Els resultats del 9N

El resultat del 9N és, en termes de mobilització, un resultat que aconsegueix trencar la frontera de l’èxit. Tothom s’havia resistit a posar una xifra de participació que validés el 9N, però s’havia estès la convicció que qualsevol participació per sota del milió i mig seria un fracàs, i qualsevol participació per damunt dels dos milions seria un èxit.

Si analitzem els resultats de les opinions emeses, aquests ja entren en un terreny més conegut. Els gairebé dos milions de vots independentistes corresponen tant als resultats electorals de 2012 com a les enquestes que el CEO fa regularment. Això vol dir que els partidaris de la independència van acudir massivament a les urnes, com també ho van fer una part important dels votants del Sí-No que es van sentir interpelats per les postures de UDC i ICV.

El format de la consulta -sense capacitat per a interpel·lar tot el cos electoral, sense campanyes contraposades sobre les opcions de vot- impedeix poder afirmar si els partidaris de la independència han augmentat la seva base social o si són un cos cohesionat i altament mobilitzat però que es manté pràcticament igual que dos anys enrere.

El resultat del No és un resultat infrarepresentat, ja que els partits que el representen havien cridat a boicotejar el 9N, però les més de cent mil persones que van anar a votar per aquesta opció contrasten amb les només 30.000 que mobilitza l’espanyolisme cada 12 d’octubre. La seva fortalesa prové més del fet de ser l’opció del status quo que no pas de l’articulació social i representants legitimats.

Els resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona

El suport a la independència es juga, sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Si observem els resultats del 9N sumant les dades del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès occidental, podem obtenir una primera visió.

Pel que fa a la participació, en aquestes tres comarques han votat 1.051.118 persones. Això significa que un 46% del total de vots emesos a Catalunya ho han estat en aquestes comarques. Pel que fa a la seva població, aquestes tres comarques tenen el 52% de la població total de catalunya.

Pel que fa als partidaris del sí-sí, ho han estat 798.070. Un 76% dels vots emesos, gairebé cinc punts per sota del global. Sobre el total de Catalunya, de tots els vots partidaris del sí-sí emesos, el 44% ho han estat en aquestes tres comarques.

Pel que fa als partidaris del sí-no, han dipositat 142.686 vots. El 13,5% dels vots emesos en aquesta comarca, tres punts i mig per sobre dels resultats globals. En el còmput global del sí-no, el 63% dels vots obtinguts a tot Catalunya provenen d’aquestes tres comarques.

Fins a 59.768 partidaris del no han acudit a les urnes en aquesta àrea metropolitana. El 5,7% dels vots emesos, només un punt més que la mitjana global. En el còmput global dels vots partidaris del no, el 59% d’aquests han estat emesos en les tres comarques metropolitanes.

Comparació amb l’estatut de 2006

Comparar participació i resultat amb altres convocatòries electorals és dificultós. Les condicions no eren les mateixes, i el comportament electoral ha variat profundament en els darrers 4 anys. Tot i així, hi ha algunes dades a destacar. La més important serà si més gent ha votat per la independència que no pas ho va fer en favor de l’estatut actualment vigent. Amb el 96,80% de meses escrutades, el sí-sí es troba només a 80.000 vots del sí a l’estatut. Si la participació en aquestes meses és proporcional a la resta, i els seus resultats també, ens podem trobar davant un empat tècnic entre els dos resultats.