Les eleccions europees del proper juny seran una prova de foc per al Partit Popular del País Valencià. Així, per bé que no es pot predir quina serà l’evolució del procés judicial que afecta diversos alts càrrecs del partit -entre ells el mateix president de la Generalitat valenciana-, el PP ha engegat ja la maquinària electoral per intentar que les urnes els indulten si és que la justícia no ho fa abans. La seua convicció l’ha expressada Ricardo Costa, número 2 del PP valencià i un dels dirigents implicats en el “cas gürtel,” quan ha assegurat que “els valencians són madurs electoralment i donaran prioritat a la defensa dels interesso de la Comunitat Valenciana sobre altres qüestions”.
La campanya electoral ha de servir fonamentalment per rellançar la imatge de Francesc Camps, a qui, fins l’aparició del “cas gürtel”, se l’augurava una pròspera trajectòria dins el PP estatals. Camps, com altres dirigents del PP valencià, està a l’ull de mira de la justícia des del 31 de gener passat, després que arribaren a l’Audiència Nacional espanyola unes converses compromeses que havia obtingut la brigada de delictes econòmics de la policia espanyola: en concret, Isabel Jordán, una de les empresàries detingudes, havia explicat pel seu telèfon punxat que “Hemos pagado incluso 30.000 euros de una tienda que se llama Milano para los trajes del presidente Camps. Te lo digo así abiertamente. Vamos que tengo yo la factura. Que la he pagado yo”.
A banda del president de la Generalitat valenciana hi ha implicats en el “cas Gürtel” el número dos del PP valencià, Ricard Costa, Víctor Campos, exvicepresident del Consell i Rafael Betoret, excap del gabinet de la Conselleria de Turisme.
La trama del sastre
Segons les diligències judicials, el president valencià, així com Ricard Costa, reberen vestits d’alta costura de la mà de l’entramat de Francisco Correa, suposadament a canvi de contractes milionaris de l’administració. El sastre que confeccionà els vestits per als dos polítics és José Tomàs, qui, d’ençà l’esclat del cas, ha passat de ser amic a enemic número u. A la seua compareixença José Tomàs va declarar que havia confeccionat vestits per a ambdós polítics però que mai va veure que en pagaren cap. En declaracions posteriors, José Tomàs ha explicat com el mateix dia que estava citat a l’Audiència Nacional espanyola rebé diverses trucades de Francesc Camps, mostrant-se nerviós i preocupat pels esdeveniments.
Davant les acusacions, el PP ha sigut incapaç de presentar cap prova que les puga desmentir, però en canvi, ha començat una fustigació contra el sastre. D’una banda, el mateix Camps l’ha denunciat per revelació de secrets de sumari, mentre que el seu antic amo, Eduardo Hinojosa, l’ha denunciat per falsificació documental, en referència a les factures incloses en el sumari que impliquen a Camps i Costa.
Banys de masses
L’estratègia de desprestigi de l’intermediari (siga la prova judicial o la mateixa justícia) ha vingut acompanyada d’una campanya populista intensa per a la qual, les festes de Falles i de la Magdalena han sigut un escenari ideal. Tant Castelló de la Plana com València, en els seus actes festius, han vist circular gran nombre de càrrecs del PP tant autonòmics com estatals. Així, per la balconada de l’Ajuntament de València ha passat, entre altres, Mariano Rajoy que ha escenificat d’aquesta manera el suport de tot el partit al president acusat. Mentre que a Castelló de la Plana, Camps assistí a la tradicional romeria a la Magdalena acompanyat d’Alejandro Font de Mora i Vicent Rambla. Tots tres hagueren d’escoltar els crits d’alguns ciutadans que reclamaven “Trajes para todos!”
Les proves contra el president valencià
Enregistraments
Un exregidor del PP de la localitat madrilenya de Majadahonda que havia treballat per a Francisco Correa havia enregistrat converses amb els directiu de la trama que presentà juntament amb la denúncia a la Fiscalia Anticorrupció. Entre elles hi havia les d’Isabel Jordán que reconeixia haver pagat els vestits del president Camps. La investigació ha establert la correspondència d’aquestes converses amb la comptabilitat d’empreses de l’entramat, com ara Easy Concept, on consta un apunt de 63.220 “d’entrades i eixides de Milano”, la botiga de roba on presumptament Camps es va fer el vestit.
Telèfons punxats
El jutge Garzón ordenà diverses escoltes telefòniques que revelaren que Álvaro Pérez feia gestions, en ocasions privades, per a Camps i Ricard Costa.
Factures
Hi ha factures de Milano i de Forever Young que es corresponen amb les sospites de suborn. D’una banda, els pagaments de principis de 2006 a comptes d’Orange Market a la botiga Milano per a vestuari per a Camps. I de l’altra banda, pagaments a Forever Young per la compra de roba per a Camps (5.393 euros), Pedro García (3.284), Rafael Betoret (6.700), Ricardo Costa (4.925), Álvaro Pérez (5.798), Pablo Crespo (4.578). El pagament es féu amb transferències bancàries i xecs de Servimadrid i Diseño Asimétrico (ambdues de la trama Correa).
Declaracions del sastre José Tomás
Al seu escrit presentat al servei de conciliació i arbitratge arran de l’acomiadament, José Tomàs assenyala: “A través de los directivos de Orange Market […] entré en contacto profesional con altos cargos de la Administración valenciana, y así confeccioné trajes para varios, entre otros, el presidente de la Comunidad de Valencia, Francisco Camps. Cada varios meses, y siguiendo la práctica habitual con clientes importantes, una persona de Orange Market se ponía en contacto con el responsable de facturación de la empresa y cuadraba los vales pendientes, que eran abonados por Orange Market mediante transferencias bancarias y, en algún caso, mediante pago en efectivo”. Davant del jutge, el sastre explica: “Camps es el destinatario de otras compras en 2008 pagadas mediante transferencia bancaria de 4.040 euros de la empresa Orange Market a cuyo nombre se realizó también la factura . Cinco pantalones, un cinturón de piel, una deportiva, una chaqueta austriaca, una americana sport, una deportiva barbour y una chaqueta fantasía por 2.689 euros”.