentària va ser possible gràcies a l’acord a què van arribar una majoria de forces polítiques, sindicals i socials provinents tant del règim com de l’oposició. Però en el camp de l’antifranquisme, l’espai polític que quedava a l’esquerra del PCE-PSUC veia l’operació reformista com una ocasió perduda no només de desempallegar-se de les rèmores feixistes sinó també, mirant al futur, de posar les bases per a construir un nou model de societat més just i lliure. Però com que la seva aposta política, la ruptura, va resultar derrotada, la seva presència tant durant el tardofranquisme com durant la transició ha estat invisibilitzada o ridiculitzada.
Per tal de mirar de superar aquesta situació, fa un any i mig se celebrava a Madrid el Congrés Las Otras Protagonistas de la Transición que tindria, mesos després, una rèplica a Barcelona. Més d’un centenar de ponències van contribuir a seguir reconstruint la història d’aquest espai polític amb la voluntat de resistir-la el protagonisme silenciat. Ara, un any i mig després, Barcelona en recull el testimoni i organitza el II Congrés Les Altres Protagonistes de la Transició: Mobilitzacions socials i esquerra radical.
Aquesta segona edició se celebrarà els propers 11, 12 i 13 d’octubre a l’Ateneu Popular de Nou Barris que és, justament, fill d’aquelles lluites. El programa, que s’iniciarà el divendres a les quatre, s’obrirà amb una taula rodona sobre el paper dels moviments socials i l’esquerra radical durant la transició amb els testimonis del Juan López (Ateneu Popular de Nou Barris), l’Eva Fernàndez (UAB), i l’Iñaki García (El Lokal). La presència de militants de l’època no es clourà aquí ja que les diferents taules que s’aniran succeint durant tot el cap de setmana aniran combinant l’exposició de comunicacions d’investigadors i els testimonis dels altres protagonistes.
