Amenaça de més de 300 anys de presó a la lluita per una universitat pública

Vint-i-set persones encausades: 25 estudiants, un professor i treballador del PAS. A vint de les encausades, la fiscalia els demana onze anys i cinc mesos de presó; a les altres set, 13 anys i vuit mesos. La suma total arriba als 324 anys. Tant l’estudiantat com l’advocat defensor ho consideren un “judici polític” que busca “venjança” i una demostració de força contra tothom qui lluita contra la universitat pública.

Dimecres 6 de juliol saltava la notícia: la fiscalia feia públiques les peticions per a les encausades per ocupar el rectorat de la UAB l’any 2013 en plenes mobilitzacions en defensa de la universitat pública. Aplegades sota la campanya Som 27 i més, la plataforma feia mesos que s’havia presentat i esperava la petició fiscal per seguir endavant amb la campanya.

Daniel Tubau, membre del SEPC i de la CAF UAB

Un cop sabuda la petició fiscal, des d’Alerta Solidària i el SEPC -Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans- van convocar una roda de premsa que ha tingut lloc el dijous 7 de juliol al pati de filosofia de la UB. A la taula, l’estudiant Daniel Tubau, membre del SEPC i de la CAF -Coordinadora d’Assemblees de Facultat- de la UAB, així com l’advocat Eduardo Cáliz, que porta 24 de les estudiants. Rere seu, desenes d’encausades i solidàries amb cartells de la campanya Som 27 i més.

Tubau ha agraït la presència de mitjans i solidàries abans de donar pas a la lectura del manifest [sencer, a sota]. En ell, denuncien “l’escala repressiva” contra qui lluita per la transformació social, també en la comunitat educativa. Es consideren “dissidents” en defensa de la universitat pública “que van tenir la gosadia de reclamar a l’equip de govern de la UAB una cosa tant simple i legítima com que complís amb els compromisos aprovats al claustre”, afirma. Ha afirmat que no tenen por de la repressió i que seguiran “lluitant per allò que consideren just”. Ha acabat fent una crida a la solidaritat per tal d’aturar el “procés de persecució i judici polític” a la lluita per una universitat pública, gratuïta, popular i de qualitat.

Cáliz ha valorat l’escrit de la fiscalia, que ha dividit en tres blocs. D’una banda, hi ha la denúncia pel tancament al rectorat: les acusacions són per presumptes delictes de desordres públics, violació de domicili de persona jurídica, danys qualificats i coaccions als treballadors. Per tot plegat, la fiscalia demana un total d’onze anys i cinc mesos de presó i 9.600€ de multa a cada acusada, a part d’una responsabilitat civil de 383.800€ a dividir entre les encausades.

El segon bloc és de faltes, per a les quals hi ha algunes persones denunciades. El tercer és un escarni a l’aleshores vicerectora d’estudiants, Sílvia Carrasco; el presumpte delicte és de coaccions i demanen 28 mesos de presó. Cáliz qualifica de “delirant” la petició fiscal d’onze anys i cinc mesos per a vint persones i de tretze anys i vuit mesos per a les altres set.

“Aquesta petició de penes és absolutament delirant, no es pot analitzar des d’un punt de vista jurídic ni de dret penal”, ha assegurat l’advocat. Cáliz afirma que només es pot analitzar des d’un punt de vista polític: “és un atac frontal a l’Esquerra Independentista, als moviments socials, al moviment llibertari, a totes les persones que lluitaven i lluiten en defensa de la pública”.

L’advocat considera que aquest escrit de qualificació és “un atac frontal a la democràcia” que té per objectiu la “pura venjança” contra tothom qui lluita en defensa de la universitat pública i el sistema neliberal, i no pas castigar uns determinats fets. S’hi ha refermat en anunciar que poc abans de la roda de premsa els havien trucat del rectorat de la UAB per confirmar que es retiren del cas com a acusació particular. Cáliz espera que així sigui i que retirin la petició de responsabilitat civil que incorpora el procediment. Tenen pendent reunir-se amb els serveis jurídics i que es retirin formalment del cas. Fet i fet, és ara quan la fiscalia ha donat trasllat a les acusacions perquè formulin les demandes particulars. “Tot segueix endavant, anirem a judici amb aquestes peticions fiscals”, ha assegurat.

L’advocat Eduardo Cáliz

“Les peticions excedeixen molt més del que va succeir a la UAB, tenen un objectiu polític que va molt més enllà del que va passar allà i això ho demostra que la UAB se’n retiri i el fiscal realitzi peticions desproporcionades” ha reblat Cáliz. Ara, esperen que la professora i les estudiants citades com a denunciants no presentin acusacions particulars en els deu dies que tenen per fer-ho. El judici encara pot trigar mesos o anys.

El portaveu Daniel Tubau ha refermat la idea de la lectura que fan d’un “judici polític que no té cap altra intenció que criminalitzar el moviment estudiantil de la UAB”. La retirada de la UAB l’entén com una “neteja de cara” del rectorat, ara que ha canviat d’equip de govern. “Intenten conciliar la pau dins la comunitat educativa, intenten millorar la relació estudiants-rectorat” ha afirmat.

