Què tenen en comú un falangista de camisa blava, un Ciudadano de tot arreu menys de casa seva, i un advocat general de l’Estat? Que tots tenen por que els i les catalanes puguin, algun dia, decidir lliurement el seu futur; que tots coincideixen, ja sigui a sang i foc o mitjançant recursos, decrets i prohibicions diverses, en la imposició i en la negació sistemàtica del dret del nostre poble a decidir sobre si mateix.
Aquesta és la trista realitat que han d’afrontar a hores d’ara els Països Catalans, condemnats eternament a la imposició espanyola i francesa. Arenys de Munt s’ha convertit aquests darrers dies en una representació de dignitat nacional gràcies a la convocatòria d’una consulta sobre la independència de Catalunya (ja posats a la feina de consultar podíem haver-ho fet sobre la Catalunya completa, els Països Catalans) que ha suscitat l’esperança de qui aspirem a que el nostre país exerceixi algun dia el seu dret a l’autodeterminació.
L’exemple de dignitat que representa Arenys no ha passat desapercebut als guardians de les essències pàtries espanyoles. Així doncs, camises blaves, Ciudadanos diversos, i picapleits a sou de l’estat s’han posat en marxa a fi de imposar de nou la seva una, grande y libre. Fins i tot els falangistes, que fins fa poc no sabien ni tan sols ubicar Arenys de Munt al mapa (de fet, és molt probable que encara ara no sàpiguen fer-ho) amenaçaven de desembarcar al Maresme a atemorir els vilatans, convertint-se en braç armat dels inquisidors espanyols. De bracet de la Falange, l’advocat general de l’Estat s’ha esmerçat en eximir arguments jurídics que haurien d’impedir la realització de la consulta. “L’objecte de la consulta és manifestament contrari a d’interès general de tots els espanyols” o “la celebració de la consulta podria suposar un exemple per a altres municipis o administracions per a vulnerar l’ordenament jurídic” són els arguments que ha exposat. Uns arguments que posen en evidència que els falangistes i els seus companys de viatge estan d’allò més cagats davant de la consulta arenyenca: primer, perquè els partidaris de la independència en puguin resultar victoriosos; segon, perquè es pugui estendre l’exemple i d’altres viles i ciutats s’apuntin a consultar els seus conciutadans, un exercici que només poden voler impedir no ja els enemics de Catalunya sinó els enemics de la democràcia.
Arenys de Munt és aquests dies símbol de desobediència, rebel·lia i dignitat. D’aquí al 13 de setembre totes i tots serem arenyencs, com serem seronencs quan Seròs segueixi l’exemple d’Arenys i estengui la taca d’oli de la desobediència que hauria d’arribar ben aviat a tots els racons dels Països Catalans. Ni falanges, ni Ciudadanos, ni recursos, ni prohibicions han de poder aturar el desig de llibertat d’aquest poble. Endavant, doncs, amb la desobediència!