Atzembla: 'La música és la nostra eina per difondre un missatge de disconformitat'

Atzembla: 'La música és la nostra eina per difondre un missatge de disconformitat'

Vicent Antoni, Rafa Contell i Àngel Margareto, membres del grup musical Atzembla. La formació de l’Horta presenta El teu viatge, el seu segon treball. Onze noves cançons que s’endinsen pels mars de la llunyania, les dunes del desert o els viaranys de la memòria. Després d’una feixuga gravació, que els ha portat pels estudis Ground de Cornellà del Terri, RPM d’Almàssera i Music Estudio de Montcada, mostraran el nou material el dia 15 de novembre a la sala La 3 (València). A continuació emprendran una gira que els durà pel País Basc i Galícia. L’Accent parla amb ells abans d’aquestes properes cites.

Des de que vau començar a funcionar com a grup, a l’ any 2008, podem dir que ja heu recorregut una trajectòria musical i vital. En aquest sentit, digueu que hi ha un salt qualitatiu entre Arrels, el vostre primer disc, i El teu viatge. A quin nivell?

Musicalment, hem evolucionat. Ara tenim més experiència: hem donat molts concerts, hem fet una bona feina prèvia a la gravació, hem millorat a l’ estudi… Tot això s’aprèn amb el temps. Pel que fa a la composició pensem que les lletres estan més repensades, són més madures. Estan elaborades, discutides i replantejades ja que les reflexions són personals. El fet d’anar-se’n a un lloc diferent i trobar-ho tot nou és complicat a l ‘inici. Poc a poc t’adones com eres capaç d’acarar les dificultats que sorgeixen. El nostre primer disc era més espontani, amb El teu viatge hem filat més prim per trobar paraules exactes, dir exactament allò que volem transmetre. La forma de funcionar també ha donat un tomb: abans era una simple afició i els assajos eren una bona manera de passar l’estona amb els amics. Ara li dediquem més temps, tenim més ganes i ens ho prenem de manera més seriosa. Treballem de forma més col•laborativa parlant, escoltant-nos i debatent qualsevol aspecte que ens afecta. També tractem de ser eficients. És una responsabilitat, agafada en il•lusió i ganes, però no deixa de ser una obligació. Tenim les coses més clares i el que rebem a canvi també es molt millor. Som menys arreu de com érem abans. A nivell de relacions humanes, hem conegut molta gent, de molts pobles, diferents col·lectius i associacions del País Valencià, Principat, País Basc… Eixir fora ens ha ensenyat altres formes de pensar i fer les coses. En definitiva, hem crescut com a grup sense deixar de ser una colla d’amics.

Les lletres d’ El teu viatge pivoten al voltant de la idea del desplaçament, de la recerca d’espais geogràfics i personals. En què s’ heu basat per a centrar el concepte del disc en aquesta idea?

Ho hem enfocat com una mena de viatge perquè metafòricament comencem una nova etapa. També reflecteix l’estada de Vicent Antoni a Stuttgart (Alemanya) per motius d’ estudis i això amara les lletres. Però també entenem que hem de gaudir del camí que recorrem, l’objectiu no és només arribar al destí. Les cançons són com estacions que simbolitzen diferents parades; per exemple a El gran desert parlem del poble sahrauí o Tornaràs que va nàixer després d’ una visita a un camp de concentració a Praga. Memòria recorda la història d’ una persona que ha patit la repressió, és una conversa amb un iaio contant-nos els patiments que ha sofert. Amb Crits als carrers fem un homenatge als nostres majors que continuen implicats a col•lectius, participant de les lluites, acudint a les manis. Trepitgem la València de la Vergonya amb un repàs a la situació sociopolítica del País Valencià mostrant la repulsa que sentim pels polítics que suposadament ens representen. Els nostres mars aborda les relacions de parella, com afecta la distància després d’ haver partit, la gent que deixes enrere i com superar-ho. Tanquem el disc amb L’ ultima nit plantejant l’altra cara de la moneda: com abandonar un lloc en el qual has estat de forma temporal mentre recordes els lligams que has establert amb la gent d’allà i la incertesa de si els tornaràs a veure. Té un toc nostàlgic però tractem sempre de buscar la part esperançadora, positiva ja que valorarem tot allò viscut.

Qui sol portar la iniciativa a l’hora de la composició musical i de les lletres. El fet de ser un grup tant nombrós facilita aquesta tasca o la dificulta?

Normalment és Vicent (bateria) qui proposa l’estructura inicial, tant la part musical com les lletres. En aquest disc, tant Miquel (baix), en la part musical, com Fran (guitarra), amb les lletres, han aportat molt. Des d’aquesta base, la resta de membres proposen modificacions. Cadascú tira més cap a un estil musical i això es nota: de les parts més punks o ska als arranjaments més heavys passant per la presència de les guitarres i les distorsions fins a ritmes més hardcore. Ser tanta gent enriqueix els matisos encara que a l’ hora de prendre decisions sovint és complicat però, si arribem a una bona cançó, tothom se sent més partícip.

En aquest segon disc heu comptat amb la producció musical de Miquel Gironès. Com ha sigut aquesta relació i què us ha aportat?

