Aprovada la llei d’educació que “col·loca la xarxa pública en condicions de subsidiarietat”

Malgrat les tres vagues i diverses mobilitzacions del professorat que hi ha hagut al llarg del curs, aquest dimecres al matí s’ha aprovat la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). El text ha tingut el suport de CiU, el PSC i ERC, pel que fa a ICV han votat en contra d’alguns articles i PP i Ciutadans han votat en contra.

El sindicat USTEC (un dels més actius ens les protestes contra la LEC els darrers mesos) ha fet públic un comunicat on reitera la seva oposició a la Llei perquè, entre d’altres motius, “col·loca la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i empitjora les condicions de treball del professorat”.

La preocupació per la consolidació del finançament públic és una de les motivacions principals que ha motivat les mobilitzacions aquest curs. I és que són diversos els aspectes de la llei que ho consoliden, segons l’USTEC: “Amplia els concerts a noves etapes educatives: 0-3, Batxillerat i Formació Professional, el que implica més diners públics gestionats per centres privats i un augment de la segregació social a l’educació; estableix mecanismes a través dels quals es pot destinar diner públic per a la nova construcció de centres privats concertats; i consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, serveis educatius, extraescolars”.

D’altres motius que han dut les mestres i els mestres de l’USTEC a oposar-se frontalment a la llei i a sortir al carrer aquest curs són que la LEC “consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu, destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat, permet la segregació per sexes o que no hi ha un compromís clar d’inversió pública, ni tampoc cap compromís de dedicar més recursos als centres públics que són els que tenen més mancances”.

Així doncs, l’escola pública catalana al Principat veu com les intencions privatitzadores que estimulen les doctrines neoliberals ha adquirit rang de llei.