Apunts del context
Qui és l’advocat de la Infanta Cristina? / Operació Petit Príncep / “Què esteu esperant per fer el referèndum?” / Les primeres relliscades del Consell de la Transició Nacional.
Qui és l’advocat de la Infanta Cristina?
No ens referim a Miquel Roca, que és qui hi posa el nom, sinó al catedràtic de dret penal Jesús Maria Silva Sánchez, que serà qui exercirà la tasca. Amb càtedra a la Universitat Pompeu Fabra i persona molt pròxima a l’Opus Dei, Silva és un dels màxims experts mundials en la teoria del delicte de cooperació necessària. Precisament el delicte que s’imputa a la filla del monarca.
D’altra banda, l’encàrrec de la defensa al bufet de Roca per decisió directa de Juan Carlos I ha esdevingut una metàfora de la decrepitud de la vella guàrdia de la Transició. Més enllà de metàfores, però, cal preguntar-se quines garanties té Roca, ja en la part final de la seva etapa professional, que el veredicte serà favorable a la seva clienta. O Roca s’està arriscant a enterrar tota la seva carrera d’advocat i de serveis a l’Estat sota la llosa de ser el fallit advocat defensor que no va poder evitar una condemna a la infanta?
Operació Petit Príncep
Ho destapava La Vanguardia el diumenge 14 d’abril. CDC ha iniciat una estratègia de congelar la seva activitat i la de la delegació de la Generalitat a Catalunya Nord. L’objectiu és treballar-se el suport de França de cara a la batalla que es plantejarà a nivell europeu sobre el dret a decidir del Principat. De seguida, l’inefable Jordi Vera, dirigent de CDC a Catalunya Nord, va sortir a desmentir la informació.
Però malgrat aquest desmentiment, molts activistes nord-catalans donaren credibilitat a la informació de La Vanguardia perquè precisament havien ja notat les conseqüències d’aquesta lenta retirada del suport de la Generalitat.
“Què esteu esperant per fer el referèndum?”
El delegat del CIEMEN, David Forniès, que assistí a la trobada de representants dels partits polítics nacionalistes de tot Europa (ALE, coalició en la que estan integrats ERC, Unitat Catalana, el PSM i el Bloc) diu que aquesta era la pregunta que li formularen molts dels assistents. Així ho narra en el seu bloc, on també explica com li van fer arribar dubtes sobre diversos aspectes del procés. Com és que hi ha clàusules que preveuen l’ajornament de la consulta? Per què s’allarga tant la convocatòria d’un referèndum amb el suport que va obtenir a les urnes el passat 25N? Què s’amaga darrera l’ús de terminologia equívoca com dret a decidir o estat propi? Des de fora, doncs,sembla que també s’adonen de l’estratègia de dilació que ha adoptat CiU.
Les primeres relliscades del Consell de la Transició Nacional
Si ja la composició d’aquest organisme va generar seriosos dubtes sobre la idoneïtat d’alguns dels seus membres, i no va deixar-ne cap sobre el sectarisme a l’hora d’escollir-los d’entre l’òrbita més filoconvergent, les primeres accions públiques d’aquest organisme.
En la primera declaració pública, el divendres 12 d’abril, el seu president Carles Viver Pi-Sunyer -que havia estat magistrat del Tribunal Constitucional- va començar a arremetre, sense venir al cas, contra la forma en que s’havia aprovat l’estatut d’Andalusia, titllant-la de poc democràtica. L’endemà, i enmig dels rumors sobre el suposat espionatge del CNI a polítics destacats del Principat, alguns dels membres del consell de la transició van començar a saludar per twitter al suposat espia que tenien assignat. L’acció, una xarlotada grotesca, es produïa en els mateixos dies en què es recordava com l’autèntica guerra bruta de l’estat havia acabat amb la vida de Guillem Agulló.