Bé, a Miquel el coneixia Rafa des de ja fa temps. Li comentà que estàvem treballant en un segon disc, sabíem que ja havia fet producció musical, amb Red Roja per exemple, i si li abellia tirar-nos una maneta. Després d’una reunió amb ell per descriure el projecte, es va implicar moltíssim: començà a vindre molt als assajos, va fer feina de preproducció per a construir les cançons i dotar-les de cohesió. Aquesta feina va ser molt important ja que adaptàrem algunes cançons i rematàrem les que ja teníem enllestides. Del millor que hem après amb ell ha sigut trobar-li un significat a cada cançó, simplificar les coses i donar importància a allò que realment ho té. A nivell d’estudi, té molta experiència perquè és un gran music. Sempre ha sigut molt crític i exigent, això ha anat en benefici del disc. Ha influït decisivament en decidir què entra i què es queda fora. Realment hem confiat totalment en ell. Ha sigut una experiència increïble treballar amb un dels nostres referents musicals des de que érem menuts i compartir moments de gravació o d’estudi, parlar de l’estructura de les cançons que hem escrit …

També preneu com a referència l’actualitat per enfocar la realitat des d’una visió crítica i compromesa. Quines de les conseqüències d’aquesta crisi capitalista us està afectant més com a joves?

Les lletres són molt personals encara que, evidentment, adopten un posicionament davant situacions concretes: ens plategem com hem arribat a aquesta situació, qui són els vertaders culpables i perquè estem pagant-ho els que no ho som. Quan escoltes les notícies referents als desnonaments, per exemple, t’adones que estem arribant a un punt on ja no es valoren les vides humanes, només els beneficis o els rescats bancaris. I, més directament, ens afecta la situació de precarietat que vivim els joves: accés a una vivenda, poder estudiar en condicions dignes, que no siga només l’elit la que pot a accedir a la universitat, dificultats a l’hora de trobar un treball en condicions dignes. Amb les polítiques actuals de retallades és obvi i necessari que alcem la veu i una eina, complementària amb altres, és la musica. És la nostra manera de difondre aquest missatge de disconformitat. Per sort hi ha alternatives amb organitzacions compromeses amb la realitat, la situació no canviarà per ella mateixa. Al nostre grup també hi ha membres que participen d’eixos col•lectius i eixes lluites a nivell local o comarcal.

Les col•laboracions musicals externes al grup són escasses, ha sigut una cosa volguda per vosaltres així?

En principi les cançons les hem construïdes per a nosaltres, no estaven pensades per a fer col•laboracions. Les que hi ha han sigut al final de tot el procés i a nivell instrumental. La més destacada és la de Borja Penalba a Cap motiu. No teníem massa clara la cançò i la férem en dos parts: una més acústica i una més elèctrica. Ja teníem el contacte amb ell així que va gravar les acústiques i l’acordió. La veu de la introducció és Elena Gascó ja que necessitàvem una persona que recitara i interpretara, Ricard i Joan Marc de La Gossa Sorda i Victor Castelló, el nostre home orquestra, ja que toca saxofon, guitarra o bateria i és un membre més del grup, són les altres.

Heu apostat pel micromecentage del Verkami per al finançament del disc. Quins avantatges i desavantatges hi trobeu?

Gravar un disc és molt car, el panorama discogràfic és complicat per a un grup novell ja que la indústria musical està prou limitada en aquest sentit. Fer un disc amb la qualitat que pretens no sempre es pot. Hem de tocar a molts concerts però també hem de recórrer a ficar diners de la nostra butxaca i això es difícil. Hem de renunciar a fer un bon treball per aquest motiu? L’avantatge principal del Verkami prové del fet que la gent prepague el treball (CD, samarreta etc) quan més ho necessitem. Suposa un alleujament econòmic ja que disposem d’ uns diners per avançat. Així i tot és complicat ara mateixa que la gent vulga col•laborar pel context econòmic i tornes al mateix bucle. També estem en la línea de la filosofia lliure que aporta, col•labores en la mesura que pots i vols. Qualsevol ajuda es bona per a poder realitzar el treball des d’ eixes aportacions, totes milloren la qualitat del disc. El Verkami també serveix de difusió junt amb la tasca de xarxes socials. Per últim, nosaltres hem penjat el disc en descàrrega lliure en bandcamp perquè volem que la musica i el missatge arribe a quanta mes gent millor, no volem que hi hagen impediments econòmics a l’hora d’escoltar una cançó nostra.

Dins la varietat d’estils actuals i la profusió de grups a l’escena de la música en català al País Valencià, què aporta Atzembla?

Nosaltres no hem inventat res de nou, realment seguim la línea musical que va iniciar Obrint Pas, però tractem d’oferir les nostres peculiaritats sonores, els nostres matisos. A més a més hem col•laborat a la normalització i extensió de la música en valencià encara que no ens agrada massa eixa etiqueta. Hem d’evitar ficar-nos barreres nosaltres mateixa. Simplement fem rock, rap o el que siga i, sí, ho fem en valencià. Amb la situació lingüística actual evidentment és una reivindicació més, però no l’única.

http://www.atzembla.com/

@atzembla