Des de fa gairebé dos anys el sindicat COS ha tornat a reprendre la seva activitat al Maresme, mirant d’impulsar mobilitzacions col·lectives contra la reforma laboral, les retallades i les diverses estafes perpetrades a una ciutadania indefensa davant la dictadura dels mercats. Aquest passat més de maig ha sigut molt actiu al Maresme en la lluita anticapitalista; ens en parla l’Andreu Bautis.
Com desenvolupeu la vostra activitat?
Treballem amb humilitat per la estructuració de la unitat d’acció de l’esquerra sindical conjuntament amb CGT, CATAC i altres espais. Això s’ha concretat en l’organització de piquets centrals alternatius als sindicats pactistes, durant les vagues generals del 29M i el 14N. També amb les manifestacions del 1r de maig d’enguany. Al migdia a Mataró, amb la novetat de la participació de l’Assemblea dels i de les Marroquines, que va enriquir la protesta i la va convertir en un acte molt nombrós i combatiu. A la tarda es va organitzar una marxa entre Pineda de Mar i Calella, de la mà de l’Assemblea d’Unitat Popular de l’Alt Maresme i juntament amb altres col·lectius com la PAH, CNT o l’Assemblea Groga.
L’Assemblea dels i de les Marroquines representa una novetat dins del panorama polític del Maresme, que ens pots explicar?
L’Assemblea dels i de les Marroquines fa relativament poc que s’ha articulat i ha començat a caminar a Mataró, tot i que amb una força molt gran. En un principi s’organitzen per a treballar una sèrie de problemàtiques concretes que es troben en el dia a dia, però tenen la voluntat de participar activament dels diferents espais organitzats de la ciutat des d’una consciència de classe. La manifestació del 1r de maig a Mataró va ser tot un exemple de lluita de classe, donant força a la idea que som totes una contra el capitalisme explotador. Després d’aquesta primera experiència conjunta, el 21 de maig vam participar a la concentració que l’Assemblea dels i de les Marroquines va convocar davant l’oficina de l’INEM de Mataró per denunciar la discriminació a la qual són sotmeses les treballadores migrades a l’hora d’accedir o renovar prestacions. S’han recollit queixes que apuntaven alguns integrants d’aquesta oficina, que o bé havien practicat un excés de zel a l’hora de la identificació o no havien informat adequadament sobre els períodes de vacances de les prestacions i això els havia ocasionat multes de fins 38.000 euros. Vam acompanyar un delegat de l’Assemblea i de la CGT per lliurar un escrit a la directora de l’oficina on s’exigien solucions.
Com afecten les retallades en educació al Maresme?
Patim més que cap altra comarca del Principat. Darrerament hem vist com el director del Servei Territorial d’Educació del Maresme-Vallès Oriental, Josep Vicent Garcia Caurin, retallarà fins a sis línies als centres públics de primària, saltant-se la resolució de la Comissió d’Ensenyament del Parlament de la CAC, on s’instava a mantenir la segona línia de P3 de l‘Escola Joan Coromines de Mataró. Aquest centre pateix des de fa temps un brutal assetjament constant per part del Departament d’Ensenyament pel seu projecte educatiu i per ser una comunitat d’aprenentatge, un projecte de transformació social per incloure les famílies com a voluntàries en el procés educatiu a les aules. Els mateixos que dirigeixen les institucions se’n riuen de les seves pròpies decisions i les incompleixen, emparant-se en criteris tècnics com afirma la consellera Rigau. És el frau de l’autoanomenada democràcia burgesa.
Quin clima social es respira a Mataró, una de les ciutats catalanes amb més atur?
Podríem dir que Mataró és la ciutat de les estafes. 15.000 persones afectades per les participacions preferents i el deute subordinat de Caixa Laietana i 15.000 persones a l’atur. Però això no és queda aquí, els mateixos que des de fa anys han sigut incapaços d’aturar la destrucció del teixit productiu de la ciutat, Ajuntament, UGT, CCOO i les patronals, no se’ls acudeix res millor que el ‘Contracte Mataró’, una iniciativa que pretén donar base legal a la contractació temporal fraudulenta, un frau de llei que suposa un menyspreu a l’autonomia de la persona i les seves capacitats productives destruint els seus drets.
Com veieu el futur més proper de la ciutat?
Nosaltres seguim i seguirem treballant intensament en la línia que portem. A més, s’han començat a organitzar assemblees a la ciutat amb una voluntat fermament anticapitalista, amb les quals hi estarem completament vinculades. Però haurem d’esperar que facin la seva presentació formal, no serem nosaltres qui desvetllarem el misteri!
La lluita antipatriarcal també forma part de la vostra agenda?
Partim de la base que l’alliberament de classe treballadora als Països Catalans té tres eixos indestriables: l’alliberament de classe, nacional i de gènere. Mai no viurem en una societat lliure mentre no hàgim abatut aquesta triple opressió. Amb la destrucció de sectors productius, moltes dones han hagut de deixar feines qualificades per dedicar-se al sector de l’hostaleria i serveis, i a conseqüència de les retallades, es carrega cada cop més sobre les dones la cura d’infants i persones grans en situació de dependència. I amb tot això les diferències salarials entre gèneres, lluny d’equiparar-se, continuen i s’accentuen encara més. En determinats espais de lluita, per un injustificat afany de priorització, es menystén la lluita per l’alliberament de la dona. En el nostre cas hi ha una voluntat ferma en treballar al costat d’A Cavall de Forques, la nova organització feminista de la comarca i impulsora de la plataforma Maresme Feminista, espai des d’on es van organitzar els actes del passat 8 de març.
També participeu en espais que superen l’àmbit sindical?
El 25 de maig, com a integrants de la Plataforma en defensa dels serveis públics del Maresme, vam participar de la manifestació en defensa dels serveis públics que va aplegar un miler i mig de persones a Mataró. Amb la idea de desbordar ideològicament els sindicats pactistes, avançant-los per l’esquerra, hem intentat incidir per evitar que caigui en el corporativisme i en el discurs basat en la reforma del sistema. Nosaltres intentem superar el discurs centrat únicament contra les retallades per avançar en el discurs de l’empoderament de la classe treballadora, l’organització de base assembleària, la solidaritat i el suport mutu. Les polítiques neoliberals o socialdemòcrates que gestionen l’actual sistema econòmic no són capaces de garantir els serveis públics. Per això creiem que cal un canvi de paradigma que situï les necessitats de les treballadores en el centre del debat polític. Aquest canvi només el pot imposar la pròpia classe treballadora organitzada de forma assembleària per la via de la lluita als nostres llocs de treball i al carrer, mai per la via de la concertació i el pacte social amb les elits que ens exploten. D’aquesta manera anirem construir un veritable contrapoder, la unitat popular també des del treball, per una veritable participació en l’organització de la producció. Possiblement l’activitat a la qual dediquem més hores sigui el treball, i és aquesta activitat la que queda més lluny de la nostra capacitat de decisió. Si volem ser lliures hem de guanyar la nostra pròpia sobirania al lloc de treball. Per això vam sortir al carrer el 1r de maig amb la consigna “Som la clau del treball”, perquè hem de recuperar l’orgull de classe sobre el qual organitzar-nos. Si no som lliures en el treball, no ho podem ser enlloc. No existeix sobirania dins el capitalisme.