En declaracions posteriors a la roda de premsa, Tubau no considera casual que la petició surti ara: “acaba de sortir el decret de preus del curs 2016-17, que no aplica la moció aprovada pel parlament de Catalunya conforme es reduirien un 30% les taxes universitàries”. I ha afegit que en ser juliol hi ha una desmobilització gairebé total dels moviments socials i en especial de l’estudiantil. La roda de premsa l’han fet per “situar el cas a l’agenda política”, afirma. Valora que de moment han aconseguit una resposta immediata del rectorat UAB. “Era un dels objectius; ara, toca lluitar per l’absolució de tothom i més veient desmesurades penes de fiscalia”, explica.

Sobre l’ocupació del rectorat el 2013, Tubau argumenta que va ser una tancada multitudinària, del conjunt de l’estudiantat de la UAB i que s’han agafat 25 caps de turc”. “En el procés previ i post-ocupació, la UAB era un Estat policíac: la seguretat privada perseguia, buscava i informava constantment de tots els moviments de tothom qui es considerava perillós per la universitat o tenia un paper important en moviment estudiantil”, explica. Afirma que en les diligències policials hi ha anotacions de reunions de gent al bar que evidencien seguiment.

Manifest de la plataforma Som 27 i més

Ahir, se’ns informava del darrer pas en l’escalada repressiva contra aquells qui lluiten per a les classes populars i en pro de la transformació social.

Ahir, vam constatar que reclamar a les institucions universitàries el compliment dels acords presos democràticament en el si de la universitat costa 300 anys de presó i més de 400.000 €.

Ahir, de nou, se’ns deixava ben clar que la protesta contra el poder, les desigualtats, les injustícies i la transformació social no pot ser tolerada per aquells qui ostenten el poder, i en conseqüència, ens van deixar clar que hauríem de tenir por.

Ahir, ens tornaven a confirmar,que la pau social a la comunitat educativa, així com a la resta de la societat, s’ha de mantenir, i aquesta pau, es manté al preu que sigui.

Aquest preu són 27 persones. 27 persones en un procés judicial que comença amb una llista negra encarregada pel rectorat de l’autònoma amb noms i cognoms d’aquells que s’atrevien a qüestionar les seves pràctiques despòtiques i antidemocràtiques.

27 noms triats d’entre tantes persones que es van mobilitzar l’abril del 2013, tots en una llista, entregada als mossos d’esquadra de la ma de l’equip de govern de la U A B.

Feina ben feta, com si ho haguessin feta tota la vida. I continua. Continua amb una investigació malaltissa del cos de Mossos d’Esquadra que parla de complots per enderrocar el règim, denúncies de vicerectores que es presenten com a acusació particular i governs de la UAB que sota un posat progressista amaguen la cara fosca de la repressió i l’autoritarisme quan són qüestionats.

El resultat, una fiscalia que suma anys i anys de presó 27 persones que s’han atrevit a desafiar-los. I en sumem més de 300, en penes d’entre 11 i 14 anys contra les 27 dissidents.

Dissidents en defensa de la Universitat pública, dissidents entossudides en defensar els seus drets com a estudiants, com a professores i com a treballadores. 25 estudiants, 1 membre del professorat i 1 del PAS que van tenir la gosadia de reclamar a l’equip de govern de la UAB una cosa tant simple i legítima com que complís amb els compromisos aprovats al claustre. Sí, això reclamava la tancada al rectorat que ens ha dut fins aquí, que l’equip de govern complís amb els acords del màxim òrgan de representació de la universitat, simplement això. Acords com no aplicar l’augment del 66% de taxes universitàries, la implementació d’ajudes pel transport públic o la retirada d’expedients contra estudiants que s’havien mobilitzat anteriorment. Acords que, per cert, i com no podia ser d’altra manera, a dia d’avui segueixen sense aplicar-se.

Avui, les estudiants represaliades per aquests fets -el conjunt d’assemblees de facultat de la UAB, el SEPC, la CGT i la resta d’organitzacions que han mostrat el seu suport envers el 27-, som aquí per donar un missatge clar.

LA SEVA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ i les futures mobilitzacions, que seguiran i que han de seguir, plantaran cara a la privatització, i lluitaran fins arribar a una universitat pública, gratuïta i de qualitat.

Totes aquelles que tornarem a sortir al carrer, a plantar cara a un sistema educatiu injust des del sindicalisme, l’assemblearisme, les institucions, els col·lectius juvenils, feministes, llibertàries, independentistes, comunistes, de viles, barris i pobles, seguirem lluitant per allò que considerem just i sent més conscients que mai que podem ser condemnades a més d’onze anys de presó diem ben clar: NO TENIM POR, NO ENS ATURAREU, GUANYAREM.

Per això, us encoratgem a totes solidaritzar-se amb el nostre cas des de qualsevol racó d’aquest país, però sobretot, a seguir lluitant.

Per l’aturada d’aquest procés de persecució i de judici polític.

Perquè som lluita, som mobilització i som resistència i solidaritat, perquè som 25, 27 i moltes més!

Per una universitat pública, gratuïta, popular i de qualitat.

La roda de premsa ha acabat amb aplaudiments de les solidàries